Preguntes freqüents sobre Insuficiència Cardíaca

Afecta al 10% -20% de la població d'entre 70 i 80 anys. A Espanya, és la tercera causa de mortalitat i la primera causa d'hospitalització en la població major de 65 anys.

Per condicions que debiliten i malmeten el cor, el que provoca que els seus cavitats s'eixamplin i el bombament de sang no sigui suficient, o perquè el cor es torna més rígid i no s'omplen bé les seves cavitats. Les causes principals que fan malbé el cor es troben:
- Cardiopatia isquèmica (infart de miocardi)
- Hipertensió arterial;
- Malalties de les vàlvules cardíaques;
- Dany directe en el múscul cardíac (cardiomiopatia)
- Inflamació del múscul cardíac (miocarditis)
- Problemes congènits;
- Trastorns del ritme cardíac (arítmies);
- Malalties cròniques: diabetis, hipotiroïdisme, hemocromatosi, amiloïdosi o  VIH.

Tot i que la majoria de les persones amb insuficiència cardíaca tenen una edat avançada, aquesta malaltia no forma part necessàriament del procés d'envelliment. Es tracta d'un trastorn cardiovascular molt greu que es pot prevenir i alleujar considerablement amb els tractaments disponibles.

El cardiòleg s'entrevista amb el pacient per saber quins són els seus símptomes i recollir-los a la seva història clínica. Un cop analitzades les dades pot demanar una sèrie de proves per identificar les causes de la insuficiència cardíaca: un electrocardiograma, una anàlisi de sang, una radiografia de tòrax i una ecografia de cor.

No hi ha un tractament per curar la insuficiència cardíaca. El seu control passa per realitzar un tractament mèdic, per disminuir els símptomes, i per la modificació de l'estil de vida, com reduir el consum de sal i els greixos.

La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que requereix control de per vida. Per aquest motiu, s'aconsella seguir la prescripció mèdica perquè el tractament sigui eficaç i evitar que s'agreugi la malaltia.

L'evolució de la insuficiència cardíaca és imprevisible i diferent en cada persona. Cal saber que la insuficiència cardíaca és una malaltia crònica greu que sol empitjorar amb el temps. En alguns casos, els símptomes es mantenen estables durant força temps (mesos o anys) abans d'empitjorar. En altres casos, la intensitat i els símptomes empitjoren gradualment amb el temps, o bé progressen amb rapidesa després de, per exemple, un nou infart de miocardi, un trastorn del ritme cardíac o una infecció pulmonar.
És important comprendre que un tractament meticulós de la malaltia alleuja els símptomes, millora el pronòstic i perllonga la vida.

Moltes persones amb insuficiència cardíaca noten una millora dels símptomes en realitzar una activitat física, ja que l'exercici moderat ajuda a que el cor treballi millor.
No obstant això, és important saber què es pot fer. Les activitats recomanades més freqüents són caminar, nedar o passejar amb bicicleta. És important evitar aquells exercicis que suposin grans esforços i evitar les hores del dia de més calor, humitat o fred.
En el moment que se senti sensació de falta d’aire, mareig, dolor al tòrax, nàusees o suor freda, cal aturar-se, i si persisteixen els símptomes, consultar al metge o infermera.
Es recomana fer exercici una a dues hores després d'un àpat lleuger i no de forma immediata després d'un àpat copiós, o bé si no s'ha menjat en moltes hores.

Cal estar atent als senyals que envia el nostre cos. En general, es recomana evitar les activitats que requereixen mantenir la respiració, fer pressió o esclats sobtats d'energia. Si els seus néts ja no tenen el pes d'un nounat, és més prudent que els seguin a la seva falda.

