Quines complicacions poden presentar els nadons prematurs?

Mal control dels nivells de glucosa en sang. A causa de la seva immaduresa en els sistemes de regulació de la glucosa i a tenir menys dipòsits de glucagó i greix, poden presentar un descens dels nivells de glucosa (hipoglucèmia), el que pot comportar risc neurològic. No obstant això, també poden tenir dificultat per metabolitzar la glucosa i tenir nivells massa elevats (hiperglucèmia), que també pot tenir efectes indesitjables.

Nivells baixos de glòbuls vermells (anèmia), bé sigui per falta de pas de sang des de la mare a través del cordó umbilical, infecció, extraccions sanguínies repetides, etc. Si l'anèmia és important pot comportar taquicàrdia, mala oxigenació i pot ser necessària una transfusió de sang.

Coloració groga de la pell (icterícia), a causa de diferents motius que comporten ascens de la bilirubina: immaduresa hepàtica, hematòcrit inicial elevat, reabsorció d'hematomes, incompatibilitat de grup sanguini entre la mare i el nounat, etc. De vegades, requereix tractament en forma de fototeràpia i, excepcionalment, altres tractaments més complexos. La bilirubina actua com a antioxidant beneficiós per al pacient, però, si la xifra supera determinats valors, pot produir dany en el sistema nerviós central.

Infeccions. Una de les causes que pot posar en marxa el part prematur, sobretot en els més petits, és la infecció de les membranes que envolten el fetus o corioamnionitis i aquesta infecció es pot transmetre al fetus. A més, els prematurs tenen més risc d’infeccions: sèpsia (infecció generalitzada), pneumònia, meningitis, etc, per la seva immaduresa en els mecanismes de defensa, ja que molts d'ells neixen abans de la transferència d'immunoglobulines maternes a través de la placenta, sobretot en l'últim trimestre de la gestació.

Insuficiència respiratòria. Els pulmons són els òrgans que expressen més immaduresa en el nounat prematur. Per ajudar a la seva maduració, així com a la d'altres òrgans, quan es preveu un naixement abans de les 34 setmanes de gestació, sempre que sigui possible, s'administren corticoides a la mare.

Si després del naixement el nadó presenta dificultat respiratòria, a causa de la seva immaduresa pulmonar (malaltia de membrana hialina), requerirà suport respiratori durant els primers dies mitjançant l'administració d’un agent tensioactiu exogen, un fàrmac que contribueix a la maduració pulmonar. Aquests pulmons immadurs tenen més risc de complicacions com escapament aeri (emfisema pulmonar o pneumotòrax), infecció (pneumònia) o maduració i creixement anòmal (displàsia broncopulmonar, malaltia pulmonar crònica).

Hemorragia cerebral o daño en la sustancia blanca cerebral (leucomalacia). Es la complicación más temible en el prematuro. Es más frecuente en prematuros muy inmaduros y en los que tienen patologías graves. Hay hemorragias o leucomalacias de diferentes grados, en distintas localizaciones y con diferentes extensiones que comportan pronósticos diferentes.

Persistència del conducte arteriós. És el conducte que comunica l'artèria aorta amb la pulmonar i s'ha de tancar espontàniament en les primeres hores o dies de vida. En el cas que això no passi, pot comportar sobrecàrrega cardíaca o pulmonar (taquicàrdia i edema pulmonar).

Apnees. Pauses respiratòries, més o menys prolongades, degudes generalment a la immaduresa del sistema nerviós del prematur. Habitualment, s'acompanyen de disminució de la freqüència cardíaca i/o de la saturació d'oxigen.

Inflamació intestinal greu (enterocolitis necrosant). Pot ser una de les complicacions més greus del prematur. Es deu al fet que no arriba suficient sang a una zona més o menys extensa de l'intestí i es produeix una lesió a la mucosa intestinal que pot ser extensa o arribar a la perforació.

Anàlisi de sang per valorar signes d'infecció, anèmia, nivells de glucosa, ions, bilirubina i gasos sanguinis entre d'altres.

Cultius de diferents fluids biològics (sang, orina, líquid cefaloraquidi ...) o secrecions quan se sospita que hi ha infecció.

Radiografia de tòrax i d'abdomen.

Ecografies cardíaca, pulmonar, cerebral, abdominal, renal, de parts toves, etc.