Pronòstic de la Depressió Postpart

La depressió postpart té un impacte significatiu en la dona que la té; interfereix de forma negativa en el benestar, en la qualitat de vida i en el funcionament general com a mare, com a esposa i treballadora. Els símptomes depressius combinats amb el cansament extrem i la càrrega de treball de cuidar al nadó poden donar com a resultat un sobreesforç adaptatiu que pot aguditzar els símptomes depressius i comprometre les competències maternals. L’escassa disposició de temps per a una mateixa, la disminució o desaparició de la capacitat d’experimentar plaer (anhedonia), la falta d’energia i d’il·lusió posen en risc les relacions personals, amb el conseqüent aïllament i pèrdua de suport social.

La simptomatologia depressiva pot interferir en l'establiment i manteniment del vincle entre la mare i el seu nadó. Les mares deprimides poden sentir ambivalència, distanciament o rebuig, tenir dificultats per vincular-se de manera sensible i adequada amb ell.

Les alteracions del vincle maternofilial suposen un risc per al desenvolupament de psicopatologia en el descendent que pot prolongar-se fins a etapes adolescents.

A més, la depressió postpart, sobretot si és greu i/o cronificada, té un impacte negatiu en el desenvolupament cognitiu, emocional i conductual dels descendents. L'exposició a la depressió materna en els primers anys de vida és un factor de risc per al neurodesenvolupament. Aquest impacte, però, no és irreversible. Els efectes cognitius poden millorar amb el tractament adequat de la depressió postpart.

El vincle amb el nadó es pot recuperar