El Prematur després del part

Els prematurs que neixen amb 34 setmanes o menys es traslladen des de la sala de parts amb  incubadora a la unitat neonatal. Els que neixen amb més de 35 setmanes, si no tenen una altra patologia afegida, podran romandre amb la mare.

Un cop a la unitat neonatal, el personal sanitari trasllada al nounat de la incubadora de transport a una incubadora o a un bressol tèrmic. Aquest li proporcionarà un ambient amb la temperatura i humitat necessàries per mantenir la seva temperatura corporal entre 36,5 i 37 ºC. Els prematurs, degut sobretot a la immaduresa de la seva pell i al seu escàs teixit adipós, tenen dificultat per regular la seva temperatura i es refreden amb facilitat, el que augmenta el consum energètic i pot agreujar moltes patologies.

La freqüència cardíaca. Els nadons tenen una freqüència cardíaca superior a la d'un nen més gran o un adult, i sol ser més alta com menys setmanes de gestació té el nounat. Durant els primers dies de vida, la freqüència cardíaca d'un prematur sol oscil·lar entre 120 i 150 batecs per minut.

La freqüència respiratòria, també és més elevada com menys setmanes de gestació tingui el nounat. Els prematurs solen respirar 50-60 vegades per minut, i aquesta freqüència augmenta quan té problemes respiratoris. A causa de la immaduresa del sistema respiratori i del sistema nerviós central, els prematurs poden presentar fluctuacions del ritme respiratori, alternant períodes de respiració ràpida (taquipnea) amb altres de respiració lenta i superficial (bradipnea). Poden realitzar pauses respiratòries (apnees), que solen ser breus, acompanyades o no de descens de la freqüència cardíaca (bradicàrdies) i de la saturació d'oxigen (desaturació). Habitualment es recuperen sols o amb estímul tàctil lleu, però en altres ocasions necessiten estimulació o reanimació per part del personal sanitari.

La saturació d'oxigen a la sang (SatO2) mostra la quantitat d'oxigen transportat per l'hemoglobina de la sang per tal que arribi als teixits. Els valors habituals en els prematurs oscil·len entre 92% i el 100%.

La tensió arterial és la força que fa la sang sobre parets de les artèries cada vegada que el cor batega. Si la tensió arterial és baixa, com passa en pacients greus, pot ser necessari administrar líquids per via endovenosa i /o medicació amb accions complexes per normalitzar-la.

Sonda naso o oro-gàstrica (tub que s'introdueix pel nas o per la boca i arriba fins a l'estómac) per on s'administra l'aliment, ja que, per la seva immaduresa els prematurs de menys de 32 o 33 setmanes és molt difícil que puguin alimentar-se succionant del pit o del biberó.

Catèters vasculars centrals o vies perifèriques per on s'administraran la nutrició parenteral als més petits o als més malalts, així com els antibiòtics o altres fàrmacs.

Bombes d'infusió per a l'administració lenta de fàrmacs o aliment.

Dispositius de suport respiratori. Alguns nounats amb insuficiència respiratòria només necessiten dispositius de ventilació no invasiva (alt flux, pressió positiva contínua en la via aèria (CPAP) o ventilació amb pressió positiva intermitent (BiPAP). No obstant això, si no mantenen una respiració regular o el seu pulmó no realitza correctament l'intercanvi gasós, solen requerir ventilació invasiva amb dispositius més complexos. En aquestes situacions cal intubar el pacient.