Què és el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat?
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és el trastorn més freqüent entre les malalties mentals que afecten a nens i adolescents.
És una alteració del desenvolupament cerebral que afecta el procés de maduració de diferents zones del cervell. Això repercuteix en l’activitat i la funció cerebral.
El Trastorn de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat en primera persona
Aquest trastorn afecta a un 3,4% de la població general. És el trastorn més freqüent en la infància i l'adolescència. Es calcula que dins d'una aula, en una classe en una escola, cada mestre té entre un i tres nens afectats.
És un trastorn definit que es caracteritza per un dèficit en l'autocontrol i es descriu per tres símptomes principals:
- Dèficit d’atenció: dificultat en sostenir i dirigir l’atenció.
- Hiperactivitat: dificultat en el control del moviment.
- Impulsivitat: dificultat per controlar la primera resposta, actuar sense valorar les conseqüències. La hiperactivitat i la impulsivitat són símptomes d'una mateixa dimensió.
Hi ha un altre símptoma que actualment no es considera principal, però que sovint és observable en el TDAH, que és la dificultat de controlar les emocions com la ràbia, la tristesa, l'ansietat o la por i fins i tot l'alegria.
Solen aparèixer els símptomes abans dels 7 anys, encara que moltes vegades el seu diagnòstic no es fa fins arribar a l'edat escolar (a l'etapa d'educació primària o secundària) moment en què es fan més evidents les dificultats de comportament.
És un trastorn d'inici a la infància que, tot i que pot millorar molt, actualment es considera crònic, sobretot en aquells casos que presenten un TDAH greu. El diagnòstic precoç facilita l’adequació de l’entorn i disminueix l’impacte acadèmic, social i familiar del trastorn.
Tipus de TDAH
Tradicionalment es van determinar tres subtipus de TDAH, en funció d'una prevalença més gran de la simptomatologia relacionada amb el dèficit d'atenció o bé amb la hiperactivitat.
Actualment, s'ha desestimat la divisió per subtipus de TDAH perquè s'ha vist que és freqüent canviar d'un subtipus a un altre al llarg de la vida. Amb els anys, la simptomatologia d'hiperactivitat sol decréixer, especialment a partir de l'adolescència, però la simptomatologia de dèficit d'atenció sol persistir.
Algunes persones presenten una intensitat més gran de la simptomatologia de dèficit d'atenció, s'anomenen persones amb TDA pur. És un subtipus més freqüent en noies, moltes vegades pot passar desapercebut i es pot confondre amb un retard maduratiu.
A quantes persones afecta?
A la població general afecta una mica més homes que dones. En canvi, pel que fa a les persones derivades a un centre d’atenció de salut mental infantil i juvenil, la diferència es dispara a 9 nois per cada noia atesa. Això s'atribueix al fet que la manifestació del trastorn a les noies presenta menys alteracions del comportament. D'altra banda, es tendeixen a confondre els símptomes que presenten les noies com a conducta pueril i immadura.
Informació documentada per:
Publicat: 18 febrer de 2022
Actualitzat: 18 febrer de 2022
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.