Què és un Marcapassos?

És necessari posar un marcapassos quan hi ha un trastorn en el ritme cardíac a causa d’una malaltia del sistema de conducció del cor. Això implica que el corrent elèctric no es transmet o es transmet de manera insuficient i, per tant, el cor no pot bategar correctament. Alguns dels problemes del cor que poden requerir la col·locació d’un marcapassos són: 

• Disfunció sinusal: la part del cor on s’origina l’impuls elèctric, ho fa amb una freqüència insuficient.  

• Blocatge auriculoventricular: la corrent elèctrica que va de les aurícules als ventricles  es transmet de manera parcial, o bé, directament no hi ha conducció. 

Ambdues patologies es poden manifestar amb un ritme lent, batecs irregulars o pauses perllongades (asistòlia). 

D’altra banda, existeix un percentatge de pacients amb insuficiència cardíaca que tenen un batec cardíac descoordinat que provoca que aquest es contregui amb poca força. En aquests pacients, l’implant d’un marcapassos que tingui capacitat d’estimular tant el ventricle esquerre com el dret pot ajudar a coordinar els batecs, millorant la funció cardíaca i els símptomes associats a la insuficiència cardíaca. Això s’anomena teràpia de resincronització cardíaca.  

Segons la cavitat cardíaca que es detecta o s’estimula, hi ha diferents tipus de marcapassos: 

• Monocameral: té un elèctrode (un cable prim aïllat) que detecta els senyals i dona l’impuls elèctric a una única càmera del cor. Pot ser a l’aurícula dreta o al ventricle dret. 

• Bicameral: té 2 elèctrodes que detecten els senyals i donen l’impuls elèctric a dues càmeres del cor, coordinant l’aurícula dreta i el ventricle dret. 

• Resincronitzador: disposa d’un tercer elèctrode que dona impuls elèctric al ventricle esquerre, sincronitzant aquest amb el ventricle dret. 

Per a la intervenció és necessari: 

• Estar en dejú un mínim de 6 hores. 

• Portar la zona pectoral i aixelles rasurades. 

• En cas de prendre tractament anticoagulant o antiagregant, hi ha diferents protocols a seguir segons el risc de tromboembòlia o sagnat. L’ideal és consultar amb la unitat d’arrítmies per tal de rebre les indicacions a seguir.

El marcapassos s'implanta amb una intervenció quirúrgica, la majoria de vegades de manera ambulatòria, de manera que no cal que la persona ingressi, pot marxar a casa el mateix dia. El procediment es realitza amb anestèsia local i sedació lleugera per tal que sigui més confortable per al pacient. 

1. S’administra antibiòtic endovenós per evitar possibles infeccions.  

2. S’introdueix l’elèctrode o els elèctrodes a implantar a través de la vena axil·lar o la subclàvia, Aquestes venes es troben per sota l'axil·la i la clavícula, s’accedeix a través de l’una o de l’altra en funció de la necessitat de cada pacient.   

3. Es fa una incisió d’uns 5-10 cm a sota la clavícula per tal de crear un espai on es diposita el marcapassos.  

4. Es col·loca l’elèctrode o elèctrodes necessaris dins del cor i es duen a terme unes comprovacions per tal de confirmar que es veuen els senyals del cor i que s’estimulen adequadament.   

5. S’introdueix el dispositiu sota la pell. Els elèctrodes es fixen al múscul per evitar desplaçaments. 

6. Es connecten els elèctrodes al marcapassos. 

7. Es tanca la incisió toràcica amb punts absorbibles i grapes. 

8. Es col·loca un apòsit hidrocol·loide, que ajuda a la curació i cicatrització de ferides. 

9. Es programa el marcapassos en funció de la necessitat de cada pacient. 

10. Es posa un embenat compressiu per tal d’evitar sagnat i possibles hematomes a posteriori. 

En el cas de tractar-se d’un marcapassos transcatèter, la via d'accés serà la vena femoral. També es realitza sota anestèsia local i sedació lleugera. 

