Viure amb Diabetis

Si es planifica un viatge i es tenen en compte una sèrie de recomanacions, cap destinació és impossible. En general, no hi ha raons que suggereixin una limitació en la freqüència o el tipus de viatge, encara que si es passa per un període inestable en el control de la diabetis o es té una malaltia intercurrent, pot ser necessari un ajornament. 

Medicació i instruments per al control de la diabetis

• Insulina i/o antidiabètics orals suficients. Millor per duplicat o triplicat. Emportar-ho sempre a l'equipatge de mà. Si es viatja acompanyat, repartir la medicació per prevenir pèrdues.
• Xeringues o bolígrafs d'insulina.
• Mesurador de glucosa i tires reactives.
• Tires reactives per a cetonúria, si t'han recomanat la seva utilització.
• Glucagó, si la medicació que prens pot causar baixades de sucre (hipoglucèmies)

Alimentació

• Aliments per solucionar hipoglucèmies: sucre, glucosport, sucs, gels de glucosa...
• Aliments per improvisar un menjar que asseguri l'aportació de carbohidrats sense que es descomponguin: torrades, sucs en tetrabric, galetes...

Documentació

• Informe clínic amb les característiques més rellevants del tractament i evolució clínica. Si pot ser, també en anglès per si es viatja a l'estranger per facilitar la seva comprensió.
• Identificació tipus carnet, medalla, ... (Opcional)

Pauta de tractament

• S'ha de seguir la pauta de tractament habitual, encara que es poden realitzar certs canvis. La realització de glucèmia capil·lar ha de ser més freqüent perquè en un viatge hi ha molts factors que poden alterar els valors glucèmics, com la mateixa excitació de visitar un país nou, els canvis d'horaris, l'activitat física, així com el menjar diferent.
• En cas d’estar en tractament amb infusor subcutani d’insulina, és important portar la pauta alternativa apuntada i bolis d’insulina (ràpida i lenta) per si s’espatllés durant el viatge.

La diarrea del viatger és el problema de salut més freqüent en persones que viatgen a països en vies de desenvolupament.

• Augmentar la freqüència de la glucèmia capil·lar t'ajudarà a modificar la pauta d'insulina, si és necessari. La infecció pot provocar hiperglucèmia (pujada de sucre en sang) però la reducció en la ingesta i la mateixa diarrea poden provocar hipoglucèmia (baixada de sucre en sang).
• Assegurar que els aliments del pla d'alimentació són rics en carbohidrats i triar, preferentment, les fècules bullides més astringents (arròs, sèmola...) i poma, bullida o ratllada.
• Si es tenen vòmits i cetona positiva en orina, s'ha d'anar urgentment a l'hospital més proper.

• Si condueixes tu, fes parades cada dues hores per descansar.
• Per prevenir el risc de patir hipoglucèmies durant la conducció, comprova sempre la glucèmia capil·lar abans de conduir, sobretot si fa hores que no has menjat i el trajecte és llarg.
• Si el control està entre 75-90 mg/dl pren un suplement d'aliment o una beguda rica en hidrats de carboni, per exemple: 1 peça de fruita o 1 suc o 1 got de beguda ensucrada.
• Si el control està entre 50-75 mg/dl, pren el mateix més 2 biscotes o galetes i no comencis a conduir fins a assegurar-te que la glucèmia capil·lar és superior a 100 mg/dl.
• Si el control és inferior a 50 mg/dl o tens símptomes d'hipoglucèmia (suor freda, tremolor, mareig, palpitacions, desorientació, falta de concentració...), recupera la hipoglucèmia amb sucre, suc o caramels... i no comencis a conduir fins a comprovar que la glucèmia capil·lar està per sobre de 100 mg/dl. Recorda que la capacitat de reacció després de tenir una hipoglucèmia no es recupera totalment fins passades unes hores.
• Dur sempre aliments o begudes riques en sucres (sucre, suc, caramels...) per poder tractar una hipoglucèmia en qualsevol lloc.
• En el cotxe dur també galetes, torrades, pa... per poder substituir un menjar en cas de congestió de trànsit, etc.
• L'excés d'alcohol dificulta els reflexos de la conducció i pot fer passar desapercebuts els símptomes d'hipoglucèmia.
• Evitar conduir si s'ha pres alcohol i extremar les precaucions si costa percebre els símptomes d'hipoglucèmia d'una manera habitual.
• Quan un vehicle està aparcat sota al sol, especialment a l'estiu, la temperatura pot arribar a xifres molt altes que poden deteriorar la insulina. Mai deixar la insulina dintre. Dur-la sempre a l'equipatge de mà.
• Així mateix, a l'hivern la temperatura pot ser molt baixa, inferior a 0 °C, i la insulina pot espatllar-se per congelació. Dur-la sempre a sobre. 

• Dur més d'un parell de sabates adequades i que s'hagin utilitzat durant un temps aquí. En general, se sol caminar més de l'habitual, bé sigui en ciutat o en el camp.
• Si es té alt risc de patir lesions en els peus per tenir pèrdua de sensibilitat al dolor (neuropatia) o problemes vasculars (vasculopatia), es recomana no caminar descalç. En aquests casos s'ha d'extremar la cura dels peus.
• Seguir les recomanacions d'higiene del peu.
• Revisar el calçat cada dia abans de posar-se'l, introduint la mà en l'interior per assegurar l'absència de qualsevol cos estrany (descosit, pedra, clau...)
• El calçat ha de ser preferentment de pell suau, flexible, folrat i sense costures interiors, que pugui adaptar-se a la forma anatòmica del peu. El taló serà ample, entre 1-4 cm. S'han d'evitar sabates totalment planes, sense contrafort i descoberts.