En el lupus, el sistema immunitari ataca al propi organisme i danya òrgans sans com la pell, el cor, els pulmons, els ronyons o, fins i tot, el cervell.
És una malaltia que es manifesta amb moltes cares, moltes no són visibles, i totes són diferents entre elles. L'important és saber que, tot i que sigui una malaltia crònica que evoluciona amb brots, existeixen tractaments que ens ajudaran al pacient a portar-la.
El sistema immunològic del cos està dissenyat per a protegir l'organisme, però en el lupus, passa el contrari. Les pròpies defenses del cos - que són els glòbuls i els anticossos - i que serveixen per a defensar a la persona enfront d'infeccions o agents externs i interns nocius, en els casos de lupus, es tornen ‘boges’ i, en lloc de defensar, ataquen al propi organisme. El que té d'especial el lupus, i el que el fa paradigmàtic, és que les defenses poden atacar a qualsevol part de l'organisme.
El lupus, com moltes malalties, no té una causa única sinó que existeixen una sèrie de factors que influeixen en el seu desenvolupament. Aquests factors són com a peces d'un puzle que quan s'ajunten d'una determinada forma desencadenen la malaltia. Existeixen factors interns - com els gens, factors genètics, hormonals, etc. - i factors exògens o externs - com els raigs ultraviolats -. El sol és l'enemic número 1 dels pacients amb lupus, perquè pot desencadenar la malaltia o els seus brots al llarg de l'evolució de la malaltia.
Ho veurem detalladament amb el Dr. Ricard Cervera, cap de servei de malalties autoimmunes i la infermera Neus Guasch, de l'hospital Clínic Barcelona.
