Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Tractament de la Depressió Postpart

Temps de lectura: 5 min

El tractament de la depressió postpart precisa d'una intervenció per un equip multidisciplinari especialitzat en el disseny i aplicació d'un pla individualitzat, basat en les evidències científiques i en les necessitats maternes. Per dur a terme aquests tractaments, s'han desenvolupat dispositius específics que permeten l'aplicació d'aquest pla de tractament intensiu i multidisciplinari en un espai on van la mare i el seu nadó a realitzar el pla de tractament.

Hospital de Dia Mare-Bebè

El nostre país disposa de l'Hospital de Dia Mare-Nadó CLINIC-BCN de l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​inaugurat el 2018. Es tracta d'un dispositiu d'hospitalització parcial on les mares amb una depressió postpart moderada-greu, van amb el seu nadó, reben un tractament multidisciplinari i intensiu, intervencions específiques per promocionar el vincle, les cures maternals i la lactància materna, i es compagina amb el tractament psicofarmacològic. A més, es realitzen intervencions psicoeducatives sobre la malaltia i la prevenció de futurs episodis.

Unitats Mare-Bebè

Les guies clíniques internacionals recomanen la creació d'Unitats d'Hospitalització Mare-Nadó per als casos d'episodis més greus, especialment aquells amb símptomes psicòtics o risc suïcida, i que la mare sigui ingressada amb el seu nadó, sempre que sigui possible. Actualment, no existeix cap Unitat d'Hospitalització Mare-Nadó a Espanya.

Tractament psicològic

Les modalitats de teràpia psicològica que ha demostrat eficàcia per al tractament de la DPP són la teràpia cognitiu-conductual (TCC) i la teràpia interpersonal.

La teràpia psicològica cognitivoconductual és la més utilitzada per al tractament de la DPP. Es pot realitzar tant de forma individual com en grup.  Aquest tipus de teràpia està centrada en el present, en els problemes actuals que presenta la mare, està centrada en l’establiment d’objectius concrets i es basa en l’aprenentatge de tècniques que s’han de practicar en el dia a dia i que ajuden a aconseguir els objectius del tractament. Això suposa:

Dona

Incrementar les activitats socials i d’autocura, així com el temps dedicat a una mateixa o les activitats socials.

Dona asseguda en posició de ioga

Implementar tècniques de relaxació o de regulació emocional per als moments d’estrès.

Suport emocional entre dues dones

Entrenar l’assertivitat, és a dir, l’habilitat interpersonal que permet defensar els desitjos i opinions i respectar la dels altres.

Signe negatiu

Intervenir sobre els pensaments negatius respecte a una mateixa, la maternitat o relacionats amb el recent nascut.

Tractament farmacològic

Fàrmacs blaus i verds correctes

El tractament i el maneig de les malalties mentals durant l'embaràs i la lactància representen una situació clínica complexa. Hi ha dades acumulades en els últims 30 anys que suggereixen que els antidepressius, en general, i els Inhibidors de la Recaptació de la Serotonina (IRSS), que són els de primera elecció en la depressió postpart, poden utilitzar-se de forma segura durant la lactància. Per a la instauració o manteniment de qualsevol tractament durant l'embaràs i/o la lactància s'ha de realitzar una valoració de risc i benefici tant de la presa del psicofàrmac com dels efectes de la malaltia materna no tractada, en aquest cas la depressió.

La teràpia interpersonal es basa en la intervenció sobre la situació interpersonal de la pacient que es poden sobre quatre possibles àrees: els conflictes interpersonals, que poden ser familiars, amb la parella, o al lloc de feina; la transició de rol, que es refereix als canvis en les situacions personals, com ara els que es donen en el cas de la maternitat; la situació de dol i els dèficits interpersonals.

També s’han dissenyat teràpies que inclouen la intervenció sobre el vincle mare-bebè.

Teràpia Electroconvulsiva (TEC)

Pacient amb elèctrodes en teràpia electroconvulsiva

La teràpia electroconvulsiva és un tractament eficaç i segur en aquells casos de depressió greu (marcada inhibició, risc vital, malenconia, símptomes psicòtics) o resistent al tractament farmacològic. Durant el postpart es pot realitzar TEC amb anestèsics compatibles amb la lactància materna. És un tractament a valorar en alguns casos de depressió greu durant l'embaràs.

Durant el postpart es pot realitzar TEC amb anestèsics compatibles amb la lactància materna. Tot i que menys freqüentment, també és un tractament a valorar en alguns casos de depressió greu durant l’embaràs.

