Viure amb TDAH

Segons alguns estudis, les mares amb TDAH solen tenir amb més freqüència depressió, ansietat, baixa autoestima i més nivell d'estrès. També menys capacitat per fer front a les exigències pròpies de la família per les dificultats pròpies del TDAH de planificar, organitzar i controlar les pròpies emocions. També s'ha vist que la involucració del pare a l'educació dels fills fa que l'educació sigui més efectiva.

Quan el pare té TDAH la seva participació en l'educació, tot i que és igualment important, pot resultar més inefectiva, possiblement per la seva manca d'habilitat per ser consistent.

Com a conseqüència de l'estrès associat al comportament dels nens amb TDAH, els pares moltes vegades se senten insatisfets, amb baixa autoestima i tenen seriosos dubtes de la seva capacitat per exercir la seva funció. Per tant, poden augmentar els problemes de parella entre els pares. Tota aquesta pressió sembla repercutir en la convivència de la parella i que, en conjunt, l'estrès suportat pels pares condueix a un risc més alt de patir trastorns psiquiàtrics, com la depressió.

Els germans del nen amb TDAH senten amb freqüència tristesa, preocupació o manifesten nerviosisme, en part perquè la dinàmica familiar pot estar dirigida per la situació del germà amb TDAH. De vegades se n'espera actituds més adultes com tenir cura del seu germà o ignorar-ne les provocacions. Entre els problemes que poden sorgir entre germans destaquen l'enveja entre ells i el ressentiment perquè el nen amb TDAH se'l tracta de manera diferent.

Un dels problemes més comuns que comuniquen els adults amb TDAH als especialistes són els problemes de parella.

Arribats a l'edat adulta, part de les capacitats de relacionar-se d’una persona amb TDAH han estat adquirides de manera incompleta. La manca d'autoestima també és un factor important, ja que és probable que els adults que presenten aquest trastorn hagin patit alguna forma d'aïllament social en un moment de la seva vida. Símptomes d'ansietat, excessiva preocupació i por d'equivocar-se són freqüents i poden arribar a constituir un trastorn d'ansietat. També de vegades apareixen sentiments d'indefensió davant d'esdeveniments adversos relacionats amb la seva impulsivitat i pobre anàlisi prèvia de les conseqüències.

Poden ofendre's amb facilitat, enfadar-se i sentir-se dolguts. Respondre gairebé instintivament davant del menor canvi en el seu entorn, tant emocional com físic.

La manca de regulació entre l'impuls de fer alguna cosa i la capacitat de reflexionar sobre les conseqüències abans d'actuar també pot tenir un fort impacte en les relacions.

Solen tenir problemes d’organització i memòria que contribueixen a la creació de conflictes. Desemboquen en; pèrdua de claus, absentisme en certs esdeveniments, factures que s'ha oblidat de pagar, arribar tard, tasques de la llar no realitzades o inacabades. Aquests comportaments a la llarga poden crear manca de confiança.