Tractament de la Insuficiència Cardíaca
No hi ha un tractament curatiu de la insuficiència cardíaca. En tot cas, el control de la malaltia passa per seguir les recomanacions sobre alimentació, exercici i altres hàbits, per alleugerir els símptomes, disminuir la progressió de la malaltia i millorar la seva qualitat de vida, acompanyat d'un tractament farmacològic.
Suprimir completamente el consumo de tabaco o de alcohol, sea cual sea la causa del fallo cardíaco.
Si es necesario, perder peso.
Mantener una vida activa y evitar el sedentarismo. Se debe practicar un ejercicio físico adecuado a las capacidades de la persona y su estado cardíaco. Las actividades recomendadas más frecuentes son caminar, nadar o pasear en bicicleta. Es importante evitar aquellos ejercicios que supongan grandes esfuerzos y evitar las horas del día de más calor, humedad o frío.
Es recomendable seguir una alimentación equilibrada y suprimir o evitar la cafeína, así como moderar el consumo de grasas y sal porque provoca retención de líquidos.
Dormir al menos 7-8 horas. Es muy importante descansar.
El cardiòleg pautarà els fàrmacs i les dosis a prendre que poden ser modificats en funció de l'evolució de la patologia.
Diürètics. Ajuda als ronyons a expulsar el sodi i l'aigua en excés, és a dir, ajuden a eliminar el líquid acumulat. Acostumen a fer efecte a les 2-3 hores d'haver-se administrat, si es prenen via oral. Normalment, es prenen a primera hora del matí i, si cal, s'administra una altra dosi al migdia. Es desaconsella administrar a la nit per evitar la interrupció del son.
Inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina. Eviten que l'organisme creï una substància, l'angiotensina, que provoca la contracció dels vasos sanguinis i, per tant, la hipertensió arterial. Aquest grup de fàrmacs ha demostrat reduir els ingressos hospitalaris per insuficiència cardíaca i augmentar la supervivència.
Beta-bloquejants. Redueixen la freqüència cardíaca i la pressió arterial, la qual cosa permet al cor fer menys esforç. Aquest grup de fàrmacs també ha demostrat reduir els ingressos hospitalaris i augmentar la supervivència.
Vasodilatadors. Dilaten o relaxen les parets dels vasos sanguinis, amb la qual cosa la sang circula més fàcilment i el cor treballa menys.
Digitàlics. Enforteixen la funció de bomba del cor i incrementen la seva contractilitat, el que frena el ritme irregular.
Alguns pacients amb insuficiència cardíaca avançada, i que compleixen unes determinades característiques, es beneficien de l'implant de diferents dispositius:
Marcapassos tricameral. És un marcapassos especial amb capacitat de "resincronitzar" l'activitat elèctrica i mecànica del cor.
Desfibril•lador automàtic implantable (DAI). Alguns pacients presenten arítmies cardíaques malignes que poden causar la seva mort. Aquest marcapassos especial, aplica un xoc elèctric al cor, que evita la mort sobtada.
Quan l'origen és una cardiopatia isquèmica, el cardiòleg pot tractar l'obstrucció dels vasos coronaris de dues formes:
Revascularització del vas amb la implantació d'un moll (stent coronari);
Procediment quirúrgic, en el qual es realitzen ponts entre l'artèria aorta i les artèries coronàries, de manera que es reconnecten vasos per evitar l'obstrucció.
Si l'origen és una malaltia de les vàlvules del cor, poden ser reparades de manera quirúrgica, o bé ser substituïdes per unes altres.
Trasplantament de cor. En casos molt seleccionats, l'última opció terapèutica pot ser el trasplantament de cor. Tractament que només es porta a terme en centres molt especialitzats i que requereix un seguiment complex.
Assistència ventricular. Igual que ocorre en el trasplantament, només en determinats casos i quan el cardiòleg ho decideix, s'implanta una màquina al cor que porta un motor que s'encarrega de bombar la sang cap a la resta de l'organisme.
El cateterisme coronari consisteix a accedir a les artèries coronàries, aquelles que porten sang al cor perquè treballi, amb l'ajuda d'uns catèters especials. Pot tractar-se d'un cateterisme diagnòstic, o bé d'un terapèutic, en el qual es posen "stents", una espècie de molles metàl·liques, en les artèries perquè romanguin obertes.
- Cateterisme dret. Consisteix a accedir al cor a través d'una vena, normalment a través de la jugular (coll), la femoral (engonal) o la basílica (braç). Per a la seva realització, s'aplica anestèsia local, de la qual es pot notar la punxada. Amb un catèter s'accedeix a les cavitats dretes del cor, per mesurar les pressions, i a l'artèria pulmonar principal i grans branques, per obtenir informació de les pressions en les cavitats esquerres del cor i al pulmó. El procediment també s'usa per calcular la resistència que el cor ha de superar per funcionar correctament.
- Cateterisme esquerre. Consisteix a accedir a les cavitats esquerres del cor a través d'una artèria, la radial al canell o la femoral en l'engonal. Aquest tipus de cateterisme serveix per mesurar les pressions d'aquestes cavitats i les diferències de pressions entre elles, o bé realitzar un cateterisme coronari.
Informació documentada per:
Publicat: 20 febrer de 2018
Actualitzat: 20 febrer de 2018
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.