Evolució del TDAH

La simptomatologia d’impulsivitat i hiperactivitat tendeix a disminuir lentament durant i després de l’adolescència. La simptomatologia de dèficit d’atenció, en canvi, es manté.

Aquesta dificultat per controlar l'atenció, organitzar i planificar crea dificultats importants durant la vida, sobretot des de l'inici de l'adolescència. En aquest període i en els primers anys de la vida adulta, els estudis secundaris i superiors exigiran més control d'aquesta atenció i d'alta capacitat de planificació i organització per superar els exàmens.

Hi ha diferències entre persones, en algunes es produeix un descens més ràpid dels símptomes i en altres se n'observa una persistència. Hi ha un subgrup de persones amb TDAH on s'incrementen els símptomes d'inatenció amb l'edat. Aquestes diferències són explicades fonamentalment per variants genètiques. Les variables de l'entorn (problemes a l'embaràs, educació rebuda, etc.) explicarien entre el 5-20% d'aquestes modificacions del curs del trastorn.

Alguns dels factors que influeixen en l'evolució del trastorn són:

• El nivell d intel·ligència.
• Intensitat i severitat de la simptomatologia TDAH i nombre de símptomes.
• Presència d’altres trastorns (ansietat, abús de substàncies, etc.).
• Antecedents familiars de TDAH o altres trastorns.

Les persones amb TDAH persistent tenen més problemes de salut, com ara obesitat, hipertensió i diabetis. També presenten més relació amb altres trastorns psicopatològics.