Diagnòstic de la Fibrosi Pulmonar

Proves de laboratori. Serveixen per confirmar o descartar les opcions diagnòstiques sospitades. Es realitzen proves d’hemograma complet, proves de funció renal i hepàtica. També s'estudien diferents exposicions ambientals relacionades amb les malalties intersticials, principalment amb la pneumonitis per hipersensibilitat. Es fa un exhaustiu estudi mitjançant analítiques per si hi ha malalties autoimmunes relacionades amb la sospita diagnòstica. 

Radiografia simple de tòrax. És la primera prova d'imatge que es fa servir per a l'aproximació diagnòstica dels pacients amb sospita de malalties intersticials pulmonars. Per conèixer el tipus de malaltia és necessària, per això, la tomografia (TAC) de tòrax. 

Tomografia computada de tòrax. És la principal prova per diagnosticar les malalties intersticials. Els diferents patrons d'imatge poden suggerir una determinada malaltia, el que, sumat a les característiques clíniques i de laboratori, poden, en alguns casos, evitar la necessitat de realitzar una biòpsia pulmonar. En el cas de la fibrosi pulmonar idiopàtica el patró radiològic característic és de pneumònia intersticial usual (NIU). En les altres malalties intersticials el patró pot ser variable segons el tipus de malaltia. 

Espirometria simple, associada a la pletismografia (mesurament de volums pulmonars) i el test de capacitat de difusió del monòxid de carboni. Són de gran utilitat en l'estudi de les malalties pulmonars intersticials. Confirmen el diagnòstic quan mostren alteracions de tipus restrictiu amb una baixa capacitat de difusió del monòxid de carboni. De la mateixa manera, serveixen per avaluar la gravetat de l'afectació pulmonar i per al seguiment dels pacients. 

Prova de marxa de 6 minuts. Permet valorar la capacitat d'esforç dels pacients amb fibrosi pulmonar. 

Fibrobroncoscòpia. En alguns casos cal fer aquest tipus de procediment per prendre mostres de secrecions de les vies aèries inferiors (tràquea, els bronquis i bronquíols, i els alvèols) i, en ocasions, per a la presa de mostres de biòpsia. 

Biòpsia pulmonar. Quan les troballes clíniques, radiològiques, de laboratori i de les altres proves auxiliars no permeten arribar a un consens diagnòstic, es fa necessari la realització d'una biòpsia pulmonar mitjançant videotoracoscòpia. La finalitat de la prova és obtenir mostres de teixit pulmonar perquè ho avaluï el comitè multidisciplinari.