1. S’insereix un catèter per la vena femoral, situada  a prop de l’engonal.  

2. El catèter portarà el marcapassos transcatèter fins al ventricle dret. 

3. S'instal·la el dispositiu a la paret cardíaca quedant fix amb unes potetes flexibles. 

4. Es fan unes comprovacions per tal de  confirmar que es veuen els senyals del cor i que estimulen adequadament.   

5. Es retira el catèter. 

6. Es posa un embenat compressiu a la zona de la punció femoral per tal d’evitar sagnat i, posteriorment, hematomes. 

Actualment, l’hospital Clínic Barcelona disposa de 3 sales d’electrofisiologia on es realitzen la majoria d’implants de marcapassos. En casos excepcionals, es duen a terme als quiròfans de cirurgia cardiovascular.  

La intervenció la fa l’equip mèdic de la unitat amb el suport extern d’infermeria, de la unitat d’arrítmies.  Aquest equip sol comptar amb 1 electrofisiòleg i 1 infermera d'arrítmies.   

A vegades, en funció del dispositiu implantat, hi haurà col·laboració del servei tècnic del fabricant del dispositiu.  

El procediment pot durar al voltant d’1 i 3 hores, depenent de quin dispositiu s’implanta. 

Durant i després de la col·locació d’un dispositiu es pot tenir dolor a la zona de l’implant, que amb analgèsics hauria de disminuir. També es pot tenir sensació de palpitacions, que es generen quan s’implanten els elèctrodes en el cor.  

Quan el marcapassos ja funciona, es pot fer una vida normal i s’hauran resolt els símptomes pels quals es va implantar el dispositiu (mareig, fatiga, etc.). Per tant, la salut i la qualitat de vida de la persona a la qual s’ha implantat el marcapassos millora.  

Es portarà un apòsit hidrocol·loide on no caldrà realitzar cap cura, i s’haurà de mantenir fins a la visita programada als 10-15 dies després de posar l’implant. Aquest apòsit va canviant la seva coloració i el seu aspecte, però forma part del procés de cicatrització. Sí que s’ha de tenir en compte si hi ha fuga de líquid per fora de l’apòsit. En cas de ser així, s’ha de consultar amb l’equip mèdic per tal de fer una valoració. 

Els marcapassos requereixen seguiments rutinaris per comprovar el correcte funcionament i l’estat del dispositiu. Les revisions les fan infermeres de pràctica avançada. Es fan controls presencials o amb monitoratge remot per a una millor detecció de problemes amb el dispositiu. 

Les complicacions que té l'implant o el recanvi de marcapassos, poden succeir fins en un 10% dels casos. No obstant això, la majoria d'aquestes complicacions es poden solucionar de forma senzilla, programant de nou el dispositiu o amb mesures simples. En un petit percentatge s'ha d’intervenir de nou al pacient. 

Existeixen complicacions agudes o relacionades amb el procediment d'implant o recanvi. Poden succeir en els primers dies o setmanes després de la intervenció, com ara la presència d'hematoma a la ferida (més freqüent en malalts amb tractament antitrombòtic o anticoagulant), infecció (més freqüent en recanvis de marcapassos que en implants), desplaçament dels elèctrodes o complicacions més greus com la perforació cardíaca. 

A llarg termini, s'han de realitzar controls per valorar el correcte estat i funcionament del dispositiu (elèctrodes i generador). Amb el temps, els elèctrodes implantats es poden desgastar i fracturar, provocant un mal funcionament del dispositiu. Si això passa s’ha d'intervenir novament al pacient per implantar elèctrodes nous. Recentment, hi ha la possibilitat de realitzar un monitoratge remot dels pacients, ja que existeix un dispositiu que transmet les possibles alertes a una plataforma de l'hospital i permet una detecció més ràpida d'aquestes complicacions.