Preguntes freqüents sobre Fibril·lació Auricular

La fibril·lació auricular no és genètica però, en general, pel fet que de tenir el pare o la mare, es té més risc de desenvolupar-la, tot i que no és una associació directa.

La freqüència cardíaca és la velocitat a la què batega el cor, és a dir, és el nombre de vegades que es contrau en un temps determinat. Habitualment, es representa com a batecs per minut. El ritme cardíac es refereix a com es produeixen i quina cadència tenen els batecs, podent ésser regular o irregular. En condicions normals, el batec del cor és regular i té una freqüència entre 60 i 100 batecs per minut. Si és més ràpid, l’anomenarem taquicàrdia i si és més lent bradicàrdia.

Hi ha molts tipus d’arrítmies. Arrítmia només vol dir alteració del ritme. Pot ser que el cor vagi més ràpid (taquicàrdia) o bé que vagi més lent (bradicàrdia). També hi ha molts tipus d'arrítmia en funció de si afecten el ventricle o l'aurícula, o si són permanents o ocasionals. Algunes poden ser greus i d’altres totalment benignes.

El tipus més freqüent d'arrítmia és la fibril·lació auricular. Quan la fibril·lació auricular apareix només ocasionalment es diu paroxística. Quan es manté de forma constant sense que hi hagi ritme normal es coneix com a persistent. Aquestes no són excloents, la primera podria derivar en la segona.

El fet de tenir fibril·lació auricular no es és un factor de risc per tenir un infart. Tot i això, les causes de l’infart i de la fibril·lació auricular poden ser comunes (hipertensió arterial, diabetis, obesitat, etc.). Tots aquests elements incrementen el risc de tenir un infart i de tenir una arrítmia. 

Sí. Que un pacient tingui fibril·lació auricular incrementa per 5 vegades el risc de tenir una embòlia. S’ha d’estar atent i si es detecten símptomes d'ictus: pèrdua de força a les extremitats, trastorns de la parla o desorientació.

La fibril·lació auricular és una arrítmia relativament benigna que no comporta risc d’aturada cardíaca, només en situacions excepcionals.

Es poden presentar símptomes com palpitacions, malestar general, estómac remogut, cansament, entre d’altres. També es té més risc de tener un ictus. Per últim, una arrítmia que provoqui un ritme cardíac molt ràpid durant un període llarg de temps (mesos) pot provocar un debilitament del cor.

L’ablació no assegura la curació al 100%. Després d’una operació pot ser que un pacient es curi per sempre, o bé que tingui símptomes ocasionals. Dependrà de cada cas. Tot i això, al cap d’un any al voltant del 70% de les persones intervingudes ja no té l’arrítmia.

L’èxit de les operacions depèn de diverses variables com, per exemple, com d’afectat està ja el cor per l’arrítmia, quant temps ha durat, quant temps s’ha estat sense tractament o com d’agressiva és, entre d’altres.

Les xifres d’èxit, és a dir, de desaparició de l’arítmia, se situen al voltant del 70% al cap d’un any. Quan es tracta d’una arrítmia més agressiva la desaparició d’aquesta està al voltant del 40-50%. A vegades l’arrítmia torna a aparèixer, però els símptomes i les molèsties disminueixen molt.

Com qualsevol procediment té els seus riscos i el més freqüent està relacionat amb la punció a la cama: per fer l’operació es fan pujar un o dos catèters des de la cama fins al nivell del cor. Aquesta punció pot provocar un hematoma local. Molt rarament hi poden haver altres complicacions específiques (menys de l’1%), com embòlia o perforació. La mortalitat relacionada amb les complicacions està per sota d'un 1 per cada 1.000.