Proves i diagnòstic del Càncer de Mama

Inspecció i palpació de la mama. El professional examina de manera minuciosa els pits per localitzar la presència de qualsevol protuberància o àrea sospitosa i per palpar la textura i mida i identificar possibles canvis en els mugrons o en la pell. També són examinats els ganglis limfàtics axil·lars i els que es troben sobre la clavícula, ja que el seu engrandiment o major fermesa pot indicar la propagació del càncer. Si els resultats de l'examen físic suggereixen la presència de càncer de mama, es realitzaran més proves.

Mamografia. En l'actualitat és la prova més eficaç i més fàcil de realitzar per a un diagnòstic precoç del càncer de mama. Consisteix a realitzar una radiografia de la glàndula mamària.

Ecografia. L'ecografia és una prova mèdica que utilitza ultrasons i permet obtenir imatges del teixit mamari. Aporta informació sobre la localització i les característiques estructurals de la mama i les possibles lesions.

Ressonància nuclear magnètica (RNM). S'utilitza per delimitar de manera precisa l'extensió de la malaltia i decidir quin és el tractament quirúrgic local més adequat. És molt útil també per valorar la resposta del tumor al tractament amb quimioteràpia, hormonoteràpia o agents biològics, quan aquests es realitzen de forma prèvia a la cirurgia radical.

Biòpsia. Consisteix en l'obtenció d'una mostra del possible tumor per estudiar les cèl·lules amb el microscopi. Es realitza mitjançant la punció del tumor o de la zona sospitosa:

• Punció aspirativa amb agulla fina (PAAF). Les cèl·lules que es volen estudiar entren per l'agulla arrossegades per la pressió del buit de la xeringa.
• Biòpsia amb agulla gruixuda (BAG). L'agulla que s'usa és més gruixuda, i s'agafa una petita porció cilíndrica del tumor. S'obté més informació que a la PAAF.
• Biòpsia oberta o quirúrgica. S'extreu un fragment de teixit després de fer una incisió a la mama. Normalment es practica al quiròfan.

Gammagrafia òssia. La gammagrafia ajuda a detectar si el càncer s'ha disseminat (metastatizado) als ossos des d'altres parts del cos. És una prova de medicina nuclear, en la qual s'injecta una quantitat molt petita d'una substància radioactiva (contrast) durant el procediment.

Escàner o Tomografia Computada (TC) toracoabdominal. Descriu amb molt detall tots els òrgans que estan al tòrax i a l'abdomen (pulmó, cor, grans vasos sanguinis, vies aèries, paret toràcica, pleura, ganglis, fetge i glàndules suprarenals).

Mida tumoral. Com més gran sigui el tumor, més risc té de tornar a aparèixer (el que s'anomena, recidiva).

Tipus histològic. Depèn de les cèl·lules de les que deriva el tumor. El tumor originat en els conductes per on flueix la llet (carcinoma conductual) és el més freqüent (80%). L’originat a les cèl·lules on es produeix la llet (carcinoma lobel·lar) és el següent en freqüència.

Grau histològic. Descriu el grau de diferenciació (maduració) de les cèl·lules del tumor. Les que són més diferenciades (grau I), són més madures i menys agressives, en oposició a les menys diferenciades (grau III).

Afectació ganglionar. El factor pronòstic més important és el nombre de ganglis afectats. Com més gran és el nombre de ganglis afectats, major és el risc de recaiguda. Per aquest motiu, quan s'opera un càncer de mama, és fonamental l'anàlisi dels ganglis limfàtics de l'aixella, ja que es considera el primer lloc d'extensió del tumor. Una opció per avaluar els ganglis és la tècnica del gangli sentinella que permet conservar la majoria dels ganglis axil·lars per evitar complicacions secundàries degudes a l'extirpació de tota la cadena ganglionar.

Receptors hormonals. El patòleg analitza si les cèl·lules del tumor presenten receptors per a dos tipus d'hormones: els estrògens i la progesterona. Els tumors que presenten aquests receptors responen a la teràpia hormonal i tenen millor pronòstic.

HER-2 (receptor 2 del factor de creixement epidèrmic humà). És una proteïna que participa en el creixement de les cèl·lules. Està present en cèl·lules normals i en la majoria dels tumors, però en un 15-20% dels tumors de mama es troba en concentracions elevades i això confereix major agressivitat al tumor. Aquests tumors amb sobreexpressió de HER-2 són amb freqüència sensibles al tractament anti-HER 2.