Viure amb Fibrosi Pulmonar

Hàbits tòxics. L'exposició al fum de tabac, així com altres tòxics pulmonars (metalls pesants, pols de fusta, activitats laborals en ramaderia i agricultura), està relacionat amb el desenvolupament de la fibrosi pulmonar. Actualment, es disposa de diversos mètodes de deshabituació tabàquica eficaços, a més de grups de suport aconseguint elevades taxes d'èxit. En cas d'activitat laboral relacionada amb l'exposició a tòxics, s'aconsellen mesures de protecció (mascaretes, mètodes d'aïllament), així com adequació de l'entorn laboral o modificació de l'activitat per altres tasques sense exposició. 

Alimentació. Seguir una alimentació sana i equilibrada permet mantenir un pes adequat. Els pacients han de seguir una alimentació variada que inclogui hidrats de carboni, fruites i verdures, així com proteïnes d'origen animal i productes lactis. S'han d'evitar o limitar la ingesta de greixos saturats, olis, sal i sucre i incorporar fruites i verdures. També és aconsellable distribuir la ingesta en petites racions repartides al llarg del dia en lloc de fer menys menjars i copiosos. La limitació de la respiració que presenten aquests pacients es pot veure agreujada amb la distensió abdominal i el desplaçament secundari del diafragma. En cas d'aparició de símptomes de reflux gastroesofàgic, freqüent en pacients amb pneumopaties intersticials, es poden afegir antiàcids al tractament farmacològic, a més d'aconsellar mesures posturals. 

Exercici. És aconsellable en tots els pacients amb malaltia respiratòria crònica la realització d'exercici aeròbic regular adaptat a la situació clínica de cada pacient. Els permetrà mantenir la forma física, així com augmentar el benestar personal, disminuir la sensació de dispnea basal i millorar la tolerància a l'esforç. Els pacients també poden participar en grups de fisioteràpia respiratòria dins de centres especialitzats amb programes de rehabilitació pulmonar encaminats a l'ensenyament de tècniques de respiració per ajudar a controlar els símptomes de la malaltia, a més de promoure la interacció social entre els pacients. 

Descans. Els pacients amb malaltia respiratòria poden presentar desaturació durant períodes nocturns a causa de la relaxació fisiològica de la musculatura respiratòria durant el son, així com l'elevació del diafragma quan s'està ficat al llit cap per amunt. En cas de presentar dessaturació pot ser aconsellable la prescripció d'oxigenoteràpia per garantir una correcta aportació d'oxigen a l'organisme durant la nit. 

Un descans saludable contribueix a disminuir la somnolència diürna, incrementa la capacitat de mantenir l'atenció i una correcta productivitat, millora l'estat d'ànim, a més de regular paràmetres fisiològics com la pressió arterial i la freqüència cardíaca, entre d'altres. 

Sexualitat. Com tota activitat física, la pràctica de relacions sexuals es pot veure limitada pels símptomes propis de la malaltia respiratòria com la dispnea d'esforç i tos crònica. És aconsellable l'ús de mesures de contracepció en pacients amb presa de fàrmacs antifibròtics (pirfenidona, nintedanib), ja que estudis animals han mostrat possible toxicitat embrionària (pot produir avortament o defectes al néixer o problemes de desenvolupament). 

Viatges. Quan es viatge en avió s'ha de tenir en compte que la quantitat d'oxigen de l'aire ambient disminueix a major altitud. En pacients amb malaltia respiratòria crònica poden notar una major dificultat respiratòria durant un vol a grans altures, sobretot en viatges prolongats. Això podria donar lloc a símptomes com malestar general, mareig, dispnea de repòs i sensació d'opressió toràcica. Per aquest motiu, és aconsellable consultar de manera prèvia amb l'equip mèdic per determinar la necessitat d'oxigenoteràpia suplementària durant el viatge. 

Suport social i emocional. La malaltia té un important impacte sobre els aspectes emocionals i socials del pacient i els seus familiars. Des dels centres hospitalaris es recomanen serveis de suport psicològic i emocional. També és aconsellable formar part d'associacions de familiars i malalts de fibrosi pulmonar on es comparteixen experiències comunes entre els pacients i es dona suport mutu en situacions difícils. Des d'aquestes associacions es poden organitzar diverses sessions i activitats informatives que contribueixin a crear vincles socials i millorar la situació emocional dels pacients.