Potser hagi llegit afirmacions encoratjadores sobre tractaments herbaris / naturals o alternatius. No obstant això, no hi ha proves científiques mèdiques de que aquests productes millorin la insuficiència cardíaca. Per contra, alguns components d'aquests tractaments alternatius interfereixen en les accions de determinats medicaments per a la insuficiència cardíaca i tenen efectes perjudicials.
És molt recomanable parlar amb el metge, infermer o farmacèutic abans de prendre algun remei alternatiu / natural / herbari.
En aquest sentit és convenient conèixer què remeis alternatius o naturals poden afectar determinats medicaments per a la insuficiència cardíaca:
•    Ephedra (ma huang)
•    Metabòlits de l'efedrina
•    Herbes xineses
•    Productes del arç (cratageus)
•    All
•    Ginseng
•    Gingko
•    Coenzim Q-10

La majoria de les persones amb insuficiència cardíaca poden conduir sense problemes. No obstant això, les persones amb antecedents de pèrdua del coneixement o de desmai per un ritme cardíac anormal (arítmia) generalment han de parlar amb el seu metge pel que fa a la seva capacitat per conduir.
És probable que les persones que necessiten conduir per treballar hagin de sotmetre’s a una revisió regular de la seva malaltia, i pot ser que en alguns països els prohibeixin conduir. Si condueix un vehicle pesat o un vehicle públic, ha de sol•licitar al seu metge la informació més recent de la Direcció de Trànsit pel que fa a les normes actuals sobre la insuficiència cardíaca crònica.
Si porta un marcapassos, pot seguir tenint el carnet de conduir.

En la majoria dels casos, la insuficiència cardíaca es pot tractar i controlar adequadament. Això suposa que es pot treballar a temps complet durant molts anys. No obstant això, el tipus de treball, la causa i la gravetat de la insuficiència cardíaca són factors a tenir en compte pel professional mèdic per determinar si pot continuar amb la seva activitat laboral.

Els viatges en avió no acostumen a ser un problema per a les persones amb insuficiència cardíaca, encara que les concentracions d'oxigen són una mica més baixes, fins i tot en les cabines comercials pressuritzades. No obstant això, poques vegades algunes persones necessiten suplements d'oxigen durant el vol.
En general, si la insuficiència cardíaca està ben controlada i estable, no ha de tenir dificultat amb les lleugeres reduccions de les concentracions d'oxigen en un avió, sempre que els seus símptomes no estiguin descompensats abans del viatge. Si presenta símptomes nous o un empitjorament dels ja existents, com augment de la dispnea o increment de pes recent, es recomana comentar al metge el pla de viatge.
Si té un dispositiu implantat (marcapassos, TRC, DAI), és probable que ho detectin les màquines de seguretat. Aviseu per endavant al personal de seguretat. El control de seguretat i el viatge en avió no interfereixen en el funcionament del dispositiu. Els aparells utilitzen tecnologia estàndard i el seu funcionament pot ser inspeccionat en gairebé tots els llocs del món.
Si el vol és de llarga durada, la qual cosa obliga a estar assegut una bona estona, se li poden inflar els turmells i produir rampes musculars. Poden ser útils els exercicis regulars d'estirament i mobilitat, així com caminar per la cabina i mentre s'espera en els aeroports. S’ha de procurar no prendre alcohol. En alguns casos, el metge li recomanarà que porti mitges elàstiques fins al genoll durant el vol per prevenir els coàguls sanguinis (TVP).

És convenient que porti una llista actualitzada de tots els medicaments que estigui prenent quan es vagi de vacances. Si té alguna urgència i necessita anar al metge, li pot mostrar aquesta llista.
També és útil que tingui el número de telèfon de la consulta del metge d'atenció primària o del cardiòleg, en cas que el metge local vulgui parlar de la seva malaltia o necessiti més informació.
És molt recomanable disposar d’una cobertura sanitària per si fos necessari ingressar a un hospital. Quan subscrigui l'assegurança, comprovi què cobreix la pòlissa en relació amb el tractament mèdic, i allò que ha de de fer si necessita atenció mèdica d'urgència quan estigui fora. Anoti els números de telèfon i els números de la pòlissa.
Per als ciutadans de la Unió Europea (UE) que viatgen per Europa hi ha una targeta sanitària (EHIC). Tot i que la EHIC no substitueix l'assegurança, proporciona tractament mèdic gratuït o de cost reduït als ciutadans europeus que viatgen a un altre país de la UE.

