Recerca de la malaltia de Parkinson

A nivell d’investigació bàsica, s’estan elaborant nous models experimentals que superin les limitacions dels models animals: cultius de fibroblasts, desdiferenciació a cèl·lules mare pluripotencials (IPSCs), diferenciació a neurones dopaminèrgiques, tot a partir de fibroblasts de pacients, podent-ne estudiar els perfils genètics, epigenètics i metabolòmics.

A nivell de ciència clínica d’aplicació diagnòstica: biomarcadors moleculars, en sang perifèrica (microRNAs), o en líquid cefalorraquidi (mesura de factors com el coenzim Q10, les citoquines, o proteïnes implicades en la neurodegeneració com la pròpia alfa-sinucleïna, la beta-amiloide o la proteïna tau, tot amb tècniques diverses com l’ELISA, plataformes múltiplex o tècniques agregomètriques  com l’RTQuIC [“real time quaking induced conversion”]).

A nivell de recerca clínica de tractaments experimentals, a part dels assaigs clínics de nous fàrmacs dopaminèrgics o de fàrmacs contra les discinèsies o dirigits a símptomes no-motors, ara el gran focus d’interès són els assaigs clínics de molècules potencialment modificadores del curs de la malaltia. Dos exemples poden ser la quelació conservadora de ferro amb deferiprona i la immunització passiva amb anticossos monoclonals anti-alfa-sinucleïna, dirigits respectivament a reduir l’estrès oxidatiu i a aclarir l’excés de sinucleïna que en propícia l’agregació intraneuronal. Aquests assaigs estan pendent de resultats.