Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Preguntes freqüents

Temps de lectura: 4 min
És el mateix TDAH que dificultats d’atenció?

No. Un dels símptomes del TDAH és el dèficit d'atenció, però requerirà la presència d'algun dels altres símptomes: impulsivitat i hiperactivitat, o bé la presència de molts símptomes del dèficit d’atenció per considerar-se trastorn. D'altra banda, és important recordar que el trastorn no serà present si aquests símptomes no creen en l'individu interferència en la seva vida escolar, laboral, social i/o familiar.

Les dificultats d’atenció poden estar presents per multitud d'altres raons: trastorns o retards en l'aprenentatge, trastorns que afecten el sistema d'alerta cerebral com són els trastorns de l'esfera afectiva (trastorns per ansietat i/o depressió), trastorns esquizofrènics, trastorns psicòtics, trastorns pel consum i abús de tòxics i altres substàncies, malalties metabòliques i/o endocrines (hipotiroïdisme, encefalopaties), entre altres.

És el mateix el TDAH que els trastorns de l'aprenentatge com la dislèxia?

No. El TDAH es caracteritza per conductes que dificulten el rendiment a nivell escolar. Com estar assegut, parar atenció o reflexionar, i això interfereix en la disponibilitat d'aprendre.

Els trastorns de l'aprenentatge alteren la capacitat de processar i utilitzar la informació interferint en la capacitat d'aprendre.

No obstant això, s'observen problemes d'aprenentatge relacionats amb les dificultats del TDAH en: memòria de treball, llenguatge intern, fluïdesa verbal, organització i planificació.

Quan es considera trastorn?

Parlem de trastorn quan es veu interferida funcionalment la vida escolar (impediments en habilitats funcionals com són la lectura, l’escriptura i el càlcul), la vida laboral (inestabilitat laboral, nivell d'ocupació per sota de les seves capacitats), la vida familiar (alteracions en la relació pares-fill/a i estrès familiar) i/o la vida social (inestabilitat en les relacions amb els seus amics/parella, dificultats en el joc i agressivitat). Per definir-ho com a trastorn ha de provocar alteracions com a mínim en dos entorns: escola-casa, escola-activitat extraescolar.

És freqüent aquest trastorn?

El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és el més comú dels trastorns psiquiàtrics de la infància, afecta entre un 3% i un 7% de la població escolar i persisteix fins i tot en la vida adulta en un 30% – 50% dels nens afectats.

Es valora com un dels problemes més grans de salut pública a causa de les seves implicacions en les dificultats al llarg de la vida i l'associació amb altres problemes mentals dels nens, adolescents i adults que el presenten.

Afecta més nens que nenes?

Encara que en la població general gairebé no hi ha diferències en els estudis de prevalença segons el gènere, entre els infants derivats a un centre de salut mental infanto-juvenil, s'atenen 9 vegades més nois que noies. És molt probable que aquesta diferència sigui perquè les noies presenten una hiperactivitat i impulsivitat més cognitiva i verbal i que per això es vegi com a menys conflictiva per a l'entorn i per això no se sol·liciti ajuda o intervenció.

Sospito que jo o el meu fill/a té TDAH, què puc fer?

En primer lloc, és fonamental posar-se en mans d'un professional coneixedor del trastorn perquè pugui establir o descartar el diagnòstic. Hi ha diferents malalties i trastorns que cursen amb símptomes similars al TDAH.

Qui pot fer el diagnòstic?

Un professional expert en TDAH: psiquiatres i psicòlegs clínics que es dediquen de forma exclusiva a la salut mental, també s'han de dedicar a nens i adolescents si és el cas de diagnosticar un nen/adolescent. Altres professionals són pediatres, neuròlegs, neuropediatres, psiquiatres tenen la potestat de diagnosticar, però han de tenir coneixements específics sobre TDAH i altres trastorns psicopatològics que es troben freqüentment associats. Si han de diagnosticar un nen, hauran d'estar acostumats a treballar amb nens.

Quines complicacions pot tenir?

El trastorn augmenta el risc de patir fracàs escolar, repeticions de curs, expulsions escolars, traumatismes lleus, accidents amb la bicicleta o moto, experimentació amb drogues, més risc de tenir conductes antisocials com robatoris, més risc d'inici precoç de conductes sexuals, embarassos no desitjats. A l'etapa adulta dificultats laborables, menor nivell ocupacional, més risc de patir accidents de trànsit, dependència a tòxics, conducta sexual imprudent. També s'ha associat amb malalties com l'obesitat i les seves complicacions (hipertensió i diabetis).

Què poden fer els pares i mares?

És important que els pares i mares manegin bé la conducta dels seus fills, ja que el TDAH és un trastorn que altera el comportament del nen. En el cas dels nens on preval el dèficit d'atenció el seu comportament en si no és el problema, el problema és el desordre i la desorganització. També en aquest cas és important que els pares tinguin estratègies per fer-hi front. La teràpia amb els pares va dirigida a aprendre a manejar la conducta del seu fill utilitzant tècniques com el reforç positiu, l'extinció, l’ús del temps fora o espai de la calma, economia de fitxes i cost de resposta.

Cal prendre medicació tota la vida?

La persona haurà de seguir amb el tractament farmacològic sempre que aquest sigui necessari. El pacient hauria de donar-se suport amb la medicació per desenvolupar noves estratègies d'aprenentatge que en un moment donat poden ajudar-lo a compensar els símptomes del seu trastorn i així poder prescindir del tractament. Per això és important reavaluar de manera continuada els símptomes i les dificultats de la persona. Provar i supervisar períodes sense tractament farmacològic, com a mínim cada dos anys, en cas que s'observi una millora molt aparent.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Marta Garcia Giral
Montse Vila
Rosa Nicolau

Publicat: 18 febrer de 2022
Actualitzat: 18 febrer de 2022

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.