Tractament de la Cardiopatia Isquèmica

Àcid acetilsalicílic (aspirina). Fa que les plaquetes no s'enganxin les unes a les altres dins de l'artèria, pel que disminueix la formació de trombes. És el primer fàrmac a administrar quant es produeix dolor al pit, fins i tot en domicili.

Altres antiagregants plaquetaris. Reforcen l'acció de l'àcid acetilsalicílic per evitar l'agregació de les plaquetes. El més comú és el clopidogrel, però prasugrel i ticagrelor també s'usen en casos d'especial gravetat.

Anticoagulants. Mitjançant un altre mecanisme, també van dirigits a dissoldre els trombes de dins de l'artèria. S'usen diferents tipus d'heparina que s'administren per via endovenosa o subcutània.

Betabloquejants. La seva funció és desaccelerar el cor, que es quedi en estat de repòs per demanar menor oxigen. A més, també redueixen el risc de presentar arítmies.

Fàrmacs per evitar el dolor. És possible que en molts casos es requereixi l'administració de morfina, si el dolor és molt intens.

Nitroglicerina. Es pot administrar com una pastilla o esprai sota la llengua o de forma endovenosa. La seva funció és dilatar les artèries del cor per permetre un millor pas de la sang.

Trombolítics o fibrinolítics. En aquells casos en què es diagnostiqui una oclusió total de l'artèria per trombe, es poden administrar aquests fàrmacs, que tenen l'objectiu de trencar-lo i fer la sang molt líquida. Són molt potents i estan indicats en uns casos molt concrets; no s'administren de forma rutinària, a diferència de la resta de fàrmacs.

Angioplàstia o revascularització percutània. El pas inicial és fer una coronariografia, o cateterisme coronari. Si se sospita que l'oclusió de l'artèria és total, el cateterisme s'ha de fer de forma emergent, sense perdre ni un sol minut. El pacient ha de ser traslladat amb una ambulància medicalitzada fins al centre de salut més proper. Si es tracta d'una angina de pit o un infart sense oclusió total de l'artèria, la coronariografia es pot diferir 24h.

Mitjançant aquesta prova, es pot veure què artèria està afectada. Amb el mateix catèter que s'ha introduït a través de l'engonal o el canell del pacient, es passa un petita pilota per arribar fins al lloc on es troba l'obstrucció i s'infla d'aire. D'aquesta manera, l'artèria queda oberta de nou. En la majoria dels casos, a més, es col·loca un stent, un moll cilíndric fet de metall, que recobreix la part interna de l'artèria per evitar que es torni a tancar. Aquest procediment es diu angioplàstia amb implantació de stent.

Tot i que els stents són gairebé sempre de metall, es distingeixen dos tipus: recoberts o farmacoactius i no recoberts o metàl·lics, en funció de si porten o no un medicament impregnat al seu interior.

Cirurgia de revascularització coronària o bypass. En algunes ocasions, hi ha obstrucció en més d'una artèria coronària, o les lesions són múltiples i difícils de tractar mitjançant angioplàstia. Una alternativa possible per a aquests casos és la realització d'una cirurgia cardíaca amb bypass.

Es realitza en quiròfan, amb anestèsia general. S'obre l'estèrnum per deixar el cor assequible a la mà del cirurgià. El torrent sanguini es deriva a una màquina de circulació extracorpòria, que s'encarrega de fer de cor artificial i mantenir el flux de sang a tots els òrgans del cos mentre es manipula el cor.

La cirurgia consisteix a cosir una vena o artèria del propi pacient de forma paral·lela al got malalt, sense tocar la zona obstruïda. D'aquesta manera s'aconsegueix fer un pont, una circulació accessòria, mitjançant la qual la sang arriba al múscul cardíac de forma correcta. Es pot utilitzar una artèria del propi pacient, anomenada mamària interna, o vena, que s'extreu de les cames.

Deixar de fumar. Encara que de vegades és difícil, val la pena posar tot l'esforç en això.

