Preguntes freqüents sobre la malaltia de Parkinson

No es coneix la causa de la malaltia, però es pensa que pot ser deguda a una combinació de factors ambientals, moleculars i genètics en la gran majoria de casos.

La malaltia de Parkinson, en un petit percentatge del casos, pot ser hereditària . En els casos on hi ha història familiar es poden estudiar un seguit  de gens causants. En la pràctica clínica si no hi ha una alta sospita (diversos familiars afectes) no es realitza l’estudi genètic.

 

El diagnòstic de la malaltia de Parkinson és clínic, és a dir,  l´especialista  és qui determina la malaltia a través de l’entrevista amb la persona, segons les molèsties que aquesta nota, preguntes dirigides i una exploració neurològica. Hi ha proves que poden ajudar al diagnòstic si bé  cap el determina.

La malaltia de Parkinson té diferents símptomes. El tremolor, tot i ser el més conegut només és un d’ells i, fins un 40 % dels pacients pot no presentar-lo. El tret més característic de la malaltia és la lentitud motora, altres són la rigidesa, la inestabilitat i el tremolor típicament de repòs.

El més important és portar una vida saludable, evitar consum de tòxics, dieta sana, coneguda com a mediterrània al nostre entorn, rica en fruita i verdura, evitar greixos saturats, etc. i, sobretot, fer esport. Elegir un esport o activitat lúdica que hauria de venir determinada pels gustos i la possibilitat de realitzar-lo per la persona. Algunes recomanades són el taitxí, el ciclisme, balls de saló...

L’evolució de la malaltia és molt diferent en cada persona. Amb el temps  la malaltia pot arribar a afectar la marxa fins al punt de necessitar suports com bastons, caminador o  cadira de rodes,  amb l´objectiu de mantenir l´autonomia i evitar caigudes.

Els primers anys no és habitual que hi hagi problemes de memòria, però en alguns pacients sí que hi ha dificultats de concentració, que poden millorar amb els tractaments. En fases avançades els problemes cognitius, incloent la memòria, són més freqüents. Per això, es recomana no només una vida activa a nivell motor sinó també mantenir l’estímul a nivell cognitiu (lectura, teatre, museus, tallers de memòria).

Ara per ara, el tractament a la malaltia de Parkinson és simptomàtic i no modificador del curs de la malaltia. Per tant, si a l’inici de la malaltia els símptomes no causen una molèstia o incapacitat es pot diferir començar un tractament. 

La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa sense un tractament curatiu o que eviti la seva  progressió en el moment actual. Un 50% dels pacients al voltant dels cinc anys de tractament desenvoluparà fluctuacions motores per la disminució de la resposta a la  medicació. Això pot ser per un retard en l’absorció dels fàrmacs i per la pèrdua de neurones productes de dopamina. A l’inic, per millorar-lo, es poden ajustar els tractaments convencionals i quan aquestes són més greus recórrer a teràpies més complexes (infusions de fàrmacs o cirurgia d’estimulació cerebral profunda).

Aquells medicaments que produeixen un bloqueig del receptor de la dopamina com alguns antipsicòtics, un ús freqüent d‘antiemètics com la metoclopramida, entre altres.

Si hi ha constatada una deficiència vitamínica estan indicades. En algun cas concret la suplementació no indicada fins i tot pot ser problemàtica (per exemple la vitamina B6 pot interferir amb l’efecte de la levodopa).

Sí, la malaltia de Parkinson és una malaltia que afecta no només la funció motora, sinó també a molts altres aspectes com la falta d’interès per fer activitats o estar amb altre gent i la fatiga.

És recomanable fer una dieta saludable, mediterrània, rica en fruita i verdura, fibra i evitar greixos saturats, fregits. Disminuir o retirar el consum d’alcohol i altres tòxics com el tabac.

Un consum excessiu d’alcohol pot produir un dany hepàtic i augmentar el risc d’efectes secundaris farmacològics. Es recomana evitar el consum d’alcohol o que sigui en petites quantitats. Quant al  tabac s’ha d’evitar: és un risc constatat cardiovascular amb el qual augmenta la probabilitat de presentar un infart de miocardi o cerebral. Augmenta el risc cancerigen de pulmó i molts altres. És una mesura de salut global el fet d’evitar fumar.  

Es pot i és molt recomanable. S’hauria de prendre com a part del tractament. Esports que es recomanen amb assiduïtat són el taitxí i el ciclisme, però qualsevol esport que li agradi a la persona o que tingui els mitjans o la facilitat per poder realitzar-lo és recomanable.

Sí, no hi ha cap contraindicació per agafar un avió. La conducció fins a estadis avançats de la malaltia no se sol veure compromesa. 

Els tractaments que tenim disponibles a l’actualitat a la malaltia de Parkinson milloren els símptomes motors i no motors, però no curen ni actuen sobre la seva evolució. S’estan estudiant diversos tractaments amb possible efecte modificador del curs de la malaltia.

L’efecte secundari més freqüent de la levodopa és la intolerància gastrointestinal. Pot produir nàusees i molèsties gàstriques. Altres efectes secundaris són edemes de la pell en els agonistes dopaminèrgics i trastorn del control d’impulsos (ludopatia, hipersexualitat, hiperfàgia, etc.). Altres com l’amantadina poden produir alteracions a la pell. En la seva majoria són efectes lleus i reversibles ajustant el tractament. En el maneig del descontrol d’impulsos l’essencial és identificar-los el més aviat possible.

Si. El tipus de cirurgia més usada és l’estimulació cerebral profunda. Consisteix en la col·locació d’uns elèctrodes a una part profunda del cervell (habitualment el nucli subtalàmic). No és una cirurgia curativa, sinó que és un tractament simptomàtic efectiu només en aquells casos amb fluctuacions motores greus no controlables amb medicacions convencionals i que no tenen problemes cognitius ni psiquiàtrics greus.

És molt important participar a la recerca per trobar nous i millors tractaments no només simptomàtics sinó també dirigits a modificar les causes subjacents a la malaltia i millorar-ne el curs evolutiu. Als centres terciaris es duen a terme una varietat d’estudis per aprofundir en el seu coneixement  i assaigs clínics de noves teràpies on es requereixen unes condicions especifiques. L’especialista podrà explicar a cada persona a quin estudi pot vincular-se segons els trets o característiques necessàries.