Espirometria

L'espirometria és una prova senzilla, indolora i no invasiva que permet conèixer la funció pulmonar d'una persona. És la prova bàsica per diagnosticar malalties respiratòries.

Serveix per mesurar la quantitat d'aire que poden retenir els pulmons (volum d'aire) i la velocitat de les inhalacions i exhalacions durant la respiració (velocitat del flux d'aire).

Permet conèixer la funció pulmonar i, així, diagnosticar, establir la gravetat i fer seguiment de qualsevol malaltia respiratòria. Sovint es demana de forma prèvia a una intervenció quirúrgica toràcica o abdominal quan se sospita de la presència d'alteracions. També es realitza de manera rutinària en exploracions de salut laboral.

Es recomana vestir de manera còmoda i no fumar durant 2 hores abans de la prova. Tot i que no es necessita estar en dejú és aconsellable no menjar ni beure de manera abundant les 2 hores prèvies, així com realitzar esforç intens.

Abans de realitzar la prova s'ha de notificar si es pren algun tipus d'inhalador, ja que no es podrà prendre per realitzar la prova de forma basal.

L'espirometria consisteix a respirar per la boca a través d'un petit tub. Abans de realitzar la prova es tapa el nas del pacient per evitar que surti aire. Després el pacient se seu i sosté un petit dispositiu de mesurament del flux d'aire (espiròmetre) que té un broquet adherit d’un sol ús a un extrem. Es col·loca a la boca, s'estrenyen les dents i es tanquen els llavis al voltant del broquet per evitar que la llengua bloquegi l'orifici. Els passos a seguir són els següents:

• Es realitza una inspiració normal.
• S’exhala aire de manera suau fins a buidar els pulmons íntegrament.
• Es pren una gran i profunda inspiració, omplint els pulmons.
• S’exhala de nou amb força i es continua fins que el professional indiqui que s'ha d'aturar, més o menys durant 6 segons. Encara que es tingui la sensació de que no es pot exhalar més aire, s'ha de seguir exhalant de manera que es pugui mesurar cada petita exhalació.
• Quan se li indiqui que pari, treguis el filtre i descansi. Aquests passos es repetiran almenys 3 vegades, però poden ser més.

Sovint es realitza en dues parts. Primer de forma basal, sense prendre medicació. I després, al cap de 15 minuts, s’administra un  inhalador-salbutamol per quantificar si es produeixen canvis en la funció pulmonar.

No es pot realitzar l'espirometria en les següents situacions:

• Tromboembòlia pulmonar o un pneumotòrax recent (2 setmanes).
• Sagnat per la boca.
• Infecció respiratòria activa (tuberculosi o grip).
• Problemes cardiovasculars com un infart de miocardi recent (7 dies), angina inestable o aneurisma aorta toràcica que ha crescut o de grans dimensions (més a 6 cm).

Altres factors que posposaran l'exploració són:

• La hipertensió intracranial o sistèmica molt elevada.
• El despreniment agut de retina.
• Les síndromes confusionals o demències.
• La cirurgia abdominal, toràcica, cerebral, ocular o d'otorinolaringologia recent.
• La diarrea o els vòmits.
• Els problemes bucodentals o facials que impedeixin o dificultin la col·locació i subjecció del broquet.

L'espirometria la realitza el personal d'infermeria o els tècnics especialitzats en funció pulmonar.

El pneumòleg és l'encarregat de valorar els resultats de la prova i realitzar l'informe corresponent.

Alguns pacients refereixen certa fatiga per la realització de l'esforç repetit. Per això, la persona encarregada de realitzar la prova fa pauses perquè el pacient descansi entre els diferents intents. Alguns pacients tenen mal de cap en finalitzar i, en molt rares ocasions, sensació de mareig.