Preguntes freqüents

Qualsevol persona, home o dona, pot desenvolupar un càncer de còlon o recte. Si no hi ha antecedents familiars d'aquest tumor, l'edat de presentació acostuma a ser a partir dels 50 anys (l'edat mitjana és entre els 65 i 70 anys). Quan existeixen aquests antecedents l'edat de diagnòstic es pot anticipar. Aquestes circumstàncies posen en evidència la implicació de factors tant ambientals com genètics en l'aparició del càncer colorectal.

Només entre un 5% i un 10% dels tumors de còlon són càncers hereditaris. La forma hereditària més freqüent es diu síndrome de Lynch i és causada per una alteració heretada en els gens MLH1, MSH2, MSH6 o PMS2. L'existència de desenes a milers de pòlips (adenomes) en el còlon es denomina poliposis adenomatosa familiar i els gens habitualment responsables són APC i MUTYH. Altres formes hereditàries menys freqüents són la poliposi serrada, la síndrome de Peutz-Jeghers o la poliposi juvenil.

Els pacients amb càncer colorectal hereditari han de seguir controls en unitats específiques d'alt risc de càncer colorectal. Determinades característiques en la presentació de la malaltia, juntament amb els antecedents familiars, poden advertir de la presència d'una forma hereditària: edat primerenca de presentació del càncer colorectal; diversos casos de càncer en un mateix individu; diversos familiars amb càncer colorectal; diagnòstic de càncer colorectal o altres tumors relacionats (especialment, úter, ovari, estómac, vies urinàries, pàncrees i cervell).

Els símptomes de sospita de càncer de còlon o recte i que fan recomanable consultar al metge són: la presència de sang en la femta, dolor abdominal i canvi de ritme deposicional sense que existeixi cap circumstància que ho justifiqui, especialment en persones majors de 50 anys.

Els pòlips són creixements anormals al revestiment del còlon que, generalment, són benignes (no cancerosos). Varien en grossor, des d’un petit punt fins a varis centímetres. No sempre es pot distingir un pòlip benigne d’un de maligne (cancerós) per la seva aparença externa, pel que s’eliminaran durant la colonoscòpia per analitzar-los.

Degut a que el càncer comença amb pòlips, eliminar-los és la millor manera per prevenir el càncer colorectal. 

No. L'aparició de pòlips colorectals en individus majors de 50 anys és freqüent. No obstant això, s'estima que tan sols un 5% de tots els pòlips acabarien degenerant en càncer colorectal. Els anomenats adenomes avançats són els que tenen major probabilitat de degeneració, i són aquells de grandària superior a 1 cm o amb presència de característiques anatomopatològiques específiques (presència de displàsia d'alt grau o component vellós).

Els pòlips es poden extirpar amb una pinça de biòpsies (per a pòlips diminuts) o amb un llaç de fil (nansa de politectomia). El llaç de fil es passa a través del canal operatiu del colonoscopi, s’envolta el pòlip i es tanca produint un tall net en la superfície de la paret del còlon. En el cas de pòlips majors de 8 mm o amb pedicle, s’acostuma a aplicar una corrent elèctrica a través de la nansa per cauteritzar els marges i vasos que alimenten al pòlip. En el cas dels pòlips plans, se sol injectar sèrum sota del pòlip abans de realitzar la polipectomia. No s’ha de sentir dolor durant aquest intervenció.

Sí. Els pacients que han tingut pòlips colorectals de risc (superiors a 3 pòlips, i/o major a 1cm, i/o presència de displàsia d'alt grau, i/o component vellós) s'han de realitzar colonoscòpies de vigilància per a detectar la possible aparició de nous pòlips. L'interval entre colonoscòpies depèn del nombre de pòlips oposats i de les característiques anatomopatològiques d'aquests.

La majoria dels càncers colorectals són esporàdics (entre el 70% i el 75%), és a dir, no són causats per alteracions en els gens heretats dels nostres pares. En un 5% dels casos, el càncer és hereditari, es coneix el gen responsable i la probabilitat que els familiars pateixin càncer colorectal és molt elevada. No obstant això, entre el 20% i el 25% dels casos de càncer colorectal hi ha familiars amb aquest tumor però no se'n coneix la causa genètica (aquesta situació es denomina "càncer colorectal familiar"). En aquests casos, és conegut que els familiars directes de qui ha patit un càncer colorectal tenen més risc de desenvolupar aquest tumor, per la qual cosa es recomana la realització de colonoscòpies de cribratge. L'edat d'inici i l'interval entre exploracions depèn de l'edat en la qual es va diagnosticar el càncer colorectal en el familiar, del nombre de parents afectats i del grau de parentiu. Així, per exemple, als fills i germans d'un pacient amb càncer colorectal diagnosticat als 65 anys, se’ls recomana la realització d'una colonoscòpia a partir dels 40 anys, i si aquesta és normal, cada 10 anys.

La cirurgia laparoscòpica és una tècnica quirúrgica mínimament invasiva amb la qual els cirurgians, mitjançant unes òptiques especials i un instrumental específic, realitzen la cirurgia que abans es realitzava per via oberta. Aquesta tècnica ha aconseguit minimitzar el dolor i les complicacions respiratòries, uns millors resultats estètics i una més ràpida recuperació dels pacients. A més, els resultats oncològics i de supervivència són iguals als obtinguts per la via convencional.

