Preguntes Freqüents sobre Esquizofrènia

Els pacients amb esquizofrènia no són agressius. La malaltia tendeix a fer que vulguin estar aïllats, retrets i que evitin el contacte personal. Només en determinades circumstàncies els pacients poden tornar-se agressius, especialment, quan no reben un tractament. En aquestes circumstàncies, és molt important sol·licitar ajuda mèdica perquè el tractament és efectiu.

Un primer episodi psicòtic, és un quadre clínic que pot donar-se en molts tipus de malalties, no necessàriament en l'esquizofrènia; moltes malalties psiquiàtriques, com el trastorn bipolar, entre d'altres, i moltes malalties orgàniques poden produir quadres molt semblants.

Abordar el més aviat possible la malaltia de manera que es realitzi un adequat tractament i que l'evolució sigui el menys perllongada possible. Altres factors que determinen el pronòstic són: un ambient el més distès possible i l'absència de tòxics.

Els símptomes de l'esquizofrènia són molt variats; habitualment es manifesta perquè la persona té idees delirants i al·lucinacions, encara que no sempre estan presents. El que sí succeeix de manera habitual és que hi ha un canvi brusc en el seu comportament. A més, solen existir símptomes afectius, depressius o d'un altre tipus, desorganització del comportament i una incapacitat d'adaptar-se a l'entorn.

L'esquizofrènia tendeix a evolucionar d'una forma crònica. Tanmateix, això no vol dir que el pronòstic sigui negatiu a llarg termini. Hi ha moltes malalties que, tot i ser cròniques, no interfereixen en la capacitat d'adaptació del pacient en la seva qualitat de vida.

Cal recordar que en l'esquizofrènia es compleix una regla, la dels tres terços, que diu que un terç dels pacients evoluciona favorablement, un terç d'una forma estable, i un terç desfavorablement.

Les recaigudes no sempre són evitables. En algunes ocasions es produeixen d'una manera espontània, i que no té a veure amb factors externs a la pròpia malaltia. L'esquizofrènia és una malaltia que té tendència a la recurrència, però les possibilitats de recaiguda són molt més altes en aquells pacients que consumeixen tòxics o que abandonen el tractament d'una forma precoç.

Els riscos de l'esquizofrènia tenen a veure amb la pròpia malaltia i els més habituals són el suïcidi i el deteriorament de la salut física. Els pacients amb esquizofrènia es cuiden menys en tots els aspectes i l’equip mèdic i els familiar acostumen a estar més preocupats per la seva salut psíquica que per la seva salut física. Això i el consum de tòxics fa que tinguin un risc molt més elevat de patir patologies mèdiques molt diverses.

La medicació ha de ser una constant en el tractament de l'esquizofrènia.

En aquells pacients en els quals hagi existit un únic episodi, pot considerar-se la possibilitat de mantenir el tractament únicament durant un període de temps limitat; però sempre que hi hagi hagut més d'un episodi caldrà mantenir la medicació durant períodes prolongats o de manera indefinida.