La mesura de la capacitat proagregant d'agregats de la proteïna α-sinucleïna, (anomenats llavor) en el líquid cefalorraquidi a través de l'assaig d'amplificació de llavor és un biomarcador de diagnòstic de la malaltia Parkinson molt robust. No obstant, fins ara aquest assaig no ha estat capaç de distingir correctament entre Parkinson i atròfia multisistèmica, un parkinsonisme atípic de gravetat i prevalença similar a l'ELA però molt difícil de diferenciar clínicament del Parkinson en fases inicials de la malaltia.
Ara, un equip del Clínic-IDIBAPS ha participat en un estudi publicat a la revista The Lancet Neurology que presenta una modificació de l'assaig d'amplificació de llavor que sí és capaç de diferenciar les dues patologies.
Yaroslau Compta, del grup de recerca Malaltia de Parkinson i altres trastorns neurodegeneratius del moviment: recerca clínica i experimental de l'IDIBAPS, del Servei de Neurologia del Clínic, de l'Institut de Neurociències UBneuro, de la Universitat de Barcelona i un dels autors de l'estudi, indica: "Poder diferenciar aquests dos trastorns permet escurçar significativament el temps de diagnòstic, el que resulta especialment rellevant per iniciar el tractament adequat a temps, i per tenir un pronòstic de discapacitat i supervivència acurat". I afegeix: "A més, aquesta modificació de l'assaig d'amplificació de llavor podria permetre incloure casos més primerencs a assajos clínics de teràpies experimentals, pas crític per a obtenir nous tractaments que frenin la progressió d'aquesta malaltia òrfena de tractaments".
A l'estudi s'han inclòs 8 cohorts procedents de 7 centres i 4 països. En les cohorts més enriquides en casos d’atròfia multisistèmica, el nou assaig modificat aconseguia una sensibilitat del 87% i una especificitat del 77%. Per altra banda, les dues cohorts que s'havien obtingut aplicant criteris més estrictes inclosa la del Clínic-IDIBAPS, la sensibilitat era del 84% i l'especificitat del 87%.
Assaig d'amplificació de llavor
Per a realitzar l'assaig d'amplificació de llavor s’afegeix α-sinucleïna recombinant no agregada a mostres biològiques (en aquest cas líquid cefaloraquidi) que se sospita puguin contenir agregats. L’agitació mecànica de la mostra fa que els agregats es fragmentin i interactuïn amb la proteïna recombinant no agregada promovent-ne una nova agregació. Els agregats que resulten de la reacció es detecten a través d’una reacció de fluorescència amb tioflavina. Aquesta tècnica en la seva modalitat original sensible i específica per al Parkinson està disponible al Clínic Barcelona gràcies a un projecte del Dr. Yaroslau Compta amb el qual es va posar a punt la tècnica a l'IDIBAPS.
En l'atròfia multisistèmica la α-sinucleïna es troba en agregats citoplasmàtics en les cèl·lules glials, en canvi, en la malaltia de Parkinson es troba en els cossos de Lewy, ubicats a les neurones.
En l'assaig presentat en aquest treball van observar que els agregats dels cossos de Lewy produïen una fluorescència molt intensa, per contra, els agregats de les cèl·lules glials produïen una reacció positiva diferenciable dels controls negatius però amb una fluorescència intermèdia, la qual cosa permetia als investigadors distingir les dues patologies. Així és parla de corbes tipus 1 (per a cossos de Lewy com al Parkinson i la demència amb cossos de Lewy) i de tipus 2 a l’atròfia multisistèmica.
