Evolució de la Fibril·lació Auricular

Tromboembolismes. La incapacitat de l’aurícula de contraure’s correctament fa que la sang es quedi acumulada el que provoca que es coaguli i formi petits coàguls o trombus. Si finalment aquests coàguls passen al ventricle i posteriorment a l’aorta, poden desplaçar-se i obstruir qualsevol artèria del cos, deixant-lo sense irrigació sanguínia. Si s’obstruieix una artèria del cervell, es produeix un ictus. Si ocorre a un braç o una cama, menys freqüent, o una artèria del cor, es produeix  un infart de miocardi. No tothom qui té fibril·lació auricular té el mateix risc de tenir un ictus. En aquelles persones amb fibril·lació auricular de baix risc, menys d’1 de cada 100 tindrà un ictus cada any. En les d’alt risc, més de 10 de cada 100 persones tenen un ictus cada any. L’equip de salut valora el risc en funció de la presència de determinades característiques com l’edat, tenir o no hipertensió o altres malalties cardíaques, o el fet d’haver tingut prèviament un ictus. És molt important remarcar que la necessitat de rebre tractament anticoagulant no depèn del número d’episodis, duració o si té o no fibril·lació auricular actualment.

Insuficiència cardíaca. És el debilitament del cor. En alguns casos en què la fibril·lació auricular provoca una freqüència cardíaca elevada durant períodes perllongats de temps, generalment setmanes, es pot produir un debilitament del cor. Aquest debilitament sol ser reversible si s’aconsegueix reduir la freqüència cardíaca, de manera que la funció cardíaca es normalitza.