Un treball liderat per investigadors del Clínic Barcelona-IDIBAPS, ha reanalitzat totes les metaanàlisis fetes a nivell mundial sobre els efectes del canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica sobre la salut mental i ha trobat associacions importants entre l’augment de temperatura i l’increment de mortalitat per suïcidi o trastorns mentals. També s’ha relacionat l’exposició a diversos contaminants a una major incidència de demència o deteriorament cognitiu.
Els efectes directes del canvi climàtic i la contaminació en la salut física de les persones, com els problemes cardiorespiratoris o els seus efectes cancerígens, són àmpliament coneguts. També existeix una gran preocupació per l'impacte que genera en la salut mental, però fins ara no s’havia fet una anàlisi completa de l’evidència existent.
Per a l’estudi publicat a la revista World Psychiatry s’han revisat totes les metaanàlisis publicades fins el moment en els que es relacionava canvi climàtic o contaminació atmosfèrica amb salut mental per tal d’agrupar tots els resultats obtinguts en una gran metaanàlisi (“umbrella review”) d’on poder extreure’n conclusions sòlides. La metaanàlisi l’han liderat el grup Imatge dels trastorns relacionats amb l’estat d’ànim i l’ansietat (IMARD), dirigit per Joaquim Raduà, i el de Trastorns bipolars i depressius, encapçalat per Eduard Vieta, cap de Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic Barcelona, ambdós també membres de la Universitat de Barcelona i de l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM).
El canvi climàtic i la contaminació impacten de forma negativa en la salut mental
Un dels resultats més importants és l’associació que s’ha trobat entre l’augment de temperatura i els increments de suïcidis. Concretament, s’ha estimat que l’escalfament global pot haver fet augmentar un 5% de casos de suïcidis i es preveu que aquest augment arribi al 7% de cara el 2050. També s’ha vist un increment de comportaments suïcides i ingressos a hospitals degut a aquesta problemàtica.
“Aquestes dades sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut mental s’afegeixen a les dades que ja coneixíem sobre l’impacte en la salut física, obligant-nos amb majúscules a impulsar urgentment iniciatives globals per lluitar contra el canvi climàtic”, comenta Joaquim Raduà, primer autor d’aquest article.
Joaquim Raduà i el seu equip també han trobat que l’exposició a llarg termini a dissolvents està relacionada a una major incidència de casos de demència o deteriorament cognitiu. Concretament, l’exposició a nivells elevats de productes com el toluè (utilitzat en pintures, esmalts, vernissos i adhesius, entre d’altres) augmenta la probabilitat de desenvolupar un d’aquests trastorns.
“L’ús d’aquests dissolvents planteja riscos greus per a la salut, especialment en països de renda baixa o mitjana, on les alternatives a aquests materials tan econòmics són difícils de trobar per a la construcció o fabricació”, comenta Michele De Prisco, investigador de l’IDIBAPS i co-primer autor de l’estudi. “Degut a que són productes que s’utilitzen a nivell mundial, s'espera que les emissions d’aquests contaminants es dupliquin de cara al 2030, la qual cosa és alarmant tenint en compte que ara sabem que no només tenen un risc ambiental sinó que també afecten seriosament a la salut mental”, afegeix.
En aquest estudi també s’indica que exposar-se durant el segon trimestre de l'embaràs a partícules contaminants (que poden contenir una varietat de substàncies com benzopirens, furans o metalls pesants) provinents de combustibles fòssils i activitats industrials, pot incrementar la incidència de depressió postpart. Per últim, també s’ha trobat que l’exposició a alts nivells de diòxid de sofre (provinent de la combustió de petroli i altres combustibles sòlids en la indústria) pot incrementar el risc de recaiguda en pacients amb esquizofrènia.
“Gràcies a aquest estudi, ara tenim evidència robusta de l'impacte negatiu que el canvi climàtic i la contaminació estan exercint sobre la salut mental a tot el món. Aquests resultats poden utilitzar-se per informar a les autoritats i augmentar la sensibilització pública sobre l'impacte de la contaminació atmosfèrica i els riscos del canvi climàtic en la salut mental i així buscar i aplicar mesures per prevenir-ho,” afirma Joaquim Raduà.
Referència de l'estudi:
Radua, J., De Prisco, M., Oliva, V., Fico, G., Vieta, E. and Fusar-Poli, P. (2024), Impact of air pollution and climate change on mental health outcomes: an umbrella review of global evidence. World Psychiatry, 23: 244-256.