16 juliol de 2024
Tractament de la Depressió Postpart
El tractament de la depressió postpart precisa d'una intervenció per un equip multidisciplinari especialitzat en el disseny i aplicació d'un pla individualitzat, basat en les evidències científiques i en les necessitats maternes. Per dur a terme aquests tractaments, s'han desenvolupat dispositius específics que permeten l'aplicació d'aquest pla de tractament intensiu i multidisciplinari en un espai on van la mare i el seu nadó a realitzar el pla de tractament.
Hospital de Dia Mare-Bebè
El nostre país disposa de l'Hospital de Dia Mare-Nadó CLINIC-BCN de l'Hospital Clínic de Barcelona, inaugurat el 2018. Es tracta d'un dispositiu d'hospitalització parcial on les mares amb una depressió postpart moderada-greu, van amb el seu nadó, reben un tractament multidisciplinari i intensiu, intervencions específiques per promocionar el vincle, les cures maternals i la lactància materna, i es compagina amb el tractament psicofarmacològic. A més, es realitzen intervencions psicoeducatives sobre la malaltia i la prevenció de futurs episodis.
Unitats Mare-Bebè
Les guies clíniques internacionals recomanen la creació d'Unitats d'Hospitalització Mare-Nadó per als casos d'episodis més greus, especialment aquells amb símptomes psicòtics o risc suïcida, i que la mare sigui ingressada amb el seu nadó, sempre que sigui possible. Actualment, no existeix cap Unitat d'Hospitalització Mare-Nadó a Espanya.
Tractament psicològic
Les modalitats de teràpia psicològica que ha demostrat eficàcia per al tractament de la DPP són la teràpia cognitiu-conductual (TCC) i la teràpia interpersonal.
La teràpia psicològica cognitivoconductual és la més utilitzada per al tractament de la DPP. Es pot realitzar tant de forma individual com en grup. Aquest tipus de teràpia està centrada en el present, en els problemes actuals que presenta la mare, està centrada en l’establiment d’objectius concrets i es basa en l’aprenentatge de tècniques que s’han de practicar en el dia a dia i que ajuden a aconseguir els objectius del tractament. Això suposa:
Incrementar les activitats socials i d’autocura, així com el temps dedicat a una mateixa o les activitats socials.
Implementar tècniques de relaxació o de regulació emocional per als moments d’estrès.
Entrenar l’assertivitat, és a dir, l’habilitat interpersonal que permet defensar els desitjos i opinions i respectar la dels altres.
Intervenir sobre els pensaments negatius respecte a una mateixa, la maternitat o relacionats amb el recent nascut.
Tractament farmacològic
El tractament i el maneig de les malalties mentals durant l'embaràs i la lactància representen una situació clínica complexa. Hi ha dades acumulades en els últims 30 anys que suggereixen que els antidepressius, en general, i els Inhibidors de la Recaptació de la Serotonina (IRSS), que són els de primera elecció en la depressió postpart, poden utilitzar-se de forma segura durant la lactància. Per a la instauració o manteniment de qualsevol tractament durant l'embaràs i/o la lactància s'ha de realitzar una valoració de risc i benefici tant de la presa del psicofàrmac com dels efectes de la malaltia materna no tractada, en aquest cas la depressió.
La teràpia interpersonal es basa en la intervenció sobre la situació interpersonal de la pacient que es poden sobre quatre possibles àrees: els conflictes interpersonals, que poden ser familiars, amb la parella, o al lloc de feina; la transició de rol, que es refereix als canvis en les situacions personals, com ara els que es donen en el cas de la maternitat; la situació de dol i els dèficits interpersonals.
També s’han dissenyat teràpies que inclouen la intervenció sobre el vincle mare-bebè.
Tractament farmacològic i lactància
Teràpia Electroconvulsiva (TEC)
La teràpia electroconvulsiva és un tractament eficaç i segur en aquells casos de depressió greu (marcada inhibició, risc vital, malenconia, símptomes psicòtics) o resistent al tractament farmacològic. Durant el postpart es pot realitzar TEC amb anestèsics compatibles amb la lactància materna. És un tractament a valorar en alguns casos de depressió greu durant l'embaràs.
Durant el postpart es pot realitzar TEC amb anestèsics compatibles amb la lactància materna. Tot i que menys freqüentment, també és un tractament a valorar en alguns casos de depressió greu durant l’embaràs.
Nous tractaments
En el moment actual hi ha dos fàrmacs amb indicació específica per al tractament de la Depressió Pospart aprovats per l'agència nord-americana reguladora del medicament (FDA): la brexanolona i, més recentment, la zuranolona.
La brexanolona, una fórmula intravenosa de l'al·lopregnanolona, disminueix de forma ràpida els símptomes de la depressió postpart moderada-greu en comparació amb el placebo.
Una de les característiques principals daquest tractament és la rapidesa d'acció ja que es nota millora a partir de les 48-60 hores d'administració. El tractament, que s'aplica per via endovenosa i necessita una hospitalització de la pacient, podria ser una opció terapèutica futura que disminuís de manera significativa la durada de la depressió postpart.
Els inconvenients són el cost, l'administració per via endovenosa i en règim dhospitalització. La brexanolona encara no ha estat aprovada ni comercialitzada a Espanya.
La zuranolona és un fàrmac que actua com a derivat de la progesterona. Aquesta és una hormona que actua sobre receptors GABA-A i que ha estat implicada en trastorns mentals com l'ansietat i la depressió. Durant el postpart es produeix una caiguda brusca dels nivells de progesterona, que podria ser el mecanisme pel qual algunes dones inicien simptomatologia depressiva.
L'Administració d'Aliments i Medicaments dels EUA (FDA) va aprovar l'agost del 2023 la zuranolona, amb nom comercial Zurzuvae. Es tracta del primer medicament oral indicat per tractar la depressió postpart.
Aquest fàrmac nou es pren en forma d'una píndola d'ús diari durant un període de 14 dies. Ara com ara, l'Agència Europea del Medicament (EMA) no ha aprovat aquest medicament.
Complicacions del tractament
El tractament de la DPP tendeix a dilatar-se en el temps. Es produeixen retards primerament en la detecció, després en les propostes de tractament i finalment en el compliment per part de la pacient. Existeixen barreres per accedir al tractament que impliquen a les institucions, els professionals i a les pacients.
Barreres per part de la dona | Barreres per part dels professionals |
---|---|
Falta d’infomació:
|
Sistema de funcionament:
|
Creences i actituds errònies:
|
Falta de formació especialitzada:
|
Problemes en la interacció amb els professionals de la salut:
|
|
Dificultats d’accessibilitat:
|
Informació documentada per:
Publicat: 7 maig de 2019
Actualitzat: 19 octubre de 2023
Subscriu-te
Rep informació cada cop que aquest contingut s'actualitzi.
Gràcies per subscriure-t'hi!
Si es la primera vegada que et subscrius rebrás un mail de confirmació, comprova la teva safata d'entrada.