El lupus és una malaltia autoimmune crònica que afecta a cinc milions de persones al món, en la seva gran majoria dones. El sistema immunitari està dissenyat per combatre les substàncies alienes o estranyes al cos. En les persones amb lupus, el sistema immunitari ataca el propi organisme i pot danyar per error òrgans sans com el cor, els pulmons, els ronyons, la pell o, fins i tot, el cervell. El lupus eritematós sistèmic (LES) és el tipus de lupus més comú i que la majoria de les persones identifica com "lupus". Altres tipus de lupus són l'eritematós cutani, l'induït per medicaments o el neonatal.
El Lupus en primera persona
Professionals i pacients t'expliquen com es conviu amb la malaltia
El sol, que és el principal productor de raigs ultraviolats, és l’enemic número u dels pacients amb lupus perquè pot desencadenar la malaltia i brots d’aquesta malaltia.
Ricard CerveraInternista especialista en Malalties Autoimmunes
Fer molt cas del teu metge, tenir moltíssima confiança i una cosa molt important és el tema de l'adherència al tractament. I pensar que jo tinc el lupus, però el lupus no em té a mi.
PilarPacient
El lupus forma part de les anomenades malalties autoimmunes. El sistema immunitari del cos, normalment, produeix proteïnes anomenades anticossos, per protegir l'organisme de virus, bacteris i d'altres substàncies estranyes denominades antígens.
En una malaltia autoimmune com el lupus, el sistema immunitari identifica de forma errònia les cèl·lules pròpies com si fossin partícules estranyes (antígens), i entra en acció per tal d'eliminar-les, produint anticossos en contra de “sí mateix”. A aquests anticossos se'ls denomina “autoanticossos” els quals s'uneixen amb els antígens propis per formar uns complexos immunes que són els que causen la inflamació i el dany en els teixits.
El lupues eritematós sistèmic (LES) és, també, tal com indica el seu nom, una malaltia sistèmica. Això vol dir que pot afectar molts òrgans (pell, articulacions, ronyons, cor, pulmons, etc.), però la meitat dels pacients amb lupus tenen afectació, gairebé exclusiva, a la pell i a les articulacions.
El lupus és una malaltia inflamatòria crònica, és a dir, l'acció del sistema immunitari produeix inflamació dels òrgans afectats que persisteix durant un llarg període de temps i inclús durant tota la vida. Tanmateix, el lupus es manifesta combinant períodes de major activitat o brots (exacerbació) amb d'altres d'inactivitat (remissió).
Amb un seguiment i un tractament adequat, més del 90% de les persones amb lupus tenen una expectativa de vida normal. Es pot presentar en diferents graus i intensitats: hi ha casos lleus, moderats i greus que són més difícils de tractar i controlar.
A quantes persones afecta el Lupus?
Aproximadament, 1 de cada 1.000 habitants tenen lupus. En el món hi ha més de 5 milions de persones amb lupus.
El lupus pot afectar tant a dones com a homes de diferents races, grups ètnics, i edats. De tota manera, afecta molt més a dones que a homes i, tot i que es pot presentar a qualsevol edat, és més freqüent entre els 15 i els 44 anys.
Encara que la malaltia afecta a persones de totes les races i ètnies, la pateixen amb més freqüència els mestissos llatinoamericans, afroamericans i asiàtics.
Tipus de Lupus
Lupus eritematós sistèmic. És el més comú i pot afectar a moltes parts del cos. Pot ser difícil de diagnosticar, donat que no hi ha dos pacients que presentin exactament les mateixes manifestacions clíniques, i els símptomes es poden confondre amb els d'altres malalties o afeccions.
Lupus eritematós cutani. Acostuma a afectar només la pell i es caracteritza per una erupció a la cara, les cames i/o els braços.
Lupus medicamentós. Representa el 10% de tots els casos de lupus i passa com a reacció a determinats tipus de fàrmacs. Els símptomes són similars als de la forma sistèmica, però solen ser més lleus i remeten quan s'interromp la medicació.
Lupus neonatal. Un tipus poc habitual de lupus que afecta als nounats. Pot desenvolupar-se en fills de mares amb lupus, perquè els anticossos de la mare estan presents en el nounat. Els símptomes solen desaparèixer als 6-8 mesos d'edat, coincidint amb l'eliminació completa dels anticossos materns.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Claudia CastrilloInfermera de Pràctica Avançada (IPA)Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal
Gerard Espinosa GarrigaMetge InternistaServei de Malalties Autoimmunes
José-Manuel Mascaró GalyDermatòlegServei de Dermatologia
Luis F Quintana PorrasNefròlegServei Nefrologia i Trasplantament Renal
Núria Baños LópezGinecòlogaServei de Medicina Maternofetal
Ricard Cervera SeguraReumatòleg i Cap del serveiServei de Malalties Autoimmunes
Roser Ventura RocaInfermeraServei de Medicina interna
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 1 juny de 2023
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.