Alimentació equilibrada. S'ha de tenir en compte tant la quantitat com les característiques dels aliments. D'una banda, interessa mantenir un pes adequat segons l'edat i alçada. D'altra banda, és important seguir una dieta rica en fruites, verdures, llegums i peix. Entre les carns, és preferible el pollastre, gall dindi o conill pel seu menor contingut en greixos. Finalment, s'ha de consumir només ocasionalment carns vermelles (vedella, ànec, xai), embotits, dolços i pastes.

Exercici regular. L'exercici físic millora el to muscular i la funció cardíaca. També redueix la probabilitat que les artèries del cos s'obstrueixin i aporta una sensació de benestar físic i emocional. Ajuda a controlar altres factors de risc, com l'obesitat, la hipertensió o la diabetis. No cal fer un exercici físic intens, però si de forma continuada. Es recomana escollir una activitat que agradi: caminar, nedar, anar en bicicleta ... i realitzar-la de forma enèrgica durant 30 minuts 5 dies a la setmana.

Relaxar-se. Les situacions d'angoixa, sovint relacionades amb la feina o problemes familiars, tenen un efecte negatiu sobre la salut. A més, haver patit un infart pot també generar molta ansietat i depressió. És important aprendre a relaxar-se i dedicar un temps diari a l'autocura. Si resulta difícil, és millor demanar ajuda a un professional.

Controlar els factors de risc. Un bon control de les malalties relacionades amb l'aterosclerosi (obesitat, diabetis, hipertensió o hipercolesterolèmia) ajuden a millorar l'evolució.

Moderar el consum d'alcohol. Es recomana prendre com a màxim dues copes de vi al dia, en el cas dels homes, i una copa, en el cas de les dones. El consum de begudes destil•lades pot tenir repercussions negatives sobre la seva salut cardiovascular.

Els vasodilatadors, com la nitroglicerina i els seus derivats (nitrats, sigui en comprimits o en pegats transcutanis), relaxen els vasos arterials i venosos, inclosos els coronaris, amb el que augmenta el flux de sang a la zona afectada i desapareix el dolor de l'angina. També existeix la seva presentació en comprimits "de rescat". El pacient amb cardiopatia isquèmica ha de portar 1 o 2 comprimits a la butxaca. Si en algun moment apareix dolor al pit, ha de cessar l'activitat física, seure i posar un comprimit sota la llengua. Si el dolor cedeix en 10 minuts, pot seguir la seva activitat i comentar-ho amb el metge habitual a la següent visita. Per contra, si el dolor no cedeix, s'ha d'administrar un segon comprimit. Si, tot i així, el dolor persisteix, s'ha de trucar al servei d'emergències mèdiques.

Els betabloquejants (bisoprolol, carvedilol, nevibolol, metoprolol, atenolol, etc.) disminueixen la pressió arterial i la freqüència del cor, amb la qual cosa aquest necessita menys oxigen per funcionar. També poden reduir el risc d'arítmies. S'ha demostrat que poden allargar la vida dels pacients que han patit un infart.

Els antiagregants. Els pacients que han patit qualsevol esdeveniment derivat de l'aterosclerosi, han de prendre antiagregants de manera crònica, si no hi ha contraindicació. Aquests fàrmacs fan que les plaquetes no s'agreguin entre elles i que la sang sigui més líquida, amb la qual cosa es redueix el risc de trombosi dins de l'artèria coronària. L'àcid acetilsalicílic és el més comú.
 

Les estatines. Són fàrmacs que redueixen els nivells de colesterol a la sang. A més permeten estabilitzar la placa d'ateroma i evitar el seu trencament, així com reduir la inflamació dels vasos sanguinis i evitar que es produeixi l'infart. Per aquest motiu, les estatines estan indicades en tots els pacients amb cardiopatia isquèmica, encara que els seus nivells de colesterol siguin baixos.

Altres antianginosos són els inhibidors del calci, que relaxen la musculatura de les artèries coronàries i atenuen l'efecte de les obstruccions i els espasmes; la ivabradina redueix la freqüència cardíaca, per la qual cosa el cor consumeix menys oxigen, i la ranolazina té efecte sobre els vasos principals i els secundaris, pel que disminueix el risc d'angina. Aquest últim és especialment eficaç en els pacients diabètics.