Què és una Gastroscòpia?

Per fer una gastroscòpia s'insereix un tub prim i flexible a través de la boca i s'avança de forma lenta cap a l'esòfag, l'estómac i el duodè. 

Aquest instrument, anomenat gastroscopi, té el gruix del dit petit i està format per una lent i una font de llum. Permet observar les imatges en un monitor de vídeo. 

A més, el gastroscopi té un canal al seu interior a través del qual es pot introduir material per fer tractaments, per exemple, injectar medicaments o obtenir biòpsies del teixit. 

La gastroscòpia es recomana com a prova de prevenció i detecció del càncer d'esòfag i d'estómac, així com per avaluar símptomes de reflux, malestar abdominal, anèmia o diarrea crònica entre molts d'altres. 

En general, la preparació consisteix en fer dejuni les 8 hores prèvies a la realització (no ingerir sòlids ni líquids). El pacient ha d'anar acompanyat a fer-se la gastroscòpia, ja que se li administrarà sedació o anestèsia. 

La majoria dels medicaments es poden continuar prenent com de costum. 

Cal informar l'equip de salut sobre la medicació que està prenent, en particular de productes derivats de l'aspirina, antiinflamatoris, anticoagulants (com la warfarina, dabigatran, apixaban o heparina), el clopidogrel o altres antiplaquetaris. També en cas de prendre insulina o ferro. 

A més, el pacient ha d'informar l'equip si té al·lèrgia a algun medicament.

El pacient s'ha de col·locar sobre el seu costat esquerre a la llitera. Es col·loca un catèter en una vena de la mà o braç per administrar l'anestèsia i uns elèctrodes per monitoritzar les constants. 

En la majoria dels casos s'administra anestèsia general d'eliminació ràpida, ja que la distensió de les parets de l'estómac i l'avenç del gastroscopi, a través de determinades corbes o punts difícils, pot provocar molèsties abdominals. D'aquesta manera durant la prova no es nota dolor. 

Per poder visualitzar bé la mucosa, el metge introdueix un gas (C02) a l'estómac. 

El gastroscopi s'introdueix lentament des de la boca cap a l'esòfag i l'estómac fins a assolir la segona porció duodenal i se n'examina la superfície. A mesura que el gastroscopi es retira lentament, es torna a examinar l'aparell digestiu perquè no quedin àrees sense visualitzar. 

El procediment per si mateix, generalment, dura menys de 15 minuts. Si es té en compte la preparació i la recuperació es triga uns 25 minuts. 

En els casos en què es necessiti una avaluació addicional, es passa una pinça a través del gastroscopi per obtenir una biòpsia. Aquest procediment consisteix a extreure una petita mostra del revestiment de la mucosa de l'esòfag, l'estómac o el duodè. Les biòpsies es fan servir per identificar diferents dolències, per la qual cosa sovint es realitzen tot i no haver sospita de càncer. 

En el cas de realitzar-se una gastroscòpia per identificar llocs de sagnat, a través del canal del gastroscopi es poden injectar medicaments o segellar vasos sagnants amb tractament tèrmic (procés de cauterització que consisteix en aplicar altes temperatures), o mitjançant l'ús de petits clips. 

Si durant l'exploració es troben pòlips o altres lesions, també es poden extirpar en el mateix moment.

El pacient roman en observació fins que desapareixen la majoria dels efectes dels sedants o anestèsics (sol trigar uns 5 minuts). Per això s'aconsella anar a l'hospital acompanyat. 

En general, es pot menjar després de la gastroscòpia, encara que en els casos en què s'hagin extirpat pòlips de grans dimensions (polipectomia) s'haurà de seguir una dieta especial i restringir algunes activitats. 

L'equip de salut us explicarà posteriorment els resultats de la prova. Normalment, cal esperar un cert temps (entre 10 i 14 dies) per obtenir els resultats de les biòpsies.

La gastroscòpia i la polipectomia (extirpar els pòlips), habitualment, no generen complicacions. La possible complicació que pot sorgir és una perforació o esquinçament de la paret de l'esòfag, l'estómac o el duodè, però és extremadament rar. 

També pot sagnar la zona on s'ha realitzat la biòpsia o extirpació del pòlip, encara que de manera lleu. El sagnat es pot aturar per si mateix o controlar-se a través del gastroscopi; poques vegades requereix un tractament de seguiment. Alguns pacients poden tenir una reacció als sedants o complicacions en cas de tenir una malaltia cardíaca o pulmonar. 

Tot i que les complicacions després de la gastroscòpia són molt poc comunes, és important reconèixer els signes primerencs de possibles complicacions. En aquest cas, s'aconsella contactar amb l'equip mèdic de seguida si es nota dolor abdominal intens, febre i calfreds o vòmits amb sang.