Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Saber més sobre l'Obesitat

Temps de lectura: 4 min

A) Recomanacions dietètiques després de Cirurgia Bariátrica

Després de la cirurgia bariátrica haurà de seguir-se una dieta de progressió,  de durada variable, amb la incorporació gradual d'aliments en diferents textures començant amb líquids, triturats, tous, i finalment consistències més sòlides.

Per a garantir una correcta tolerància alimentària, es recomana menjar i beure a poc a poc, consumir petits volums de manera freqüent, i menjar a poc a poc, mastegant molt bé el menjar. Una vegada normalitzada la textura i assegurada la tolerància alimentària, la pauta alimentària després de cirurgia bariátrica té com a objectiu assegurar una pèrdua de  pes saludable, principalment a partir de la massa grassa minimitzant la pèrdua de massa muscular, per a això haurà de prioritzar el consum d'aliments rics en proteïnes i reduir el consum d'aliments rics en greixos i sucres. S'haurà de complementar la pauta amb suplements de vitamines, minerals i proteïnes pautats pel seu equip mèdic, per això se li realitzaran anàlisi de sang i proves complementàries de manera periòdica.

Amb l'objectiu d'aconseguir la màxima pèrdua de pes, després de la cirurgia haurà de continuar rebent una educació alimentària amb la finalitat de mantenir uns hàbits alimentaris saludables i un programa regular d'activitat física. Per això, és important que el pacient s'operi en un context d'equip multidisciplinari, i que continuï acudint als controls postoperatoris de manera regular.

B) La diabetis tipus 2 després de la Cirurgia Bariátrica

La incidència de diabetis tipus 2 (DM2) contínua augmentant a nivell mundial, principalment per efecte de l'epidèmia de l'obesitat. Un dels principals beneficis descrits de la cirurgia bariátrica és que produeix millora i remissió de la diabetis tipus 2. A curt termini, s'ha descrit un alt percentatge d'èxit en remissió de la malaltia (és a dir, nivells normals de glucosa en sang en absència de tractament per a la diabetis). No obstant això, a llarg termini una proporció de pacients que van presentar inicialment remissió de la malaltia presenten una recidiva (és a dir, requereixen reiniciar el tractament hipoglucemiant per a mantenir un bon control glucèmic).

Diversos estudis han descrit els factors predictors d'una menor probabilitat de remissió de la DM2 a mitjà i llarg termini: entre els quals estan l'edat, la durada de la malaltia, disminució de la funció/reserva de la cèl·lula beta del pàncrees (cèl·lula productora d'insulina), pitjor control glucèmic, tractament amb insulina previ a la cirurgia i escassa pèrdua de pes inicial. Sent els dos últims factors els que han demostrat tenir un millor poder predictiu.

És important informar adequadament els pacients que se sotmetran a aquesta mena de cirurgia sobre la probabilitat de resultats subòptims en la diabetis tipus 2 per a guiar al pacient en la seva decisió de sotmetre's a aquesta cirurgia i ajustar les seves expectatives.

C) Obesitat i COVID-19

Obesitat i infecció per COVID-19

Les persones amb obesitat tenen un major risc no sols d'infectar-se per COVID-19, sinó també tenir una pitjor evolució, amb majors taxes d'hospitalització. A més, sol haver-hi un alt percentatge de persones amb obesitat en les unitats de vigilància intensiva, les quals tenen un major risc de mortalitat. Els factors que podrien influir en l'increment de la mortalitat per COVID-19 són varis: l'obesitat es caracteritza per un estat inflamatori crònic de baix grau, amb increment de citocines (molècules inflamatòries), que disminueix la capacitat de resposta davant la infecció respiratòria per la COVID-19 i provoca un empitjorament de la malaltia. A més, l'obesitat s'associa a una immunitat deteriorada, la qual cosa les fa més susceptibles enfront de tota mena d'infeccions, amb una resposta deficient al tractament amb antivirals i una menor eficàcia a les vacunes. D'altra banda, especialment en les persones amb obesitat abdominal, es dona una major dificultat respiratòria per disminució del volum de reserva respiratòria, resistència al flux aeri i dificultats de mobilització de la caixa toràcica, facilitant que es produeixi una insuficiència ventilatòria que pot empitjorar la progressió de la infecció.

Obesitat i confinament per COVID-19

La pandèmia per COVID-19, les seves implicacions i les mesures de confinament que s'estan adoptant per a controlar-la han afectat en molts aspectes a pràcticament tota la societat. Les persones amb obesitat han patit durant el confinament causat per la primera onada de la pandèmia les mateixes conseqüències que qualsevol altra persona, a nivell emocional, d'estil de vida, conducta alimentària, així com en l'evolució del pes. L'activitat física ha disminuït notablement, han tingut més dificultats per a mantenir una pauta alimentària saludable i, en general, hi ha hagut una tendència a menjar més i a fer-ho en resposta a l'ansietat, l'avorriment, o altres emocions negatives. També s'ha observat una tendència a l'augment de pes.

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Alba Andreu Martí
Lilliam Flores Meneses
Silvia Cañizares Alejos

Publicat: 17 agost de 2018
Actualitzat: 20 gener de 2022

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.

Notícies relacionades amb Obesitat