Diagnòstic de la malaltia de Parkinson

Analítica de sang. No hi ha cap paràmetre analític actualment que permeti diagnosticar la malaltia de Parkinson. No obstant, en casos de predomini de tremolor és convenient fer un perfil tiroidal per a descartar alteracions del tiroides, o en casos d’inici jove determinar el metabolisme del coure per ajudar a descartar la malaltia de Wilson, que té un tractament específic.

Analítica d’altres fluids biològics. Actualment ni l’anàlisi d’orina, ni de saliva, ni de líquid cefalorraquidi permeten el diagnòstic de la malaltia, però hi ha multitud de biomarcadors experimentals, fonamentalment en líquid cefaloraquidi, que podrien tenir utilitat diagnòstica en el futur.

Neuroimatge estructural. Si la clínica és atípica i com succeeix habitualment al principi a més és unilateral, es pot realitzar una prova d’imatge estructural (TAC o Ressonància Magnètica) per a descartar lesions estructurals en un hemisferi cerebral que expliquin símptomes restringits a l’hemicòs contrari. També ajuda a descartar altres alteracions  estructurals (lesions vasculars, hidrocefàlia) que poden cursar amb parkinsonisme.

Neuroimatge funcional. Es disposa de l’SPECT de transportador de dopamina que serveix per determinar la reducció de la quantitat de dopamina a l’estriat (la part dels ganglis basals que rep la dopamina de la substància negra) com a mesura indirecta de la disminució  de dopamina a la substància negra. No és una prova diagnòstica específica de Parkinson ja que pot resultar alterada en qualsevol parkinsonisme de tipus neurodegeneratiu. S’ha de reservar per a casos en què s’ha de fer el diagnòstic diferencial entre la malaltia de Parkinson i parkinsonisme secundari no degeneratiu (vascular, farmacològic) o tremolor essencial. En els casos en què el parkinsonisme s’associa a una alteració cognitiva important i es dubta entre demència del Parkinson  i malaltia d’Alzheimer, un SPECT de transportador de dopamina alterat confirma la possibilitat de demència del Parkinson.