Alteracions de la Conducta en les Persones amb Demència

Si se sospita o es presenta una conducta al·lucinatòria, abans que res, ha de consultar amb el seu metge. Quan aquesta simptomatologia està diagnosticada i tractada farmacològicament, cal que mantingui un ambient tranquil i segur. El suport emocional és bàsic; ha de prendre l'actitud de reforçar i repetir que no est sol, que se l'estima i que se l'ajudarà. Reforç positiu.

En la mesura en què avanci la demència poden presentar-se al·lucinacions (veure o escoltar coses que en realitat no existeixen) i idees delirants (falses creences).

És molt desconcertant comprovar que el nostre ésser estimat, d'un moment a l'altre, es torna suspicaç, gelós o propens a fer acusacions. Recordi que el que sent, des del seu punt de vista, és molt real.

És millor no discutir ni rebatre el que digui. Aquestes conductes també són part de la demència, no s'ho prengui com una cosa personal.

Recomanacions per manejar els deliris o les al·lucinacions:

• Si està en estat de confusió i insisteix que «li falten diners», guardi'n una petita quantitat a la seva butxaca o a la bossa perquè ho pugui veure fàcilment.
• Ajudi'l a buscar l'objecte «perdut», i després intenti distreure'l amb una altra activitat. Tracti de descobrir on amaga les coses que després creu «perdudes». Eviti qualsevol discussió.
• Expliqui als altres familiars i assistents domèstics que les acusacions i sospites són part de la malaltia.
• Empri mitjans no verbals per enfortir la sensació de seguretat com; una carícia o una abraçada. Li pot dir, «Sé que això t'espanta; queda't al meu costat, no deixaré que et passi res dolent».
• Faci-li saber, de manera senzilla i calmada, que els altres no veuen ni escolten aquestes coses, però eviti qualsevol discussió i no tracti de convèncer-lo que la seva percepció és errònia.
• Mantingui l'habitació ben il·luminada per reduir ombres.
• Si aquests símptomes s'agreugessin, consulti a professionals experts.

La deambulació és una conducta que acostuma a aparèixer en l'etapa intermèdia de la malaltia.

Causes de la deambulació

• Confusió. Com que està desorientat no s'adona que està a casa i surt disposat a «trobar-la». Ell creu que està en un lloc desconegut.
• Deliris. Pensa coses que no són reals en el seu present i pot estar intentant complir una responsabilitat del passat; com anar a treballar o anar a buscar un fill.
• Intents d'escapar d'una amenaça real o percebuda. Les persones amb demència es poden sentir espantades per una llar sorollosa, un visitant estrany o fins i tot, per la creença que la seva persona cuidadora vol fer-li mal.
• Nerviosisme. Està més ansiós. De vegades l'ansietat i el nerviosisme són efectes secundaris d'algun medicament. Si la conducta persisteix, consulti amb un professional.
• Inquietud. Per la falta d'exercici i altres estímuls.
• Cerca d'alguna cosa, sigui una persona, un lloc o un article personal que hagi perdut.

Si aquest comportament persisteix quan està al seu domicili, no el deixi mai sol. Les persones cuidadores han de prendre certes mesures per reduir el perill que suposa que la persona amb demència surti sola del domicili.

Recomanacions per manejar la deambulació

• Periòdicament, fer exercicis per reduir l'ansietat.
• Obtenir un braçalet d'identificació mèdica. Asseguri's que el fa servir a cada moment. Sovint els venen a les farmàcies. Es poden trobar altres opcions com localitzadors GPS, tipus rellotge o clauer.
• Busqui un lloc espaiós i segur per caminar.
• Fer que faci alguna cosa de manera repetitiva.
• Guardi en un lloc segur alguns articles bàsics com l'abric, la cartera o les ulleres.
• Tenir tancades les portes que condueixen a l'exterior i mantenir les claus en un lloc segur on no hi tingui accés.
• Instal·lar dispositius de seguretat a les finestres.
• Instal·li timbres o alarmes que sonin quan s'obri una porta exterior.
• Faci saber als seus veïns que el seu familiar és una persona amb demència, i demani'ls que l'avisin si se’l troben sol al carrer.
• Provi de fer servir barreres per amagar les portes. També pot funcionar el senyal de «Pari» o de «No passar».