16 juliol de 2024
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Falsos mites de la Depressió Postpart
Temps de lectura: 3 min
Actualment se sap que la salut mental materna afecta de forma directa la relació amb el descendent i al seu benestar. De manera que és important detectar els falsos mites que hi ha a la societat en relació amb els trastorns mentals en el peri i post-part, per tal de poder-los eradicar.
MITE. L’embaràs és un període de benestar i protegeix a la dona del malestar psicològic.
REALITAT. El 20% de dones presenta un trastorn psiquiàtric en l'embaràs i/o postpart.
MITE. Els trastorns mentals tendeixen a millorar durant l’embaràs.
REALITAT. Alguns trastorns tenen una taxa de recaiguda de fins al 50-70% en el postpart, especialment si no reben tractament.
MITE. El patiment psíquic no afecta ni a la gestació ni al fetus ni al nounat.
REALITAT. L'estrès matern s'ha associat a pitjors resultats gestacionals i neonatals.
MITE. Els tractaments farmacològics són teratògens, és a dir, poden causar malformacions de qualsevol tipus en el fetus i s’han d’evitar.
REALITAT. Molts psicofàrmacs no són teratògens o el risc absolut pot ser assumible.
La depressió postpart no és només de mares primerenques
Suport social i emocional
Per a la mare amb depressió postpart és important la resposta i el suport de l'entorn tant en la detecció dels símptomes inicials, en la comprensió i reconeixement que es tracta d'una malaltia, així com en el procés de curació.
La parella, la familia i les amistats d'una mare amb depressió postpart poden donar suport de les següents maneres:
- Identificar les pròpies creences errònies sobre la depressió postpart, informar-se per combatre els prejudicis i les actituds estigmatitzants.
- Atendre tant a la seva salut física com mental i preguntar-li com se sent i què es podria fer per ajudar-la.
- Ajudar i col·laborar a l'hora de seguir les pautes professionals respecte al tractament.
- Acompanyar durant el procés de recuperació que, de vegades, pot ser llarg.
- Evitar donar consells simplistes, encara que sigui amb bona intenció ( "anima't", "has de sortir", "amb esforç ho superaràs", "tens al teu bebè i això t'ha d'ajudar a ser feliç").
- En ocasions es pot aïllar, per la qual cosa se li poden proposar plans o activitats conjuntes si li ve de gust.
- Si la mare ho necessita, es pot atendre les necessitats del nadó i oferir l'ajuda necessària.
- En ocasions, la depressió pot presentar-se amb irritabilitat per la qual cosa s'ha d'evitar prendre les coses de forma personal. És un símptoma més de la depressió. Per donar el millor suport possible a la mare, és important que les persones que l'envolten mantinguin l'energia i les forces. És normal necessitar algun moment per cuidar-se.
- Facilitar la incorporació d'hàbits de vida saludables.
Hàbits saludables
Son. En general, dormir les hores suficients i que siguin de bona qualitat és un factor de protecció per a la salut mental, especialment en els trastorns de l'estat d'ànim. No obstant, en el cas de les mares que tenen depressió postpart s'ha de tenir en compte que l'etapa vital en què es troben habitualment interfereix en les hores i en la qualitat del son, especialment en aquells casos de lactància materna. Es recomana que, tot i les dificultats, prendre consciència de la importància del son per intentar que sigui el més reparador possible. Facilitar que la mare dormi i/o descansi.
Exercici físic. Encara que no se sap amb certesa quins són exactament els mecanismes responsables, s'ha demostrat que la pràctica regular d'activitat física millora els nivells d'ansietat i depressió i que incideix de forma beneficiosa sobre altres emocions, el que contribueix al benestar psicològic de les persones.
Tòxics. El consum d'alcohol o altres drogues (cànnabis, cocaïna, heroïna, al·lucinògens, etc.) dificulta en gran mesura la millora i curació d'un trastorn depressiu. A més, el consum de tòxics durant la criança i la lactància materna suposa una complicació i un greu risc per al lactant, que hauria d’alertar als equips responsables del tractament.
Un projecte elaborat conjuntament amb
. Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Sentim que aquest contingut no hagi estat útil per a tu. Fes-nos arribar el teu comentari i ho tindrem en compte per continuar millorant.
Gràcies per la teva ajuda!
Hi ha hagut un problema i no hem pogut enviar la teva valoració, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
Informació documentada per:
Alba Roca
Psiquiatra
Unitat Salut Mental Perinatal
Anna Torres Giménez
Psicòloga Clínica
Unitat Salut Mental Perinatal
Lluïsa García Esteve
Psiquiatra
Psiquiatra. Presidenta de la Comissió De Violència Intrafamiliar i de Gènere
Susana Andrés Perpiñá
Psicòloga
Unitat Salut Mental Perinatal
Publicat: 7 maig de 2019
Actualitzat: 19 octubre de 2023
Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.
Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.
