14 novembre de 2024
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Evolució de la Diabetis
Temps de lectura: 7 min
La diabetis és una malaltia crònica que no té cura, excepte la diabetis gestacional que tendeix a desaparèixer quan neix el nadó. Els tractaments han millorat molt en els últims anys i se segueix investigant per buscar estratègies de prevenció i nous tractaments.
La hipoglucèmia és una baixada de glucosa en sang per sota de 70 mg/dl. Totes les persones tractades amb insulina i/o alguns fàrmacs orals hipoglucemiants, poden patir una hipoglucèmia.
Els símptomes més comuns són:
Tremolor, suor, pal·lidesa, palpitacions, sensació de gana, mareig (anomenats símptomes adrenèrgics):
Alteració de la parla, visió borrosa, falta de coordinació (anomenats neuroglucopènics)
Algunes persones no noten gens quan tenen valors de sucre inferiors a 70. És el que es denomina hipoglucèmia desapercebuda. Per a seguretat del pacient, quan les hipoglucèmies passen desapercebudes, cal extremar més que mai les mesures preventives.
L'hipoglucèmia apareix per:
No menjar o endarrerir l'horari de l'àpat.
Fer més exercici de l'habitual.
Posar-se més insulina en relació a l'aportació d'hidrats de carboni.
La ingesta important d'alcohol pot afavorir una hipoglucèmia.
En cas d'hipoglucèmia, s'ha de pendre UNA de les següents opcions:
1 got de suc (200 ml) o
1 got de llet i un sobre de sucre o
2 sobres de sucre o
1 got o mitja llauna d'un refresc que no sigui light o
Hipoglucèmia greu
És una baixada de sucre que produeix una disminució total o parcial de la consciència. La persona amb una hipoglucèmia greu necessita aydua d'una tercera persona.
Consells per a familiars i/amics
- Si la persona no ha perdut la consciència, intentar donar un got de suc o beguda ensucrada (1 got). És important que la persona no estigui estirada, s'ha de donar el líquid amb la persona asseguda o incorporada.
- Si la persona està inconscient o té un discurs poc coherent, no ha d'ingerir res. En aquest cas s'ha d'injectar glucagó (GlucaGen Hypoit 1mg). Una vegada preparat, punxar a qualsevol zona on s'injecta la insulina perquè el sucre en sang pugi i recuperi la consciència. També es pot administrar glucagó nasal (dosi única de 3mg)
- Una vegada recuperi la consciència, donar suc o alguna cosa similar i posar-se en contacte amb l'equip de salut.
- En cas de no tenir glucagó trucar a emergències (112).
La hiperglucemia és un augment excessiu de la quantitat de sucre en sang. Totes les persones amb diabetis, tant si el seu tractament és amb insulina, amb pastilles o alimentació i exercici, poden tenir episodis de hiperglucemia.
Algunes persones no senten res. Unes altres noten més set, moltes ganes d'orinar i, en algunes ocasions, malgrat tenir més gana i menjar més, perden pes. La millor manera de saber si el nivell de sucre és alt, és mesurar la glucèmia capil·lar.
La hiperglucèmia apareix per:
Prendre aliments amb un alt contingut de sucre: begudes refrescants, brioixeria, pastissos, gelats, xocolata.
Prendre més quantitat de l'habitual de fruita, farines i llet.
No realitzar activitat física habitual.
Oblidar l'administració d'insulina.
Un procés infecciós pot provocar un ràpid descontrol metabòlic. Durant una infecció sol produir-se un augment de les hormones i el nivell de sucre i per tant ha de tenir-se en compte:
Encara que la ingesta d'hidrats de carboni sigui menor, és probable que es necessiti insulina ràpida per corregir valors alts.
Hidratar-se correctament, sobretot, en casos de gastroenteritis per evitar deshidratació.
Augmentar la freqüència de glicemia capil·lar i de cetona en l'orina o en sang, si cal.
Tractar la situació que desencadena la hiperglucèmia.
En cas de dubte o valors de cetona elevats i si aparèixen nàusees i vòmits, cal contactar amb l’equip mèdic ràpidament o anar a l’hospital més proper.
En cas d'hiperglucèmia
Beure més aigua de l'habitual, encara que no es tingui set, per no deshidratar-se.
Augmentar la freqüència dels controls de la glucèmia capil·lar i mirar l'acetona a l'orina.
No deixar mai de posar-se la insulina a les hores convingudes. Pot ser necessari augmentar les dosis si la hiperglucèmia es manté durant més de dos dies.
Si no es té gana, es pot deixar de menjar amanida i/o verdura, així com carn, peix..., però s'ha d'assegurar sempre la quantitat indicada de farines, fruita i llet, i adaptar la preparació, com pot ser les farines en forma de sopa, sèmola, o la fruita en forma de suc.
Consultar al metge si...
- Et trobes malament.
- Les xifres de glucèmia capil·lar superen el valor màxim indicat per l’equip de salut.
- La glucèmia capil·lar és superior a 250-300 mg/dl i la prova de cetona a l'orina és positiva.
