Actualment, no es tenen prou dades fiables sobre les conseqüències a mig i llarg termini de la pneumònia per COVID-19. S'ha descrit que més de la meitat dels pacients que han necessitat ingrés hospitalari pel virus SARS-CoV-2 continua presentant símptomes als dos mesos de l'inici de la malaltia, la fatiga i la dispnea (sensació de falta d'aire) en son els símptomes persistents més freqüents.
A nivell pulmonar, un article recent analitza pacients donats d'alta de les unitats de cures intensives després de patir una malaltia greu. S'observa que un 40% presenta alteracions en la funció respiratòria al cap d'un mes de l'alta, encara que la gran majoria de pacients podien realitzar les seves activitats de la vida diària sense limitacions. No obstant això, l'estudi es va realitzar en un petit grup de pacients, amb les limitacions que això comporta.
En l'estudi Pneumocovid, que inclou més de 200 pacients ingressats a l'hospital Clínic amb una malaltia COVID-19 greu, aproximadament un 25% dels pacients presenten alteració funcional respiratòria als 3 mesos de l'alta hospitalària. Diverses investigacions en aquest àmbit, que encara s'estan desenvolupant, determinaran l'impacte real de les seqüeles d'aquesta malaltia. Especialment per veure aquelles que persisteixen a mig i llarg termini, és a dir, 6 i 12 mesos després de la malaltia greu provocada per la COVID.
Una de les principals preocupacions de la comunitat científica respecte a les potencials seqüeles de la infecció per COVID19 és el desenvolupament de fibrosi pulmonar.
En les imatges radiològiques d'alguns pacients ingressats per COVID s'observen lesions pulmonars, que poden ser precursores de fibrosi pulmonar. La hipòtesi actual és que aquestes lesions estan causades per la inflamació que produeix el propi virus, juntament amb les conseqüències de la ventilació mecànica en pacients que requereixen intubació. Encara que de moment es desconeix l'impacte real les lesions, diversos centres estan fent el seguiment d'aquests pacients per poder detectar de forma precoç el possible desenvolupament de fibrosi pulmonar, entre els quals es troba la consulta post-COVID de l'Hospital Clínic.
En conclusió, les seqüeles a mig i llarg termini de la COVID-19 encara no es coneixen bé. S'ha documentat un elevat nombre de casos de persistència de símptomes després de la fase aguda, sense una clara relació amb la gravetat de la malaltia. A nivell pulmonar, se sap que un percentatge important de pacients que han tingut una malaltia greu presenten alteracions en la funció respiratòria després de 3 mesos des de l'alta hospitalària. Determinar en els propers mesos tant la incidència real de les seqüeles com el seu tractament, serà de gran interès per conèixer l'impacte real que té en els pacients la pneumònia provocada per la COVID-19.
Autors: Jacobo Sellarés, director de el Grup de Treball de Malalties Pulmonars Intersticials i Oriol Sibila, Cap de Secció de Cures Respiratòries Hospitalàries. Servei de Pneumologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.
