La metaanàlisi, publicada a JAMA Oncology, recopila els resultats de diversos estudis clínics, centrant-se en el seu efecte en pacients amb càncer de mama triple negatiu (TNBC) i altres subtipus com els tumors positius per a receptors hormonals (HR+) i negatius per a ERBB2 (HER2 -). L'estudi ha estat coordinat pel Dr. Tomás Pascual, oncòleg mèdic de l'Hospital Clínic Barcelona i investigador del grup Genòmica Traslacional i teràpies dirigides a tumors sòlids de l'IDIBAPS, dirigit pel Dr. Aleix Prat, director del Clinic Barcelona Comprehensive Cancer Center. El primer autor de l'estudi és el Dr. Guillermo Villacampa, investigador del VHIO i estudiant de doctorat a la Universitat de Barcelona, sota la supervisió del Dr. Aleix Prat.
Què són els inhibidors de punts de control immunitari?
Els ICIs són medicaments que activen el sistema immunològic per atacar de manera més eficaç les cèl·lules tumorals. Aquests fàrmacs han revolucionat el tractament del càncer, especialment en melanoma, càncer de pulmó i càncer renal. En càncer de mama, els ICIs han mostrat eficàcia en tipus agressius com el TNBC avançat, i ara s'estan avaluant en etapes més primerenques de la malaltia.
Combinació d'ICIs amb quimioteràpia: Per què és important?
La combinació d'ICIs amb quimioteràpia a la fase neoadjuvant (abans de la cirurgia) ha mostrat un augment en la taxa de resposta patològica completa (pCR), el que significa que, després del tractament previ a la cirurgia, no queda càncer detectable al teixit extirpat. Això és crucial perquè assolir una pCR s'associa amb millors resultats a llarg termini.
Troballes de l'estudi
Aquesta metaanàlisi va analitzar dades de més de 5.000 pacients que van participar en assaigs clínics. Els resultats més destacats inclouen:
- En pacients amb TNBC, la combinació d'ICIs amb quimioteràpia va millorar significativament la taxa de pCR, augmentant del 46,6% al 59,9%. Aquest efecte es va observar tant en pacients amb tumors positius per a PD-L1 com en aquells negatius, suggerint que l'eficàcia dels ICI a TNBC no depèn d'aquest biomarcador.
- En tumors HR+/HER2-, els beneficis dels ICIs van ser més modestos, i només es van observar millores en pacients amb PD-L1 positiu, amb un augment de la taxa de pCR del 12.2%.
- En tumors HER2+, la immunoteràpia no va mostrar resultats significatius.
Impacte en la supervivència a llarg termini
Més enllà de la resposta inicial al tractament, l’estudi va avaluar l’impacte en la supervivència a llarg termini. En pacients amb TNBC que van aconseguir una pCR, la immunoteràpia va millorar la supervivència lliure de malaltia a cinc anys, arribant al 92% en comparació del 88% en aquells que no van rebre ICIs. Fins i tot en pacients amb malaltia residual després del tractament, els ICIs van millorar les taxes de supervivència, subratllant el seu potencial més enllà de la resposta inicial.
Efectes secundaris i riscos
Tot i els resultats positius, els ICIs no estan exempts de complicacions. Els pacients que van rebre aquests tractaments van experimentar una incidència més gran d'efectes secundaris greus, com ara reaccions immunitàries. Encara que aquests efectes són controlables, requereixen un seguiment proper.
“Aquesta anàlisi proporciona una perspectiva valuosa sobre la complexitat d'integrar la immunoteràpia en el tractament del càncer de mama primerenc. Tot i que els resultats són prometedors, especialment en pacients amb TNBC, hem de sospesar acuradament els riscos i beneficis per a cada pacient. La presència d’efectes secundaris greus subratlla la necessitat d’un seguiment proper i una presa de decisions individualitzada en l’administració d’aquests tractaments”, comenta el Dr. Tomás Pascual.
Implicacions futures: Optimitzar la combinació de tractaments
L'estudi reforça la idea que la combinació d'ICIS amb quimioteràpia a la fase neoadjuvant ofereix beneficis importants, especialment per a pacients amb TNBC i tumors HR+/HER2- que expressen PD-L1.
“És essencial continuar investigant per identificar quins pacients són els que més es beneficiarien d'aquest enfocament, atès el cost i els riscos associats amb la immunoteràpia. A més, els resultats suggereixen que és més eficaç administrar els ICIs abans de la cirurgia que com a tractament posterior, el que podria influir en futures pautes de tractament per al càncer de mama primerenc”, conclouen els investigadors. Finalment, cal destacar que l'editorial que acompanya l'estudi va ser escrita per la Dra. Sara M. Tolaney i la Dra. Elizabeth Mittendorf, investigadores del Dana-Farber Cancer Institute (DFCI), cosa que reforça la rellevància i l'impacte de les troballes presentades .
Referència de l'estudi i l'editorial
Villacampa G, Navarro V, Matikas A, et al. Neoadjuvant Immune Checkpoint Inhibitors Plus Chemotherapy in Early Breast Cancer: A Systematic Review and Meta-Analysis. JAMA Oncol. Published online August 29, 2024. doi:10.1001/jamaoncol.2024.3456
Mittendorf EA, Tolaney SM. Neoadjuvant Immunotherapy-From Trials to Practice. JAMA Oncol. 2024 Aug 29. doi: 10.1001/jamaoncol.2024.2924.
