L'any 1992 es va iniciar el camí de la Unitat d'Arrítmies del Clínic, que posteriorment va esdevenir la Secció d'Arrítmies. Va ser una de les primeres que es van crear a l'Estat espanyol i va ser impulsada pel cardiòleg Dr. Josep Brugada i la infermera Mariona Matas. Té per objectiu el tractament dels pacients que pateixen arrítmies, alhora que potencia la docència i la recerca en aquest camp. També fa difusió de la importància de la detecció i el tractament precoç de les arrítmies cardíaques. Una de les coses que fan sentir més orgullós al Dr. Brugada és l'escola que ha creat la unitat, ja que al llarg de 30 anys hi han passat més de 250 professionals de tot el món per especialitzar-se en el tractament intervencionista de les arrítmies.
El Dr. Lluís Mont, cap de la Secció d'Arrítmies en l'actualitat, valora l'evolució de l'especialitat al llarg d'aquests 30 anys: "el més destacable de la secció és que hem tingut un paper destacat tant en l'adopció de les noves tecnologies com en la recerca en aquest camp. És una secció que ha anat creixent i evolucionant en paral·lel amb l'especialitat al llarg de tots aquests anys".
En aquest sentit, la Dra. Marta Sitges, cap de l'Institut Clínic Cardiovascular al qual pertany la secció, explica que "sempre ha estat una unitat pionera: s'han aplicat noves teràpies que abans no es feien en aquest hospital i es feien en molt pocs llocs del món." De fet, la Secció d'Arrítmies és una secció fonamental en l'Institut Cardiovascular i en el Servei de Cardiologia perquè les arrítmies representen una quarta part de les consultes cardiològiques. Cada vegada són més freqüents i van associades a l'envelliment de la població i, per tant, es calcula que aniran a més.
La Secció d'Arrítmies es divideix en cinc àrees de recerca-assistència, cadascuna liderada per un professional del grup, on han estat pioners i han esdevingut referents. La primera és la de síndrome de Brugada i les arrítmies d'origen genètic. La segona està dedicada a la fibril·lació auricular, on s'han fet contribucions com ara la descripció del lligam entre l'esport de resistència i l'arrítmia, o la introducció de nous mètodes d'ablació. La tercera es dedica a l'estudi de les taquicàrdies ventriculars, una àrea on han estat pioners en l'àmbit mundial en l'ús de la imatge en el tractament de les arrítmies. La quarta es dedica al tractament de la resincronització cardíaca, un àmbit en què s'han publicat i introduït conceptes i innovacions transcendents. Finalment, la cinquena es dedica a la recerca translacional, centrada en l'estudi de les repercussions de l'esport de resistència en el sistema cardiovascular.
