Preguntes freqüents sobre la Malaltia per Reflux Gastroesofàgic

No. En realitat el reflux és un fet que experimenta gairebé tothom, però són uns episodis tan breus que no solen produir molèsties clínicament rellevants ni tampoc lesionar la mucosa esofàgica. Generalment, apareix just després de menjar o quan ens estirem al llit i dura escassos minuts.

La malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) està causada pel pas del contingut gàstric a l’estómac. Com que l’esòfag no té els mecanismes defensius per fer front a substàncies àcides, com les de l’estómac, la seva mucosa s’irrita i es lesiona. La MRGE no sol ser conseqüència d’una producció elevada d’àcid, més aviat per una debilitat dels factors defensius com la barrera antireflux i l’esfínter esofàgic inferior.

Aquesta malaltia es diagnostica fonamentalment basant-se en els símptomes referits pels pacients i la seva resposta al tractament. Habitualment no es requereixen exploracions complementàries llevat de situacions concretes. Les proves diagnòstiques que poden ajudar són la gastroscòpia per avaluar el dany causat pel reflux (erosions, úlceres, esòfag de Barrett), així com factors predisponents com l’hèrnia de hiat. La pHmetria de 24 hores és una altra eina diagnòstica de la MRGE que permet confirmar la presència de reflux àcid a l’esòfag en pacients sense un diagnòstic clar o previ a la cirurgia (funduplicatura). I, per últim, la manometria esofàgica permet avaluar la dinàmica del moviment de l’esòfag.

En general tan sols cal fer algun estudi addicional quan: no hi ha millora després de l’assaig terapèutic amb fàrmacs inhibidors de la bomba de protons o IBP, en absència dels símptomes clàssics de MRGE (pirosi o regurgitació), si existeixen signes d’alarma (dificultat per empassar, pèrdua de pes no intencionada...) o si s’identifiquen factors de risc associats per complicacions com l’esòfag de Barrett.

La majoria d’aliments estudiats (típicament la xocolata, cafeïna, picants, cítrics, begudes carbonatades) no s’associen d’una forma important amb símptomes d’MRGE. Com a recomanació general, caldria evitar ingestes copioses i greixoses 2-3 hores prèvies a estirar-se. És important baixar de pes si es té sobrepès i deixar de fumar.

L’omeprazol és un dels fàrmacs més consumits al món. Com a fàrmacs, els inhibidors de la bomba de protons o IBP són medicaments efectius i molt segurs. Al alterar la secreció d’àcid, és cert que la presa crònica d’IBP pot reduir l’absorció d’alguns micronutrients com el calci o la vitamina B12. S’han referit possibles efectes adversos amb aquests fàrmacs, però sense una relació causa – efecte ben establerta. No obstant això, com tot fàrmac, s’ha de prescriure amb les indicacions i dosi apropiades i fer un seguiment del seu ús a llarg termini.

Els IBP i els antiàcids no són el mateix. Els antiàcids són medicaments que neutralitzen l'ambient àcid de l'estómac, alcalinitzant el contingut (és a dir, augmentant el pH), i per tant el tornen menys corrosiu. Exemples d'aquest tipus de medicament són el bicarbonat de sodi, el almagat, l'hidròxid d'alumini o les sals de magnesi.

Són fàrmacs menys potents i estan indicats per a l'alleujament de símptomes en casos d'acidesa puntual o lleu perquè actuen ràpidament. No obstant això, en casos de malaltia per reflux gastroesofàgic, i en les seves potencials complicacions, estan indicats els IBP, que redueixen directament la producció d'àcid gàstric i tracten el problema d'arrel.

No tractar el reflux té, d’una banda un impacte en la seva qualitat de vida, i d’una altra, la MRGE pot derivar en afectacions greus per a la seva salut com l’esòfag de Barrett o l’aparició de càncer.

La cirurgia actua sobre la causa fonamental de la malaltia, que és la relaxació inadequada de l’esfínter esofàgic inferior i presenta un índex d’èxit molt elevat. No obstant això, no està exempta de risc i d’aparició d’efectes secundaris com la dificultat pel vòmit, la disfàgia (dificultat per empassar) o la sacietat precoç. D’altra banda, alguns pacients poden presentar repetició dels símptomes després de la cirurgia. Optar per un tractament mèdic o quirúrgic és sovint una decisió complexa en la que intervenen diversos factors i que s’ha d’establir cas a cas. El desenvolupament de tècniques endoscòpiques efectives i segures podria ser una alternativa a la cirurgia.

De vegades els episodis intermitents es poden tractar amb mesures higiènic-dietètiques o amb algun fàrmac de venda lliure a la farmàcia.

Si els símptomes són persistents (més de 2 cops a la setmana), no desapareixen o empitjoren, cal consultar a un metge ja que una MRGE no tractada pot derivar a llarg termini en complicacions greus com un estretament de l’esòfag, sagnat o càncer.

Existeixen símptomes o signes que comporten gravetat i que poden fer sospitar complicacions de la MRGE o la presència d’una altra malaltia potencialment greu. És necessària la valoració per un professional de la salut si té dificultat per empassar, fa un vòmit amb sang, les deposicions són negres com el quitrà, presenta dolor toràcic, ofec o pèrdua de pes.