Recerca sobre l'Esclerosi Múltiple

L'esclerosi múltiple és una de les malalties neurològiques en què més s'ha avançat en quant a coneixement, cosa que ha possibilitat d'establir un diagnòstic precoç i precís  i desenvolupar noves teràpies.

En aquest sentit, en pocs anys s'ha passat de disposar de més de 10 tractaments, que per la seva naturalesa han contribuït fonamentalment a disminuir l'activitat inflamatòria de la malaltia i, en algun cas, a disminuir la progressió de la discapacitat en pacients amb la forma progressiva primària de la malaltia.

Ara els esforços estan encaminats a disposar de teràpies dirigides que afavoreixin la remielinització o protegeixin el sistema nerviós del procés neurodegeneratiu inherent a la malaltia. Algunes d'elles ja s'estan avaluant mitjançant assaigs clínics.

Cal no oblidar les teràpies cel·lulars, que tenen la finalitat de readaptar el sistema immune malfuncionant, o els assaigs amb cèl·lules mare per a regenerar els dèficits neurològics establerts.

Paral·lelament, varis projectes internacionals estan orientats a identificar els factors que intervenen en l'heterogeneïtat de la malaltia, no sols en la presentació i curs de la malaltia, sinó també en la resposta a les teràpies. Aquests projectes utilitzen eines innovadores com la ressonància magnètica avançada, estudis d'identificació de variants genètiques i marcadors biològics en sang i líquid cefaloraquidi, que permeten predir de manera més individualitzada el pronòstic i personalitzar-ne el tractament.

Recentment, un estudi ha demostrat que el risc de tenir esclerosi múltiple augmenta considerablement en persones que han tingut una infecció per Virus Epstein-Barr (VEB). Tot i això, el fet d'haver tingut una infecció per aquest virus no és suficient perquè es desenvolupi la malaltia. A dia d'avui, es desconeix si la relació entre tots dos és o no una relació causal, i passa el mateix respecte al possible mecanisme implicat.