Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Línies de recerca del TDAH

Temps de lectura: 2 min
  • Sobre les causes del trastorn: S'estudia com el context, els esdeveniments vitals i les circumstàncies socials o biològiques provoquen des d'edats molt primerenques respostes de mala adaptació de la conducta. També poden donar lloc a modificacions en l'expressió dels gens i el sistema neuroendocrí, donant lloc a problemes de salut. Altres estudis destaquen com els factors de risc genètic i ambientals estan íntimament interconnectats entre ells.  
  • Neuroimatge: S'observa quines estructures i connexions neuronals estan afectades i com poden explicar les manifestacions del trastorn, així com la seva evolució. Hi ha una altra línia de recerca sobre les funcions neuropsicològiques afectades al TDAH i el seu valor per al pronòstic del trastorn. En aquest context destaca un estudi que pretén fer un gran banc de dades recollint diferents variables que s'han relacionat amb el TDAH, per poder estudiar el curs del TDAH i els seus mecanismes neurocognitius i genètics.
  • Proves neuropsicològiques: Hi ha diferents estudis sobre la memòria de treball, especialment a l'àrea visoespacial i la regulació del sistema de vigilància. També s'investiga el paper del sistema de recompensa com a modulador de les funcions executives.  
  • Trastorns comòrbids al TDAH: s'estudia l'associació del TDAH amb altres trastorns, com ara TEA, els trastorns de la conducta alimentària i l'obesitat, així com els trastorns per Tics/Síndrome de Tourette. Alhora s'estudia l'associació amb patrons de son alterats. L'associació amb una taxa de ferritina baixa a la sang s'ha relacionat amb la síndrome de cames inquietes i el dèficit d'atenció. 
  • Estudis sobre el curs del trastorn i l'impacte a la vida: Diferents estudis destaquen la gran continuïtat dels símptomes de TDAH des de la infància fins a l'adolescència, que passa en més del 87% dels pacients. La meitat mantenen el deteriorament en el funcionament global. En altres estudis es destaca la taxa de mortalitat més gran en els subjectes amb TDAH al llarg de la vida, sobretot en aquells diagnosticats d'adults.  
  • Abordatges terapèutics del trastorn: Actualment els assaigs clínics amb diferents fàrmacs s'han reduït, ja que no hi ha noves molècules farmacològiques. Tot i això, segueixen els estudis sobre estratègies psicològiques d'intervenció. Els estudis de neurofeedback obtenen resultats positius però semblants als tractaments cognitivo-conductuals i no superiors als tractaments farmacològics. S'hi introdueix tractament de mindfulness amb adults amb TDAH i amb nens, amb resultats prometedors. Amb la introducció de l’exercici físic aeròbic s’han vist millores en simptomatologia, funcions executives, habilitats motores i de relació. Els estudis sobre ajuda i modificació en la criança amb els pares demostren una millora en l'estrès de les mares i de l'impacte del trastorn a l'entorn familiar.
Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Marta Garcia Giral
Montse Vila
Rosa Nicolau

Publicat: 18 febrer de 2022
Actualitzat: 18 febrer de 2022

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.