Símptomes de l'Esquizofrènia

S'entén per símptomes positius (o psicòtics o de distorsió de la realitat) a tres tipus de símptomes:

• Deliris. Són creences falses. El pacient presenta un convenciment concret que no segueix un pensament lògic.
• Al·lucinacions. Són errors sensorials. El pacient sent veus o veu imatges sense que hi hagi un estímul real. Hi ha tants tipus diferents d'al·lucinacions com a òrgans sensorials: auditius, visuals, tàctils, etc.
• Desorganització de la conducta. La desorganització es pot trobar tant en el pensament com en la conducta. La desorganització del pensament es detecta per una forma de parlar poc comprensible o quan el pacient repeteix un mateix concepte, idea, frase o fins i tot síl·laba de forma reiterada. A vegades aquesta tendència evoluciona i les idees no segueixen un ordre semàntic (agramatisme) ni argumental (pensament disgregat o lax), el que porta a una parla inintel·ligible i incoherent. Quan aquesta desorganització afecta la conducta, pot mostrar-se inquiet o fins i tot mostrar-se agitat i violent sense motiu aparent. De vegades, aquest comportament es pot accelerar tant que condueix, paradoxalment, a una immobilitat absoluta amb rigidesa dels seus membres, al que s'anomena catatonia.

Per a la família i l'entorn, aquests símptomes positius constitueixen amb freqüència els primers senyals d'alarma de la malaltia i per als quals se sol·licita consulta per primera vegada amb l'especialista, encara que el pacient faci ja setmanes o mesos que pateixi altres símptomes menys cridaners.

Una dada que no s'ha d'oblidar és que, tot i l'estranyesa que suscita en l'entorn un cop són enunciats, el pacient viu els deliris i les al·lucinacions de forma absolutament real, amb total convenciment de la seva certesa, de manera que actua en funció de la seva realitat distorsionada.

Com a resultat de la presència d'aquests símptomes i de l'absolut convenciment de realitat amb què els viu, el pacient es comporta d'acord a ells. Moltes vegades, aquestes conductes són les que els familiars adverteixen per primera vegada, tot i que el pacient no els ha explicat què li passa. En aquest sentit, l'entorn percep que l'afectat:

• es torna més suspicaç,
• que viu creient que moltes coses que succeeixen al voltant el concerneixen (autoreferencialitat);
• ho veuen vigilant o temorós, com a l'espera de ser atacat en qualsevol moment;
• desconfiat, que evita el contacte amb altres persones i que té tendència a aïllar-se per por.
• el veuen parlar sol amb freqüència o escoltant música a tot volum per interferir amb les molestes veus interiors.

Els símptomes negatius estan relacionats amb:

• Pèrdua de la capacitat de sentir o experimentar emocions
• Pèrdua de la motivació
• Dificultats per gaudir de la coses
• Disminució de l’expressió verbal

Moltes vegades aquests símptomes apareixen abans que els símptomes positius però, en ser, en general, menys evidents, poden passar desapercebuts durant les primeres fases de la malaltia. La seva presència condiciona el pronòstic a llarg termini dels pacients, atès que interfereixen molt més en la capacitat adaptativa que altres símptomes.

En general, els pacients amb esquizofrènia també poden presentar símptomes depressius. Dues situacions estan típicament associades a l'aparició de símptomes de depressió en aquests pacients. La primera és l'inici de la malaltia, amb l'experiència dels primers símptomes psicòtics i l'estranyesa amb què es viuen. La segona, més freqüent, passa després de la remissió dels símptomes delirants o al·lucinatoris (distorsió de la realitat), quan el malalt rep el diagnòstic de la seva malaltia i pren consciència d'ella i de les conseqüències que ha d'afrontar.

Els pacients amb esquizofrènia en determinats aspectes o dominis cognitius, com són la capacitat d'atenció, la memòria de treball o les funcions executives, les que permeten planificar, anticipar i seqüenciar els nostres actes. D'alguna manera, aquests pacients poden presentar pèrdua d'alguna d'aquestes capacitats intel·lectuals, motiu pel qual l'esquizofrènia va ser coneguda durant molt de temps com a "demència precoç". Mitjançant proves neuropsicològiques dissenyades per mesurar les anomenades funcions mentals, superiors o cognitives es pot determinar el grau d'alteració, que és molt variable en funció de cada persona.