El dejuni voluntari és una pràctica que ha existit des de l'antiguitat, per raons principalment espirituals i religioses. En els últims anys la popularitat d'aquest nou corrent ha anat en augment. S'estima que en l'última dècada el nombre de cerques sobre "dejuni intermitent" a la xarxa han augmentat al voltant d'un 10.000 per cent. Aquesta pràctica es fa servir no només com un enfocament dietètic per afavorir la pèrdua de pes, sinó també amb l'objectiu de millorar la salut a través de diversos marcadors metabòlics.
Per dejuni intermitent s'entenen totes aquelles accions encaminades a deixar de menjar en períodes de temps variables i controlats. L'objectiu d'aquesta acció és disminuir l'aportació calòrica diari total, així com reduir els nivells d'insulina en sang per disminuir la síntesi de greix corporal.
El dejuni intermitent té diferents modalitats, la més coneguda és el dejuni diari, que dura menys de 24 hores. Aquest tipus de dejuni divideix els dies en dues franges diferenciades, una en la qual es fa el dejuni i una altra en què es realitzen els àpats. La recomanació inicial sol ser començar per una rutina 12/12, en la qual es faria dejuni durant 12 hores seguides i es permetria menjar les 12 restants. A partir d'aquí, es pot progressar a models més estrictes 14/10 (14 hores de dejuni i 10 en les que es pot menjar), 16/8, 18/6 o fins 20/4.
D'altra banda, existeix el dejuni setmanal, que dura 24 o més hores. Aquest consisteix en dejunar de forma completa un dia a la setmana, permetent-se un consum màxim de 500 calories, o bé dos dies separats a la setmana (mètode 5:2).
És important tenir en compte que les dades sobre aquesta pràctica en humans són, de moment, limitats i d'escàs rigor científic en què a penes hi ha assaigs controlats. Aquells que hi compten amb poques persones a les que es fa seguiment durant un període de temps breu i amb importants limitacions metodològiques.
Tot i les diferències en els dissenys dels estudis analitzats, en línies generals el dejuni podria afavorir certs beneficis sobre la salut en aquelles persones que poden tolerar amb seguretat aquests llargs períodes de dejuni, dins d'una pauta programada i equilibrada, sempre monitoritzats per un professional de la nutrició.
Les dues conclusions en què coincideixen tots els estudis són, en primer lloc, que facilita la pèrdua de pes. Les revisions sistemàtiques sobre l'eficàcia de l'dejuni intermitent conclouen que pot ser una opció vàlida per afavorir la pèrdua de pes corporal amb eficàcia similar a altres dietes, l'objectiu és també restringir l'aportació diària de calories.
En segon lloc, s'ha vist que amb el dejuni intermitent millorarien alguns paràmetres bioquímics relacionats amb la inflamació.
No obstant això, el dejuni intermitent realitzat de forma no controlada pot comportar altres riscos per a la salut com baixades de sucre, mals de cap o irritació. A més, en persones amb algun trastorn de el comportament alimentari, el fet de restringir els àpats pot conduir a una pèrdua de control sobre la ingesta.
L'evidència científica actual ha demostrat que les estratègies fonamentals que afavoreixen la pèrdua de pes són: crear un balanç energètic negatiu i fer un bon seguiment de la dieta. Per la qual cosa, el dejuni intermitent podria ser una opció en persones amb perfils concrets que puguin seguir bé les seves pautes, sempre que s'integri dins d'unes pautes d'alimentació i estil de vida saludables. No obstant això, encara que els resultats previs semblen prometedors, es necessita més solidesa en l'evidència científica abans de poder fer recomanacions generals.
Autoria: Alba Andreu, Dietista-Nutricionista de l'Hospital Clínic de Barcelona
