Pronòstic del Lupus

Les complicacions, tant agudes com cròniques, poden atribuir-se a l'activitat de la malaltia i a efectes secundaris del tractament.

Complicacions agudes. Alguns efectes adversos de la teràpia utilitzada són els responsables de les complicacions com les infeccions, l'insomni, el nerviosisme o les alteracions de les anàlisis (alteracions del fetge o disminució de les cèl·lules de defensa).

Complicacions cròniques. Potser són les més importants, perquè són les causants del dany orgànic que és, a més, irreversible i que es relaciona amb un empitjorament del pronòstic del lupus. Malauradament, entre les més freqüents estan l'osteoporosi, la necrosi vascular (mort del teixit ossi per falta d'irrigació sanguínia), l'arteriosclerosi accelerada amb les seves manifestacions cardiovasculars i altres que, tot i que no són tan greus, sí que poden afectar de manera important la qualitat de vida dels pacients amb aspecte cushingoide (cara de lluna plena), l'augment important de pes o les estries cutànies. Altre tipus de complicacions cròniques es relacionen directament amb l'activitat de la malaltia com poden ser, la insuficiència renal crònica que, en alguns casos, pot requerir trasplantament renal o una artritis deformant, que pot provocar una incapacitat funcional important.

Les dones joves que tenen lupus poden quedar-se embarassades. Això no obstant, és molt important que la gestació estigui planificada per part de la pacient, la seva parella i el metge responsable en una visita preconcepcional.

La planificació s'explica perquè l'embaràs s'ha de portar endavant en situacions de poca o nul·la activitat del lupus. Alguns tractaments no poden donar-se en l'embaràs i la presència d'alguns anticossos es relacionen amb algunes complicacions durant la gestació. Tots aquests aspectes, s'han de valorar davant el desig d'embaràs. 

Un lleuger increment del risc de brots de lupus durant la gestació obliga a controles freqüents a càrrec d'un equip especialitzat d'atenció mèdica. A més, existeix un risc augmentat de retard de creixement intrauterí, preeclàmpsia, avortaments i prematuritat. La periodicitat de les visites, analítiques i ecografies s'ajusta a l'evolució clínica de la malaltia.

En principi, el lupus no és una contraindicació perquè el part sigui vaginal ni per a la lactància materna. El puerperi o període després del part és una situació de risc per a desencadenar un brot de la malaltia.

Com s'ha comentat, existeixen alguns anticossos que requereixen un control més exhaustiu com els anti-Ro, pel risc de bloqueig cardíac fetal, o els anticossos antifosfolípídics, per la seva relació amb avortaments i morts fetals.              

Les dones amb lupus que no desitgen quedar-se embarassades o en les que es desaconsella (per prendre medicaments que poden ser perjudicials per al fetus o presentar una activitat greu del lupus), necessiten un mètode fiable per al control de la natalitat que ha de ser indicat per l'especialista. 

• Disminuir la fatiga, a través del descans i reduir el nivell d'activitat diària.
• Reduir l'estrès.
• Evitar l'exposició solar directa i també els llums fluorescents. Utilitzar ulleres de sol, protectors solars, gorres i capells.
• Comunicar-ho l'entorn més proper (família i amics).
• Rodejar-se d'amics que entenguin que, potser, no pots sortir de nit, que no tens energia per a realitzar activitats, o que t'acompanyin pel carrer caminant per l'ombra.
• Demanar ajuda a familiars, amics i professionals de la salut quan  es necessiti.