No sempre que es realitza una cirurgia colorectal es fa una colostomia/ileostomia. En els tumors localitzats al còlon ascendent, transvers i descendent, la necessitat de realitzar un estoma és anecdòtis, i està relacionat amb l'extensió tumoral (tumors irresecables (que no es poden extirpar) en pacients oclosos) o amb la dehiscència de l'anastomosi, és a dir, sortida de contingut intestinal a través d'una sutura. En aquest cas, l'estoma serà transitori i es reconstruirà quan el pacient s'hagi recuperat.

En el cas de la cirurgia rectal, la indicació de realitzar un estoma és igual al del còlon ascendent i descendent però, a més, existeix una altra indicació que és la de protegir l'anastomosi del recte que té un risc més elevat de presentar complicacions.

Si l'han intervingut d'un càncer de còlon, i a la peça quirúrgica, els ganglis examinats són negatius (i s'han analitzat, almenys 12 ganglis), el benefici del tractament amb quimioteràpia no és clar. Quan els ganglis estan afectats o hi ha menys de 12 ganglis examinats, es recomana fer un tractament adjuvant (després de la cirurgia) que dura uns 6 mesos. En cas de presentar metàstasi, gairebé sempre s'aconsella administrar quimioteràpia. Hi ha casos en els quals, a causa del mal estat general o de l'edat (pacients majors de 85 anys o amb malalties associades greus), pot estar recomanat no realitzar tractament amb quimioteràpia.

No és clar que sigui millor el tractament continu que el tractament efectuat durant un període de temps limitat (entre 3 i 4 mesos). Aquest aspecte, actualment, és objecte de recerca, especialment en el subgrup de pacients no curables i sense símptomes en relació amb la malaltia.

Sabem que amb la quimioteràpia s'adquireixen mecanismes de resistència de forma ràpida, però no coneixem el perquè ni quins són els mecanismes més importants d'aquesta resistència.

La radioteràpia s'utilitza per a tractar els pacients amb càncer de recte. S'associa amb quimioteràpia en un tractament que dura unes 5 setmanes. Aquest tractament s’acostuma a realitzar prèviament al tractament quirúrgic.

Sí, en aquells pacients amb càncer colorectal RAS natiu (sense mutacions en RAS) està indicat el tractament amb anticossos anti-EGFR com cetuximab o panitumumab, perquè només en aquests casos existeix benefici en el tractament. No obstant això, en pacients amb càncer colorectal RAS mutat no està indicat el tractament amb anti-EGFR perquè no produeix benefici i fins i tot, pot ser nociu.

No. Els pacients que més es poden beneficiar de la cirurgia són aquells amb metàstasis tardanes (les que apareixen entre els 12 i 24 mesos després de la cirurgia del tumor primari), amb menys de 4 lesions hepàtiques o de mida inferior a 5 cm.

Sí, sens dubte. Els pacients intervinguts de còlon poden presentar alteracions en la consistència i freqüència de les deposicions, però que es tracta amb medicació i/o dieta.

El pronòstic del càncer de còlon i recte depèn, fonamentalment, de l'estadi en què és diagnosticat. En tumors incipients (estadi I o II de la classificació TNM) la curació és la norma. En un tumor més avançat, fonamentalment per afectació dels ganglis limfàtics del voltant del mateix (estadi III), el pronòstic empitjora, encara que la probabilitat de supervivència continua essent superior al 50%. Per contra quan el tumor ja ha donat lloc a metàstasi a distància, les probabilitats de sobreviure són menors.

El tractament amb quimioteràpia no acostuma a produir alopècia (caiguda del cabell) o estar associat a nàusees i vòmits. No obstant això, hi ha d'altres efectes secundaris específics dels medicaments que s'administren en el càncer de còlon o recte. La capecitabina pot produir edema i enrogiment a les plantes dels peus i als palmells de les mans. També pot produir diarrees i de forma infreqüent, nafres a la boca (mucositis). La combinació d'oxaliplatí amb fluoruracilo (FOLFOX) pot produir també mucositis, diarrees, febre i sensació d'endormiscament de mans i peus (neuropatia). El FOLFIRI pot produir diarrees i un major grau d'alopècia que el FOLFOX, encara que no produeix neuropatia. El bevacizumab pot produir pujada de la tensió arterial i el panitumumab i el cetuximab, erupcions cutànies.

No, no és clar que les mutacions del gen KRAS s'associïn a un pitjor pronòstic de la malaltia.

Malgrat que es desconeix amb precisió l'impacte de la modificació de la dieta en la prevenció del càncer colorectal, es recomana moderar el consum de carn vermella, carn processada i carn cuinada molt feta o en contacte directe amb el foc, i realitzar una dieta baixa en greixos i rica en fibra, fruita, verdura, llet i productes làctics.

Sí. A part d'una dieta i un estil de vida saludables, el cribratge de càncer colorectal (detecció de pòlips o càncer colorectal quan encara no hi ha símptomes) és molt eficaç per prevenir la seva aparició o en el cas que es detecti que les probabilitats de curació siguin més altes.