Quan es pateix insuficiència cardíaca, el principal és mantenir un bon estat de salut. Una manera de fer-ho és reduir al mínim el risc de contraure infeccions respiratòries, com la grip o la pneumònia, ja que els problemes respiratoris empitjoren la insuficiència cardíaca.
Es disposa de vacunes segures que poden conferir immunitat contra la grip i la pneumònia. Ha de parlar de la conveniència d'aquestes vacunes amb el metge o infermera, que li aconsellaran amb més detall sobre elles.
A més, quan viatgi  l‘agència li aconsellarà respecte a les vacunacions o els medicaments, per exemple, comprimits contra el paludisme, que pot necessitar segons la seva destinació.
Si pren anticoagulants, el metge o infermera li recomanaran un programa de vacunació diferent, que s’haurà d'iniciar abans que el programa de vacunació habitual.

La investigació ha demostrat que les persones amb insuficiència cardíaca que tenen un fort suport emocional i social combaten millor la seva malaltia i tenen una actitud vital més positiva. No obstant això, és important recordar que tots som persones amb diferents necessitats i capacitats. Les fonts de suport de les que es pot disposar són:
o    El seu cònjuge, parella o cuidador principal. És la persona més propera qui li pot oferir un suport considerable en tots els aspectes de la seva vida.
o    Familiars i amics. En ocasions pot preferir parlar amb amics i familiars de determinades qüestions relacionades amb la insuficiència cardíaca, per no atabalar a la seva parella amb totes les seves necessitats o preocupacions.
o    Personal sanitari
     -    Mèdic d'atenció primària (o MAP). El MAP sol ser el primer punt de contacte quan sorgeixen problemes mèdics. Sovint és qui està a càrrec de la seva assistència general i és el contacte principal per a preguntes i consells. És el MAP qui li remet a un especialista per a tot tractament hospitalari o especialitzat que pugui necessitar.
     -    Infermera d'insuficiència cardíaca (hospitalària i extrahospitalària). Són infermeres especialitzades que presten assistència, fan proves i proporcionen informació, educació i assessorament. Són especialment importants en la seva assistència de seguiment.
     -    Farmacèutic. Li pot proporcionar molta informació útil sobre els medicaments. Li dirà si hi ha aliments o altres fàrmacs que no ha de prendre amb els medicaments per a la insuficiència cardíaca o l'ajudarà a comprendre les instruccions per prendre’ls de forma correcta.
     -    Geriatria. Si té una determinada edat i pateix altres trastorns habituals de la vellesa, és possible que li derivin al servei de geriatria.
     -    Fisioterapeuta i terapeuta ocupacional. El fisioterapeuta i el terapeuta ocupacional l'ajudaran a recuperar-se de l'hospitalització o d'un procediment, i a portar una vida el més plena possible mitjançant un programa de rehabilitació cardíaca. També li donaran consells pràctics per estalviar energia.
     -    Assistent social. Els assistents socials li informaran dels programes o prestacions que hi hagi en la seva comunitat. Així mateix, l'ajudaran a resoldre qualsevol problema econòmic o legal complex derivat de la seva situació i li posaran en contacte amb els sistemes de suport social adequats.
     -    Grups de suport per a la insuficiència cardíaca. Algunes persones consideren útil parlar dels seus sentiments i problemes amb altres en situació semblant. No obstant això, els grups de suport no serveixen per a tothom, de manera que no cal sentir-se malament si un no es troba còmode. Hi ha moltes altres fonts de suport disponibles.
     -    Informació a Internet. Cada vegada es pot trobar més informació sobre la salut a Internet que pot ser una font d'informació excel•lent i servir de suport en la lluita contra la insuficiència cardíaca. També constitueixen un recurs per a la seva parella, familiars i amics. S'aconsella visitar pàgines web d'organitzacions acreditades.
     -    Programes d’educació terapèutica. L’objectiu de l’educació terapèutica és millorar el tractament del pacient i permetre’l ser autònom, adquirir i retenir una sèrie d’habilitats per viure millor la seva patologia. 

El teixit miocardi després d'un infart queda necrosat, és a dir, mort, i per si sol no es regenera, de manera que aquesta zona deixa de funcionar.
La investigació amb cèl•lules mare pot conduir, en el futur, a la creació de nous tractaments per a les malalties cardiovasculars. Per exemple, aquesta tecnologia podria emprar-se per generar teixit cardíac, vàlvules cardíaques, vasos sanguinis i altres teixits i estructures importants noves i sanes que millorarien la funcionalitat de la zona infartada.