Proves i diagnòstic de la Cardiopatia Isquèmica

Història clínica. La primera aproximació al diagnòstic de la cardiopatia isquèmica deriva de l'entrevista amb el metge. En primer lloc, el metge analitza la presència de factors de risc cardiovascular: antecedents familiars, hàbit tabàquic, l'existència de malalties relacionades amb la cardiopatia isquèmica, com la diabetis, la hipertensió o la hipercolesterolèmia.

En segon lloc, el metge esbrina les característiques del dolor toràcic: si és opressiu o punxant, si es relaciona amb l'esforç físic o amb alguna posició determinada, si s'associa a nàusees o falta d'aire, si s'irradia cap a les espatlles, la mandíbula o l'esquena. La informació combinada de les dues parts de l'entrevista, permet saber si el pacient presenta cardiopatia isquèmica i decidir quines són les proves diagnòstiques més adequades.

Electrocardiograma. Consisteix en el registre de l'activitat elèctrica del cor a través uns pegats conductors (elèctrodes) que s'adhereixen a la pell. Les cèl·lules del cor malaltes no condueixen l'electricitat amb normalitat, de manera que el traçat de l'electrocardiograma d'un pacient que té un infart acostuma a estar alterat. A més, l'electrocardiograma permet visualitzar també cicatrius d'infarts antics o la presència d'arítmies. Cal saber, però, que no tots els problemes del cor es reflecteixen en l'electrocardiograma. L'angina de pit només es detecta si es realitza la prova mentre es produeix el dolor. L'estat de les vàlvules o la mida del cor no es veuen en l'electrocardiograma.

Analítica de sang. Quan es té un infart de miocardi, algunes proteïnes (troponines) del cor surten a la sang. De vegades triguen unes hores a poder detectar-se mitjançant una analítica sanguínia, per la qual cosa s’ha de repetir a les 6 hores.

Radiografia de tòrax. La radiografia de tòrax ajuda a valorar la mida del cor, de les grans artèries i l'estat del pulmó. Pot orientar sobre la presència de líquid al pulmó i ajudar a descartar altres causes de dolor al pit com la pneumònia.

Ecocardiografia o ecocardiograma. Els ultrasons permeten veure en una pantalla la forma, mida i moviment del cor. Aquesta exploració no permet veure les artèries, pel que no es pot veure si estan obstruïdes, però dona una informació molt important sobre el funcionament del cor. Si s'ha tingut un infart de grans dimensions, la zona del cor que ha quedat lesionada no es mou amb normalitat. Permet estimar la mida de l'infart i la repercussió que ha tingut sobre el múscul cardíac. També, ajuda a veure si les vàlvules funcionen correctament o si hi ha alguna complicació derivada de l'infart.

Prova d'esforç o ergometria. Quan hi ha dubtes de si el dolor toràcic que refereix el pacient és a causa de falta de reg sanguini en algun lloc del cor, el millor és fer una prova d'esforç. Consisteix a registrar un electrocardiograma mentre el pacient realitza un esforç físic gradual i d'intensitat programada. Es pot realitzar en un tapís rodant, que incrementa la seva velocitat i pendent de forma progressiva, o en una bicicleta estàtica, que incrementa la resistència de forma també gradual. Per als pacients que no poden realitzar exercici físic, se'ls administren fàrmacs que exerciten el cor sense necessitat de moure la resta del cos.

Durant la prova s'observa la resposta del pacient a l'esforç: si apareix dolor, com respon la pressió arterial i la freqüència del pols o si apareixen alteracions en l'electrocardiograma que indiquin manca de reg coronari. Si es vol augmentar la fiabilitat de la prova d'esforç es pot afegir alguna prova d'imatge al registre de l'electrocardiograma amb esforç.

Algunes de les proves d'esforç amb imatge són: Medicina Nuclear (SPECT), Miocardi de perfusió o Gammagrafia cardíaca, Ecocardiograma d'exercici, Ecocardiograma amb dobutamina, Ressonància magnètica cardíaca amb adenosina o amb dobutamina.

Tomografia computada (TC) coronària. Per a la realització d'un TC coronari, el pacient està estirat sobre una taula que entra en una màquina de tomografia o escàner. A través dels raigs X, la màquina pren imatges del cor, que permeten veure el grau d'obstrucció de les artèries coronàries. Perquè les imatges siguin fiables, el pacient no ha de tenir molt de calci en les artèries. A més, cal que el cor vagi lent per poder prendre les imatges, pel que és possible que s’administri algun medicament per frenar el cor abans de sotmetre’s a aquesta exploració.