Pronòstic de l'Esclerosi Múltiple

L'esclerosi múltiple es caracteritza per ser una malaltia heterogènia i imprevisible per això, a dia d'avui, no es disposa d'uns marcadors precisos que permetin predir l'evolució d'un pacient en concret.

Els estudis mostren que quan no es disposava d'una teràpia per a la malaltia, al cap de 10 anys, 8 de cada 10 pacients amb un primer episodi o síndrome clínica aïllada desenvolupaven la malaltia. Aquestes xifres han disminuït a la meitat des que es disposa d'un tractament.

Alguna cosa similar ha succeït en quant al pas de la forma remitent-recidivant a la forma secundària progressiva. Investigacions recents mostren que es tarda més en passar a aquesta forma evolutiva i que la freqüència és menor.

També hi ha pacients que presenten una evolució “benigna” que no implica discapacitat després de molts anys d'evolució, i d'altres amb una malaltia molt “agressiva” que deixa seqüeles importants en pocs anys.

En general, els estudis apunten que l'evolució durant els primers anys de la malaltia  (brots, gravetat i seqüeles) és important per al pronòstic a llarg termini. Per això, és essencial iniciar la teràpia en fases precoces de la malaltia, és a dir, en l'etapa més inflamatòria.

De fet, en els últims anys hi ha hagut un canvi en l'esperança de vida i la mitjana de supervivència  és gairebé 2,5 veces major que ho era a principi dels anys seixanta.