Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Causes i factors de risc de l'Esclerosi Múltiple
Temps de lectura: 4 min
L'esclerosi múltiple és una malaltia de causa desconeguda en què, probablement, un factor ambiental indueix una resposta immune anormal en una persona genèticament predisposada.
El sistema immune reconeix com estranya una proteïna del propi pacient, cosa que destrueix la mielina (substància greixosa que recobreix i protegeix les fibres nervioses del cervell i la medul·la espinal), els oligodendròcits i, de forma secundària, les fibres nervioses (axons).
Recentment, un estudi ha demostrat que el virus d'Epstein-Barr (VEB), que causa mononucleosi entre d'altres malalties, té un paper clau en el desenvolupament de l'esclerosi múltiple. Així, s'ha vist que el risc de tenir esclerosi múltiple augmenta considerablement en persones que han tingut una infecció per VEB. No obstant això, el fet d'haver tingut una infecció per aquest virus no és suficient perquè es desenvolupi la malaltia, ja que hi ha dades que confirmen que fins al 95% de la població general ha tingut la infecció per VEB però no desenvolupen esclerosi múltiple. A dia d'avui, es desconeix si la relació entre tots dos és o no una relació causal, i passa el mateix respecte al possible mecanisme implicat.
L'esclerosi múltiple i el sistema immune
El sistema immune és el sistema de defensa contra infeccions, tumors i altres elements estranys. Està constituït per diferents òrgans i teixits, cèlul·les, i proteïnes (anticossos). D'entre tots els components del sistema immune i de forma molt esquemàtica, podríem dir que les cèl·lules més importants d'aquest sistema són els glòbuls blancs (leucòcits). Aquests es divideixen en:
- Fagòcits. Són cèl·lules capaces de captar microorganismes i restes cel·lulars (en general tota classe de partícules inútils o nocives per a l'organisme) i introduir-los en el seu interior per tal d'eliminar-los, en un procés conegut com fagocitosi. Formen part del sistema innat i actuen com a primera barrera enfront a agents patògens.
- Limfòcits. Són cèl·lules encarregades de la regulació de la resposta immunitària adaptativa o específica. Distingeixen les cèl·lules del propi cos de les estranyes i produeixen substàncies químiques per destruir aquest material. A més memoritzen aquest agent per impedir que es torni a produir el mateix procés. Els limfòcits es divideixen en limfòcits T i B i disposen de receptors específics d'agents que el sistema immune reconeix com estranys (antígens).
En l'esclerosi múltiple, inicialment hi ha una resposta del sistema immune adaptatiu (limfòcits). La predisposició genètica de la persona i l'exposició a un factor ambiental desconegut, fa que apareguin limfòcits T autorreactius (autoimmunes).
Després de l'activació d'aquests limfòcits es produeix una cascada de reaccions bioquímiques que condueixen a l'alliberament de mediadors inflamatoris, substàncies nocives que malmeten la mielina, i l'oligodendròcit. Aquesta destrucció activa novament el sistema immune, amplificant aquesta reacció anòmala.
D'altra banda, també es posa en marxa l'acció del sistema immune innat (macròfags) activant mecanismes de fagocitosi. Això provoca la destrucció de la beina de mielina. Aquesta desmielinització de les neurones és, en part, la responsable de la degeneració de les fibres nervioses (axons) i dels canvis degeneratius associats a la malaltia.
Factors de risc de l'Esclerosi Múltiple
El perquè es desencadenen els canvis immunològics que acaben produint l'esclerosi múltiple no són, encara, totalment compresos. Sí que s'ha demostrat que ha d'haver-hi una conjunció entre factors genètics i ambientals perquè es produeixi la malaltia.
Factors ambientals en l'Esclerosi Múltiple
Gradient nord-sud. Quan més allunyat de l'equador, major freqüència. Les persones de raça blanca, en especial aquelles que tenen avantpassats del nord d'Europa, tenen major risc que les persones amb ascendència asiàtica, africana o indígena.
En persones immigrants, la freqüència de presentació difereix de la dels seus progenitors. Si una persona emigra abans de complir 15 anys d'un país amb baixa freqüència a un altre d'alta freqüència, el risc és el mateix que té la població autòctona.
Nivells alts de vitamina D i llum solar.
Infeccions víriques. Diversos estudis epidemiològics associen el virus d'Epstein-Barr, que provoca la mononucleosi infecciosa, amb l'esclerosi múltiple.
TABAC. Es relaciona amb el risc de desenvolupar-la, i amb l'aparició més precoç de la forma secundària progressiva de la malaltia.
Factors genètics en l'Esclerosi Múltiple
L'esclerosi múltiple no es hereditària, però existeix una certa predisposició genètica. Per a la població en general sense familiars afectats, el risc és d'1 cas per cada 1.000 habitants; per a familiars de primer grau d'una persona afectada ja sigui fill, germà o bessons no idèntics, el risc és de 2,5 a 5 casos per cada 100 habitants i, en el cas d'ambdós pares afectats, baixa a 20 per cada 100 habitants.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Albert Saiz Hinarejos
Consultor emèrit
Ana Hernando Andrés
Infermera
Servei de Neurologia
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
