Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Què és una Manometria Esofàgica?

Temps de lectura: 3 min

La manometria esofàgica és una prova que s' utilitza per a saber si l'esòfag funciona de manera correcta a través de la mesura de la pressió i dels moviments dels músculs de l'esòfag.

Quan és necessari fer una Manometria Esofàgica?

La manometria esofàgica està indicada quan hi ha:

  • Estudiar la dificultat per deglutir o la sensació que el menjar no passa des de l'esòfag fins a l'estómac, és a dir, estudiar la disfàgia.
  • Diagnosticar trastorns de motilitat (moviment) en pacients amb trastorns de la deglució de causa no obstructiva i dolor toràcic no cardiològic.
  • Realitzar la valoració preoperatòria de pacients amb malaltia per reflux gastroesofàgic, especialment en pacients amb sospita d'un trastorn motor.
  • Estudiar l'afectació esofàgica en malalties sistèmiques com l'esclerodèrmia, neuropaties, miopaties o endocrinopaties.
  • Estudiar trastorns de la deglució després d'una cirurgia esofagogàstrica (cirurgia antireflux, cirurgia de l'acalàsia).
  • Estudiar els casos en què la prova de gastroscòpia no evidenciï alteracions.

Els símptomes que sol presentar el pacient són:

  • Dificultat per empassar o sensació de retenció del menjar en esòfag.
  • Dolor toràcic o de pit.
  • Regurgitació. Els líquids, el menjar o les secrecions pugen des de l'estómac cap a l'esòfag o, fins i tot, arriben a la boca.
  • Acidesa o ardor esofàgic.

Quines malalties permet diagnosticar la Manometria Esofàgica?

La manometria esofàgica permet diagnosticar les malalties motores de l'esòfag que afecten tant la seva mobilitat (motilitat) com el funcionament de l'esfínter esofàgic inferior.

La principal malaltia diagnosticada mitjançant la manometria és l'acalàsia tipus I, II o III. També diagnostica malalties que només afecten el moviment esofàgic (peristaltisme) sense que hi hagi una alteració de la relaxació de l'esfínter esofàgic com són el:

  • Espasme esofàgic distal. Hi ha una afectació dels músculs de l'esòfag més prop de l'estómac que de la gola. A causa d'això, les contraccions rítmiques i coordinades que empenyen els líquids i sòlids cap a l'estómac es tornen desorganitzades i doloroses.
  • Esòfag hipercontràctil. Es produeix quan els músculs es contreuen de manera excessiva a l’empassar.
  • Motilitat esofàgica ineficaç. Quan el pacient ha tingut reflux gastroesofàgic, els músculs de l'esòfag es contreuen de manera feble o descoordinada.

Com m'haig de preparar per a una Manometria Esofàgica?

  • És necessari estar en dejú de 6 a 8 hores.
  • No és necessari acudir acompanyat perquè no es realitza sota sedació.
  • Es recomana aportar els resultats d'estudis previs com la gastroscòpia.
  • Es pot prendre medicació si és necessari per a altres malalties, però amb una mica d'aigua.
  • Si la manometria esofàgica està acompanyada d'una pHmetria de 24 hores, que mesura el reflux d'àcid, és necessari deixar de prendre protectors d'estómac entre 7 a 10 dies abans de la prova.

Com es realitza la Manometria Esofàgica?

La manometria esofàgica es realitza introduint un tub prim i flexible (catèter) pel nas que passa per l'esòfag fins a arribar a l'estómac. La manometria mesura la pressió i el moviment de l'esòfag, però no l'estat de la mucosa que recobreix l'esòfag, a diferència de la gastroscòpia.

Durant el procés el pacient ha de romandre estirat i relaxat. La prova consisteix a beure xarrups d'aigua a intervals de 30 segons, i després, assegut s'administren més xarrups d'aigua i, a vegades, algun aliment sòlid com una galeta.

Quant dura la Manometria Esofàgica?

La durada de la prova aproximadament és de 30 a 40 minuts.

Quines sensacions tindré durant la Manometria Esofàgica?

El pas de la sonda pel nas i la gola pot produir lleugeres molèsties, que es poden minimitzar amb un gel anestèsic local. També poden aparèixer nàusees o tos.

Quines complicacions pot presentar?

Com és una exploració que requereix de la intubació nasal, podria haver-hi molèsties en el nas, la faringe, la laringe o l’esòfag amb sagnat, una perforació, una lesió de cordes vocals o un espasme bronquial. No obstant això, la freqüència d'aquests esdeveniments és excepcional.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Elisabeth Barba

Publicat: 19 setembre de 2024
Actualitzat: 19 setembre de 2024

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.