Preguntes freqüents sobre el Lupus

El lupus no és hereditari. Per tant, no s'ha d'estudiar en el nounat la presència d'anticossos. Les dones amb lupus portadores d'anticòs anti-Ro poden traspassar aquests anticossos al nadó i presentar un lupus neonatal. En qualsevol cas, aquesta situació és transitòria atès que els anticossos s'eliminen al cap d'uns 6 mesos.

Hi ha diverses recomanacions a seguir com protegir-se del sol; evitar l'ús de màquines de raigs UVA; deixar de fumar; suspendre un medicament que hagi desencadenat el lupus.

El pronòstic de LEC és molt variable i difícil de predir de forma individual. No obstant això, es pot dir que en molts pacients, després d'una fase inicial d'activitat en què les lesions van sortint i poden costar de controlar, s'entra en una fase de molta menys activitat. Finalment, les lesions poden arribar a desaparèixer o aparèixer només de forma ocasional i lleu. Per això, és important realitzar una protecció solar estricta i evitar el tabac.

El tractament del LEC pot ser de 2 tipus (que poden combinar-se entre sí en alguns casos): tòpic y sistèmic. En quant al tractament tòpic, que és amb el que se sol tractar la majoria de pacients amb lupus eritematós cutani (LEC) sense lupus eritematós sistèmic (LES) poden tractar-se amb corticoides; inhibidors de la calcineurina; corticoides intralesionals; maquillatges per a dissimular les cicatrius i seqüeles). Respecte als tractaments sistèmics existeixen els antipalúdics o els immunodepressors, principalment.

Els antimalàrics (hidroxicloroquina i sulfat de cloroquina) es poden prendre durant l’embaràs i, de fet, és recomanable no suspendre’ls abans, perquè s’ha relacionat amb un augment del risc de brot durant la gestació. L’ús de dosis altes de corticoides s’ha relacionat amb alguna complicació com diabetis gestacional, ruptura prematura de membranes o prematuritat. De tota manera, dosis baixes són segures. Els immunosupressors que estan contraindicats durant l’embaràs pel seu potencial efecte de risc de malformacions fetals (teratogènic) són la ciclofosfamida, metotrexat i micofenolat. L’azatioprina es pot administrar durant la gestació. L’aspirina i l’heparina, tractaments que s’administren a algunes pacients amb anticossos antifosfolipídics es consideren segurs durant la gestació. En quant a belimumab i rituximab, per manca de dades en dones embarassades, es recomana que no s’administrin si la pacient es vol quedar embarassada.

Per la relació entre els estrògens i l'activitat del lupus i les trombosi, els anticonceptius orals combinats (estrògens i progestàgens) no es poden recomanar a les pacients amb activitat moderada-greu de la malaltia o en aquelles amb anticossos antifosfolipídics que es relacionen amb el desenvolupament de trombosi.

L’exposició solar pot ser causa de reactivació del lupus i empitjorar els símptomes. Per tant, és aconsellable evitar l’exposició als raigs ultraviolats (UV) UVA i UVB (solars o artificials) tant directa com indirectament (aigua de la piscina o del mar, sorra, neu, aparells d’UVA, tubs fluorescents), principalment, en aquells pacients en els quals els símptomes empitjoren clarament amb la mateixa. Aquests pacients han d’aplicar en les parts exposades una crema de protecció solar i utilitzar robes de vestir adequades (gorres amb visera i màniga llarga). Els filtres solars (factor de protecció superior a 30) s’han  d’aplicar, aproximadament, una hora abans d’una possible exposició solar i de nou després del bany o sudoració. No oblidar que els rajos solars també estan presents els dies ennuvolats.

Dependrà del grau de severitat de la malaltia. Algunes persones modifiquen les seves condicions de treball o inclús redueixen la seva jornada laboral, mentre que altres continuen a jornada completa. A vegades, són necessàries les baixes laborals i, si el lupus està molt actiu, alguns pacients sol·liciten la invalidesa.

El fet que el lupus pugui donar símptomes molt variats (febre, artritis, dolors musculars, cansament, etc.) produeix una sensació de desconcert i angoixa en molts pacients amb aquesta malaltia, que els porta a consultar amb el seu especialista davant la mínima molèstia que noten. Encara que resulti obvi, un pacient amb lupus tindrà al llarg de la seva vida processos banals que es curaran amb les mateixes mesures que les que s’apliquen a la resta de la població. Però, qualsevol situació anormal que es perllongui més de 2 o 3 dies ha de ser consultada amb el professional que, normalment, atén al pacient.