Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Tractament de la Fibril·lació Auricular

Temps de lectura: 5 min

El tractament de la fibril·lació auricular té un doble objectiu: evitar els símptomes i les molèsties que causa la fibril·lació auricular i evitar les complicacions greus que pot ocasionar, i en especial, l’aparició d’ictus.

Cadascun d’aquests objectius requereix una valoració per separat i un tractament específic per a cada persona.

Tractament no farmacològic

Es recomana seguir un estil de vida que millori la salut en general del cor, especialment per prevenir o tractar malalties com la hipertensió arterial i les malalties cardiovasculars. En aquest sentit és molt  important:

Bàscula amb un pes correcte

Pes. Mantenir un pes adequat.

 

Home corrent; realitzar exercici físic de forma regular

Exercici. Realitzar activitat física moderada. Caminar 30 minuts al dia.

 

Cigar ratllat en un cartell de "no fumar"

Tabac i alcohol. Evitar totalment el tabac i l’alcohol.

 

Persona ajaguda en un sofà o llit representant el sedentarisme

Dormir. S’aconsella tenir un  son saludable. Seguir horaris regulars a l’hora d’anar a dormir i llevar-se, que l’ambient sigui l’adequat quant a silenci, foscor i temperatura, i dormir unes 7 hores diàries.

Tractament farmacològic

L’elecció del tractament depèn de l’objectiu que es vulgui aconseguir que pot variar durant l’evolució de la malaltia:

 

Pastilles rodones

Mantenir el ritme cardíac normal (sinusal). Son fàrmacs que s’administren per evitar els episodis de fibril·lació auricular i mantenir el ritme cardíac normal (sinusal). La seva elecció depèn de si hi ha una malaltia cardíaca i de la freqüència dels símptomes. En el cas de que els episodis siguin poc freqüents es pot optar per prendre’s la medicació només quan es tingui un episodi de fibril·lació auricular. Si els episodis són repetitius el tractament arrítmic preventiu s’ha de prendre a diari. En altres ocasions és necessari aturar la fibril·lació auricular per retornar al ritme normal (sinusal) mitjançant una cardioversió elèctrica o amb medicació.

L’eficàcia dels tractaments antiarrítmics és variable, pel que si no s’aconsegueix controlar els símptomes es pot plantejar la realització d’un procediment d’ablació.

Pastilles amb ratlles verdes, blaves i blanques

No mantenir el ritme cardíac normal (sinusal). S’opta per aquesta opció en aquelles persones que tenen pocs símptomes derivats de la fibril·lació auricular o en les que és poc probable mantenir el ritme sinusal. En aquests casos, també poden ser necessaris els medicaments antiarrítmics per evitar una freqüència cardíaca massa elevada.

Pastilles

Controlar el risc d’embòlies. Una de les complicacions de la fibril·lació auricular són les embòlies. En cas que es consideri que el risc d’embòlies és elevat, es presciuen medicaments anticoagulants (Sintrom® o Aldocumar®) que requereixen de controls regulars. A més s’han de seguir una sèrie de precaucions amb l’alimentació i amb la interacció amb altres medicaments. En determinats casos es poden prescriure els anomenats anticoagulants directes, que no requereixen controls de sang habituals. És molt important remarcar que la necessitat de tractament anticoagulant no depèn de la freqüència o duració dels episodis de fibril·lació auricular i que mai s’ha de deixar el tractament anticoagulant sense consultar prèviament a l’equip de salut.

El seguiment estricte de la medicació és imprescindible per a un bon control de la fibril·lació auricular, però de forma molt especial el del tractament anticoagulant. Si es pren el tractament prescrit, tal com s’ha prescrit, i sense deixar-se cap dosis, es manté la protecció contra la possibilitat de tenir una embòlia.

 

Tractament quirúrgic

Cateterisme cardíac

Ablació amb catèters. Si la medicació antiarrítmica no és efectiva, es pot plantejar fer una ablació de l’aurícula amb catèters. Amb els procediments d’ablació es creen lesions que rodegen i aïllen  les venes pulmonars, situades a l’aurícula esquerra, que és on s’origina la fibril·lació auricular. L’ablació es pot fer amb catèters, que són tubs estrets que s’introdueixen per una vena de l’engonal, i són controlats pel metge. En general, es fa amb anestèsia local i sedació (és a dir, relaxat però no completament adormit). Es necessita un ingrés d’aproximadament 24 hores per fer aquest procediment que sol ser molt eficaç, sobretot, quan la arítmia és intermitent (fibril·lació auricular paroxística).   

Tisores i bisturí

Ablació amb cirurgia mínimament invasiva. La cirurgia es reserva per a casos molt concrets, sobretot si després de l’ablació amb catèter es repeteix la fibril·lació auricular. L’ablació mitjançant cirurgia és fa de forma mínimament invasiva a través de petits orificis al tòrax per introduir una càmera de vídeo i unes pinces que fan l’ablació en les zones adequades de l’aurícula esquerra. L’ablació quirúrgica requereix anestèsia general, intubació i, de forma habitual, un ingrés d’uns cinc dies.

Noves teràpies

Els darrers avenços en el tractament de la fibril·lació auricular són l’ús d’anticoagulants orals directes, que no requereixen de controls regulars del nivell d’anticoagulació, i en l’ús de diverses tecnologies per als procediments d’ablació.

 

Complicacions del tractament

Tant el tractament amb medicaments com els procediments quirúrgics poden tenir complicacions.

 

Cor i electrocardiograma, palpitacions de cor

Antiarrítmics. Paradoxalment, l’empitjorament d’algunes arrítmies és l’efecte secundari més habitual d’alguns fàrmacs antiarrítmics. Aquestes arrítmies poden arribar a ser greus, tot i que si els medicaments s’administren de forma correcta, el risc és baix. Alguns fàrmacs antiarítmics, com l’amiodarona, poden tenir efectes secundaris a nivell de tiroides, pulmó, fetge i incrementar la sensibilitat de la pell a la llum.

 

Nas amb una gota

Anticoagulants. Una de les conseqüències de rebre tractament anticoagulant és la facilitat de tenir sagnats. El sagnat de poca importància, amb petites hemorràgies en rentar-se les dents o afaitar-se, són molt freqüents i en general no cal alarmar-se. Els sagnats de major magnitud poden requerir atenció mèdica i poden arribar a ser molt greus. En general, els beneficis dels tractaments anticoagulants compensen els riscos. Si el risc de sagnat greu és tant alt que desaconselli administrar tractament anticoagulant, es poden plantejar alternatives quirúrgiques per a reduir el risc d’embòlia.

Tisores i bisturí

Cirurgia. Les complicacions dels procediments quirúrgics són variables en funció del procediment que es realitzi dels que cal informar al pacient.

 

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Alba Cano Valls
Eduard Guasch Casany
Josep Lluís Mont Girbau
Manel Castellà Pericas

Publicat: 27 novembre de 2018
Actualitzat: 27 novembre de 2018

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.