Proves i diagnòstic de la Insuficiència Cardíaca

Electrocardiograma (ECG). Consisteix en la col•locació d'uns adhesius amb uns petits dispositius, anomenats elèctrodes, al tòrax, braços i cames que registren l'activitat elèctrica del cor.

Anàlisi de sang. L'anàlisi de diferents paràmetres sanguinis -com el nivell de sucre, colesterol, hormones o funcionament del ronyó- dóna informació sobre el grau de dany que pateix el cor i la resta d'òrgans.

Radiografia de tòrax. Amb una radiografia el metge pot observar si el cor està engrandit, hi ha més calci del normal en l'artèria aorta, hi ha algun indici de malaltia en els pulmons o líquid en els pulmons o a la pleura.

Ecografia de cor (ecocardiografia). Amb una ecografia del cor es visualitza la seva forma, les dimensions de les seves cavitats, l'estat de les vàlvules, el moviment i la presència de líquid o no dins de la membrana que el recobreix (el pericardi).

Ecocardiografia transesofàgica. És un tipus d’ecocardiografia en la qual s'introdueix una sonda per la boca fins a l'esòfag. L'emissió d'ultrasons es realitza des de l'interior de la caixa toràcica. Es realitza per ampliar detalls que no s'han pogut explorar bé amb l'ecocardiografia.

Cateterisme cardíac. És una prova invasiva, ja que s'accedeix al cor través d'un vas sanguini i permet valorar l'anatomia del cor i de les artèries, així com estudiar la funció del cor.