Tractament de la Fibril·lació Auricular

Pes. Mantenir un pes adequat.

Exercici. Realitzar activitat física moderada. Caminar 30 minuts al dia.

Tabac i alcohol. Evitar totalment el tabac i l’alcohol.

Dormir. S’aconsella tenir un  son saludable. Seguir horaris regulars a l’hora d’anar a dormir i llevar-se, que l’ambient sigui l’adequat quant a silenci, foscor i temperatura, i dormir unes 7 hores diàries.

Mantenir el ritme cardíac normal (sinusal). Son fàrmacs que s’administren per evitar els episodis de fibril·lació auricular i mantenir el ritme cardíac normal (sinusal). La seva elecció depèn de si hi ha una malaltia cardíaca i de la freqüència dels símptomes. En el cas de que els episodis siguin poc freqüents es pot optar per prendre’s la medicació només quan es tingui un episodi de fibril·lació auricular. Si els episodis són repetitius el tractament arrítmic preventiu s’ha de prendre a diari. En altres ocasions és necessari aturar la fibril·lació auricular per retornar al ritme normal (sinusal) mitjançant una cardioversió elèctrica o amb medicació.

L’eficàcia dels tractaments antiarrítmics és variable, pel que si no s’aconsegueix controlar els símptomes es pot plantejar la realització d’un procediment d’ablació.

No mantenir el ritme cardíac normal (sinusal). S’opta per aquesta opció en aquelles persones que tenen pocs símptomes derivats de la fibril·lació auricular o en les que és poc probable mantenir el ritme sinusal. En aquests casos, també poden ser necessaris els medicaments antiarrítmics per evitar una freqüència cardíaca massa elevada.

Controlar el risc d’embòlies. Una de les complicacions de la fibril·lació auricular són les embòlies. En cas que es consideri que el risc d’embòlies és elevat, es presciuen medicaments anticoagulants (Sintrom® o Aldocumar®) que requereixen de controls regulars. A més s’han de seguir una sèrie de precaucions amb l’alimentació i amb la interacció amb altres medicaments. En determinats casos es poden prescriure els anomenats anticoagulants directes, que no requereixen controls de sang habituals. És molt important remarcar que la necessitat de tractament anticoagulant no depèn de la freqüència o duració dels episodis de fibril·lació auricular i que mai s’ha de deixar el tractament anticoagulant sense consultar prèviament a l’equip de salut.

Antiarrítmics. Paradoxalment, l’empitjorament d’algunes arrítmies és l’efecte secundari més habitual d’alguns fàrmacs antiarrítmics. Aquestes arrítmies poden arribar a ser greus, tot i que si els medicaments s’administren de forma correcta, el risc és baix. Alguns fàrmacs antiarítmics, com l’amiodarona, poden tenir efectes secundaris a nivell de tiroides, pulmó, fetge i incrementar la sensibilitat de la pell a la llum.

Anticoagulants. Una de les conseqüències de rebre tractament anticoagulant és la facilitat de tenir sagnats. El sagnat de poca importància, amb petites hemorràgies en rentar-se les dents o afaitar-se, són molt freqüents i en general no cal alarmar-se. Els sagnats de major magnitud poden requerir atenció mèdica i poden arribar a ser molt greus. En general, els beneficis dels tractaments anticoagulants compensen els riscos. Si el risc de sagnat greu és tant alt que desaconselli administrar tractament anticoagulant, es poden plantejar alternatives quirúrgiques per a reduir el risc d’embòlia.

Cirurgia. Les complicacions dels procediments quirúrgics són variables en funció del procediment que es realitzi dels que cal informar al pacient.