Els fàrmacs Inhibidors de la Bomba de Protons (IBP), entre els quals s’inclouen l’omeprazole, lansoprazole, pantoprazole, rabeprazole i esomeprazole, s’han convertit en el grup de medicaments més receptats a Espanya. De fet, s’estima que una de cada deu persones pren un IBP diàriament al país. No obstant això, i a pesar de ser un dels tipus de fàrmacs més prescrits i usats, acostumen a cometre’s errors a l’hora de prendre’ls que poden ocasionar problemes de salut.
Els IBP actuen inhibint l’àcid de l’estómac, però el seu ús ha de limitar-se a unes determinades indicacions mèdiques. Entre les indicacions principals en el seu ús ambulatori es troba el tractament de l’úlcera gàstrica i duodenal, la síndrome de Zollinger-Ellison, durant l’erradicació del bacteri Helicobacter pylori, i a la malaltia per reflux gastroesofàgic, entre d’altres.
No obstant això, es calcula que al voltant del 50-70% dels tractaments amb IBP són inadequats pel que fa a la indicació, la dosificació o la duració del tractament. En aquest sentit, la duració i la indicació dels IBP ha de ser revisada periòdicament per un facultatiu. A més, s’ha de tenir molt en compte la dosi que es pren. Només en casos excepcionals es requereix ús d’IBP a dosis altes i generalment les dosis estàndard són les adequades, aconseguint així minimitzar possibles efectes secundaris.
Alguns erros comuns...
Un dels errors més comuns és l’administració de l’IBP amb aliments, ja que es redueix l’efecte del fàrmac. Els IBP han de prendre’s en dejú, idealment almenys 30 minuts abans del primer àpat per aconseguir el màxim efecte inhibint la majoria de les bombes de protons.
En cas que el metge plantegi la retirada de l’IBP, s’ha de tenir en compte que pot existir un efecte rebot d’hipersecreció d’àcid i un agreujament temporal dels símptomes. Per evitar aquesta situació, la retirada ha de ser gradual: reduint la dosi d’IBP o augmentant l’interval de la dosi pautada i incloent l’ús d’antiàcids a demanda.
Actualment, es parla molt sobre els possibles efectes adversos dels IBP. No obstant això, generalment, els IBP són fàrmacs segurs amb efectes adversos escassos i, majoritàriament, lleus. Els més comuns són la cefalea, l’estrenyiment, la diarrea, la dispèpsia o les erupcions cutànies.
Prescripció mèdica
Per tal de potenciar la seva efectivitat i disminuir els possibles efectes adversos, no s’han d’usar els IBP sense prescripció mèdica. Existeixen possibles interaccions dels IBP amb altres fàrmacs sovint prescrits, com la levotiroxina, digoxina, benzodiazepines, antiretrovirals, etc. Per aquest motiu, ha de ser el professional sanitari qui pauti la presa i informi el pacient sobre les possibles interaccions farmacològiques.
En resum, els IBP són fàrmacs molt segurs amb pocs efectes adversos, majoritàriament infreqüents i lleus. Tanmateix, és essencial que els IBP siguin prescrits per un metge i emprats per a les indicacions establertes. A més, s’ha de revaluar la seva indicació periòdicament, tenint en compte els riscos i beneficis. En cas que es consideri la suspensió, s’ha de portar a terme una retirada escalonada i controlada.