Nous tractaments

En el moment actual hi ha dos fàrmacs amb indicació específica per al tractament de la Depressió Pospart aprovats per l'agència nord-americana reguladora del medicament (FDA): la brexanolona i, més recentment, la zuranolona.

Xeringa

La brexanolona, una fórmula intravenosa de l'al·lopregnanolona, disminueix de forma ràpida els símptomes de la depressió postpart moderada-greu en comparació amb el placebo.

Una de les característiques principals daquest tractament és la rapidesa d'acció ja que es nota millora a partir de les 48-60 hores d'administració. El tractament, que s'aplica per via endovenosa i necessita una hospitalització de la pacient, podria ser una opció terapèutica futura que disminuís de manera significativa la durada de la depressió postpart.

Els inconvenients són el cost, l'administració per via endovenosa i en règim dhospitalització. La brexanolona encara no ha estat aprovada ni comercialitzada a Espanya.

Tres Aspirines

La zuranolona és un fàrmac que actua com a derivat de la progesterona. Aquesta és una hormona que actua sobre receptors GABA-A i que ha estat implicada en trastorns mentals com l'ansietat i la depressió. Durant el postpart es produeix una caiguda brusca dels nivells de progesterona, que podria ser el mecanisme pel qual algunes dones inicien simptomatologia depressiva.

L'Administració d'Aliments i Medicaments dels EUA (FDA) va aprovar l'agost del 2023 la zuranolona, amb nom comercial Zurzuvae. Es tracta del primer medicament oral indicat per tractar la depressió postpart.

Aquest fàrmac nou es pren en forma d'una píndola d'ús diari durant un període de 14 dies. Ara com ara, l'Agència Europea del Medicament (EMA) no ha aprovat aquest medicament.

Complicacions del tractament

El tractament de la DPP tendeix a dilatar-se en el temps. Es produeixen retards primerament en la detecció, després en les propostes de tractament i finalment en el compliment per part de la pacient. Existeixen barreres per accedir al tractament que impliquen a les institucions, els professionals i a les pacients.

Barreres per part de la dona Barreres per part dels professionals

Falta d’infomació:

  • Escassa informació divulgativa sobre els trastorns mentals perinatals.
  • Atribució dels símptomes a causes externes o al postpart.
  • Desconeixement sobre a on i a qui sol·licitar ajuda.
  • Desconeixement sobre la possibilitat de compaginar els tractaments farmacològics amb la lactància

Sistema de funcionament:

  • Falta de temps i recursos per a l’avaluació dels símptomes depressius perinatals.
  • Dificultat en l’accés a l’assessorament extern en salut mental perinatal.
  • Falta de temps per contactar i coordinar-se amb els serveis adequats de referència.Accés limitat per a la derivació als serveis de salut mental.

Creences i actituds errònies:

  • Reticència a acceptar i revelar problemes emocionals després del naixement d’un fill.
  • Prioritzar la cura del lactant sobre la salut mental materna.
  • Por a l’estigmatització com a “mala mare” o a la possibilitat de retirada dels fills.

 

Falta de formació especialitzada:

  • Falta d’entrenament i suport.
  • Desconeixement dels instruments de cribratge per a la detecció dels símptomes depressius.
  • Incertesa sobre com desxifrar la relació entre estressors socials externs i els símptomes depressius puerperals.
  • Coneixement incomplet sobre els tractaments per a la depressió.

Problemes en la interacció amb els professionals de la salut:

  • Percepció de poca utilitat de la resposta professional.
  • Experiències prèvies negatives.
  • Preocupació sobre la privacitat i la confidencialitat.
  • Reticència a prendre psicofàrmacs.
 

Dificultats d’accessibilitat:

  • Falta de temps.
  • Prioritzar la cura dels fills.
  • Cost del tractament.
  • Problemes de transport.
  • Temps d’espera per la consulta.
 

 

Un projecte elaborat conjuntament amb . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.

Informació documentada per:

Alba Roca
Anna Torres Giménez
Lluïsa García Esteve
Susana Andrés Perpiñá

Publicat: 7 maig de 2019
Actualitzat: 19 octubre de 2023

Les donacions que es poden fer des d'aquesta pàgina web són exclusivament en benefici de l'Hospital Clínic de Barcelona a través de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i no per a la Fundació BBVA, col·laboradora del projecte PortalClínic.

Subscriu-te

Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.

Gràcies per subscriure-t'hi!

Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.

Hi ha hagut un poblema i no hem pogut enviar les teves dades, si us plau, torna a intentar-ho més tard.