Es tracta d'una descompensació aguda associada habitualment a la diabetis tipus 1 i menys freqüent en diabetis tipus 2. Es caracteritza per un augment dels nivells de cetona en sang, causat per un dèficit d'insulina o un augment de les necessitats d'insulina -degut, per exemple, a una infecció- el que provoca que l'organisme no pugui utilitzar com a font d'energia la glucosa i utilitzi els greixos. Aquest fenomen provoca un excés en sang de cossos cetònics (producte de deixalla de la utilització de grasses com a font d'energia). La presència de cossos cetònics en sang pot provocar que el pH de la sang baixi, la qual cosa pot desencadenar una situació de risc i que requereixi ingrés hospitalari.
Què puc notar? La presència de cetona alta i mantinguda al llarg del dia, pot produir la sensació de malestar gàstric, nàusees, vòmits i, fins i tot, dificultat respiratòria. Es pot notar l'alè amb gust de poma.
Què he de fer? Contactar amb el seu equip de salut ràpidament.
És una descompensació aguda que es produeix en pacients amb diabetis tipus 2. Es caracteritza per una hiperglucèmia extremadament alta sense presència de cetona.
La presència de síndomre hiperosmolar pot comportar símptomes tals com: set abundant, ganes d'orinar, debilitat, nàusees, pèrdua de pes, sequedat de boca i llengua, convulsions, confusió i fins i tot pèrdua de consciència.
Què he de fer? Contactar amb el seu equip de salut ràpidament. SI no s'actua, existeix risc de patir un coma diabètic.
La majoria de les complicacions cròniques tenen el seu origen en un problema vascular. Els problemes vasculars es produeixen quan les grans artèries queden tancades (obstruïdes) o quan les més fines poden danyar-se, com és el cas de les artèries de la retina de l'ull i les artèries del ronyó.
La diabetis a llarg termini pot afectar els ulls (retinopatia diabètica), els ronyons (insuficiència renal crònica), el cor (cardiopatia) o el peu (peu diabètic).
Les complicacions cròniques han disminuït en els últims anys a causa de la millora dels tractaments que ofereixen la possibilitat de tenir un millor control de la hiperglucemia i altres factors de risc.
Mantenir un bon control de la diabetis.
Evitar o reduir els factors de risc cardiovascular. El risc que té una persona de desenvolupar una malaltia del cor (angina de pit o infart) o en el cervell (ictus) durant un període de temps, en general de 5 a 10 anys. Els factors de risc cardiovascular són: el colesterol, la tensió arterial elevada, el sobrepès i l'obesitat, el tabaquisme, la diabetis i l'estrès.
Una vegada adaptat al tractament i depenent de cada cas i situació, les revisions amb l'equip de salut solen ser cada 3 o 6 mesos. Existeixen estudis que demostren de forma concloent, que un bon control metabòlic evita o retarda l'aparició de les complicacions futures de la diabetis, i per tant, millora la qualitat de vida.
Amb el pas dels anys, les persones amb diabetis poden tenir una pèrdua de sensibilitat nerviosa (neuropatia), sobretot en les extremitats inferiors, i notar formigueig, enrampades, absència de sensació al fred, a la calor o al dolor. També poden haver-hi problemes vasculars (vasos obstruïts) que fan que els peus tinguin més risc de sofrir ferides i infeccions difícils de guarir.
Tenen més risc de tenir aquests problemes:
- persones d'edat avançada,
- llarga evolució de la diabetis,
- mal control de la diabetis,
- fumadors,
- colesterol alt,
- tensió arterial alta,
- dificultats de flexibilitat i
- problemes de visió.
Prevenció i cura del peu
No totes les persones amb diabetis tenen el mateix risc de patir peu diabètic. Pregunti al seu equip de salut si vostè és una persona amb baix o alt risc de patir peu diabètic i així poder adequar les recomanacions a la seva situació:
Recomanacions per a persones amb baix risc:
La cura dels peus respecte a la higiene: eixugat, hidratació, tallat d'ungles recte, ús de mitjanes i mitjons transpirables i que no estrenyin, i ús de calçat adequat són recomanacions per a totes les persones tinguin o no diabetis.
Recomanacions per a persones amb alt risc:
- Controlar la temperatura de l'aigua (aigua tèbia o controlada amb termòmetre a 36 o 37 °C)
- Extremar la higiene, assecat i d'hidratació diàries.
- Evitar fonts de calor (no posar els peus davant el foc, de borses d'aigua calenta...)
- Utilitzar calçat adaptat a la forma del peu, de pell tova, que pugui acoblar-se a qualsevol deformitat. Ha d'estar folrat i evitar costures o adorns que puguin lesionar el peu.
- Revisar el peu diàriament per detectar qualsevol petita rascada, amb l'ajuda d'un mirall si hi ha dificultats de flexibilitat.
- No utilitzar llimes per a les dureses. Derivar el tall de les ungles al podòleg, de manera especial les persones amb dificultats de flexibilitat i/o de visió.
- Consultar sempre al metge davant qualsevol petita ferida, encara que no faci mal.
- Observar si existeix pèrdua de sensibilitat (neuropatia).
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Daría Roca Espino
Infermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica
Servei d'Endocrinologia
Enrique Esmatjes Mompo
Endocrinòleg
Servei d'Endocrinologia
Irene Vinagre Torres
Endocrinòleg
Servei d'Endocrinologia
Margarida Jansà Morató
Infermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica
Servei d'Endocrinologia
Mercè Vidal Flor
Infermera experta en Diabetis i Educació Terapèutica
Servei d'Endocrinologia
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 24 novembre de 2021
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
